Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 27
15 DE MAIG 2012

Editorial


Agustí Bassols

I.- No és possible que Espanya pugui confederar-se amb cap de les seves comunitats autònomes, sense que prèviament s'en separin i es constitueixin en un Estat independent i lliure. En altre cas, tindrem una aberrant Confederació d'Espanya amb ella mateixa, o per dir-ho d'altra manera, amb una part d'ella mateixa, i la relació seria exactament igual que actualment. És a dir, faltaria el principi de la bilateralitat, que és essencial en una Confederació entre els seus components.

II.- Per boca de la Sra. Sáenz de Santamaría, Vicepresidenta del govern de Madrid, ens assabentem del que ja sabíem, en referència a la decisió governamental de recuperar el control de les conques hidrogràfiques i de que aquest és només el primer pas dels propòsits de reordenació de les matèries competencials. És a dir, de l’adopció d’una política de centralització, sense negociació prèvia. El R. Decret, ja dictat, sobre les conques hidrogràfiques és de témer, entre altres problemes, que pugui ressuscitar el polèmic transvasament de l’Ebre, l’aigua del qual ja es volia espoliar a l’època del Sr. José Mª Aznar.

III.- L’Ajuntament de Barcelona disposa d’un Reglament lingüístic d'ús intern que va entrar en vigor el febrer del 20l0 i va suscitar un ampli consens favorable. Estableix que el català és la llengua vehicular del consistori i garanteix els drets individuals de tothom. Malgrat tractar-se d’una normativa eminentment interna, aviat va topar amb el PP, que va portar-lo al camp judicial. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar una resolució suspenent cautelarment (és a dir per mentre no es dicti la sentència definitiva) l’aplicació de set articles, resolució que ara ha estat confirmada pel Tribunal Suprem, no obstant el caràcter intern ja exposat del Reglament, creant així un problema allà on no hi era ni hi hauria de ser. Es tracta d’un exemple més del nul respecte de l& rsquo;Estat espanyol -ja no parlem d’estima- que mereix la nostra llengua, objecte de constants atacs, sens dubte perquè és el signe més ostensible de la Nació catalana, que cal fer desaparèixer. Anem de mal a pitjor.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí: sij@sij.cat
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats