Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 26
16 D'ABRIL 2012

Editorial


Agustí Bassols

I.- Com cada any, a mitjans del mes d’abril, hem de fer solemnement memòria de Francesc Macià, de la seva lluita per la llibertat de Catalunya i de la proclamació de la República catalana, encara que tan sols durés un parell de dies i fos suplantada per un minso estatut d’autonomia que no s’aprovà fins el setembre de 1932. Malgrat les limitacions d’aquest text, va permetre que Catalunya recuperés la potestat legislativa que li havia estat arrabassada l’any 1714 i prohibida pel Decret de Nova Planta el 1916.

II.- També cada any, i en el mateix mes d’abril, hem de tenir un fervorós record per en Manuel Carrasco i Formiguera, vilment afusellat el dia 9 de l’indicat mes d’abril pel règim franquista sense més motivació que la seva incansable lluita pacífica per la llibertat de Catalunya. Amb aquest motiu, el passat dia 10, el diari ARA va publicar un interessant article del P. Hilari Raguer sobre el pacte de Sant Sebastià, tancat verbalment el dia 17 d’agost de 1930 entre polítics espanyols republicans i, en representació de Catalunya, Carrasco i Formiguera, Jaume Aiguader i Macià Mallol. El pacte preparava l’adveniment de la república i hi va quedar perfectament establert que aquesta respectaria la singularitat de Catalunya.

Últimament s’ha reactivat la que en podríem dir “guerra de les banderes” entre, d’una banda, la retirada de l’espanyola de molts municipis catalans i d’altres que se n’abstenen per raons de prudència i, d’altra banda, la persecució de que són objecte per part de la delegada del govern de Madrid. Per aquesta raó, i en ocasió de complir-se ara el 74 aniversari de la mort de Carrasco, em sembla oportú transcriure unes paraules d’un dels seus parlaments recollides per Eduard Cardona en el seu llibre d’homenatge a Carrasco. Diuen així: «Nosaltres tenim la representativitat d’enarborar en els nostres braços la bandera catalana, com hereus legítims dels que l’aixecaren primitivament a la nostra terra. Cal que tots estiguin al nostre costat i que s’apleguin sota la nostra bandera en la qual hem escrit els mots de llibertat, de democràcia i de república, però els hi hem escrit per posar-los al servei de la bandera única de Catalunya estrictament... Som catalans, no som res més que catalans».

III.- Aquest any se’n compleixen cent del naixement a Barcelona de Joan Sales i Vallès, gran escriptor, però que fins ara no havia obtingut la popularitat que es mereix i de la que han gaudit alguns altres autors de la seva època i de la mateixa gran qualitat. Després de la guerra civil, durant la qual va ser comandant en l’exèrcit republicà, va haver d’exilar-se a Mèxic al final de la guerra. De retorn a Catalunya, va assumir la direcció literària de l’editorial Ariel i va ser un dels fundadors del club de novel·listes des del qual va difondre l’obra d’altres autors contemporanis seus, com Mercè Rodoreda i Llorenç Vilallonga. De la seva obra hom en remarca la qualitat del seu llenguatge, un català clar, senzill, vivent i perfecte i se’n destaca la seva novel·la Incerta glòria una de les millors, si no la millor, novel·les en català del segle passat. Desitgem que el centenari de Joan Sales sigui commemorat amb la lluentor que es mereix com a gran escriptor i gran català.

Esperem que les commemoracions de què parla aquest editorial constitueixin un estímul patriòtic per continuar el camí cap a la independència fins arribar a la meta final, cada dia més a prop.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí: sij@sij.cat
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats