Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 02
15 DE FEBRER 2010

Editorial


Agustí Bassols

El poble català, a conseqü ència d’una sèrie de circumstàncies derivades de la seva situació de dependència, es troba privat, pràcticament, de veure cinema projectat en el seu idioma, malgrat que la nostra llengua és conceptuada com a pròpia i oficial de Catalunya. Sembla com si encara perduressin els efectes de l’ordre de les autoritats franquistes de 23 d’abril de 1941, prohibint “la proyección cinematográfica en otro idioma que no sea el español", que va tenir una vigència de trenta-quatre o trenta-cinc anys, i va ser seguida per un altre període de temps, d’igual duració, d’incomprensible i quasi total inèrcia. Així es va crear, ja en plena democràcia, una situació avantatjosa per als exhibidors però injusta per al públic català.

Doncs be, quan, finalment, s’inicia la tramitació d’una llei que posa fi a aquesta insòlita i anòmala situació, que no es dóna enlloc d’Europa, en la qual Catalunya i el català són les úniques excepcions, els empresaris-exhibidors cinematogràfics s’han oposat al projecte de llei i han declarat el locaut. El tancament va tenir lloc el dia primer d’aquest mes i va ser seguit per la majoria de sales.

L’objectiu fonamental de la llei consisteix en què els films que s’han de doblar o subtitular, ho siguin en un número de còpies equivalents en català i castellà. I com que no podem creure que l’actitud empresarial constitueixi un rebuig de la llengua catalana en si mateixa, suposem que respon al temor que, després de 70 anys de desús, el cinema en català no tingui sortida.

Creiem, però, que si és així, aquesta presumpció està mancada de base i no pot recolzar-se en l’experiència d’uns pocs films, mancats de publicitat, potser no ben escollits i exhibits en sales d’extraradi, que ve a ser tot el que s’ha realitzat fins ara, en català, en aquest àmbit.

Per altre part, les estadístiques indiquen que un 94% dels habitants de Catalunya entenen el català i que les dades d’audiència de la televisió catalana són encoratjadores, i traslladables al cinema. A més, la llei en tràmit és extremadament prudent i, preveu un període de temps de cinc anys per arribar a la paritat de català i castellà en els doblatges i subtitulacions. I el capítol IV, molt important, es refereix a préstecs i subvencions, que constitueixen un factor del que poden sorgir-ne solucions transaccionals.

Ateses totes aquestes circumstàncies i que, malgrat el locaut, les negociacions no s’han interrumput, podem confiar encara que s’arribi a una llei consensuada, comprensiva del reglament, tot i que aquest haurà de lligar una colla de caps.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí: sij@sij.cat
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats