Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 28
15 DE JUNY 2012

Editorial


Agustí Bassols

I.- L'escolarització de les llengües oficials. La setmana passada, quatre famílies més van aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les autoritzés per segregar els seus fills de l’ensenyament oficial de les llengües catalana i castellana i traslladar-ne l’estudi a un programa particular en llengua castellana. Sembla mentida que la petició d’unes poques famílies pugui trencar el sistema educatiu del País, establert per Llei aprovada pel Parlament, que s’aplica des de fa molts anys amb bons resultats. Es així perquè, a una edat determinada, tots els nens i nenes que habiten a Catalunya dominen l’ús de les dues llengües que hi són oficials. I si bé el català es la llengua vehicular per raons que seguidament exposaré, això no perjudica en absolut l’aprenentatge del castellà que disposa del professorat, dels mitjans i dels horaris adequats.

Les circumstàncies ambientals afavoreixen extremadament el coneixement del castellà de manera que compensa el caràcter vehicular atribuït al català. Per exemple, la televisió que tant atreu els menors, disposa de molts més canals en castellà que en català, també en programes de menors, i el mateix podem dir sobre les emissions radiofòniques (menys importants), dels llibres de contes i de les revistes infantils; i pel que fa al cinema no cal dir que aquest es presenta quasi únicament en castellà. I aquesta és també la llengua que predomina al pati dels col·legis i al carrer.

II.- El pacte fiscal. Encara que no queda del tot clar que en el cas que no s’accepti la proposta catalana del pacte fiscal s’iniciarà el camí de la independència de Catalunya, crec que aquest camí, més tard o més d’hora, s’haurà de recórrer igualment en el cas d’haver arribat a un acord sobre l’espoli. Renunciar-hi semblaria tant com vendre’ns la llibertat per diner que, a més, ja ens pertany. Superat aquest problema, continuarien els greuges de sempre, especialment contra la llengua. En un interessant article del M.H. Sr. Jordi Pujol, publicat a La Vanguardia del passat diumenge, molt de lluny, indirectament, es toca aquest problema. L’autor fa una forta referència a la tendè ncia espanyola de portar Catalunya a la residualització. I creu que en tot cas, caldria garantir la seva identitat i el seu desenvolupament, la qual cosa vol dir que Catalunya hauria de tenir un finançament just, gaudir d’unes competències importants en matèria d’ensenyament, serveis socials, i política territorial i que es respectés plenament la seva llengua i la seva cultura.

Encara que tot això és impensable, jo dic que ni així renunciaria a la llibertat. No podem renunciar-hi perquè Catalunya és una gran Nació, amb molta història, una llengua de cultura, un dret de profundes arrels, una voluntat de ser i uns deures a complir. I unes grans ales per poder volar sola i ben alt.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí: sij@sij.cat
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats