Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 07
15 DE JULIOL 2010

Editorial


Agustí Bassols

Han transcorregut alguns dies des dels fets als que em proposo dedicar aquest editorial, degut al caràcter mensual d’aquesta publicació. Però crec que, encara que sigui molt breument, cal deixar-ne constància en el nostre Butlletí per raons històriques. I també perquè, després de tot el que s’ha dit i publicat, podem ara parlar-ne amb més informació i objectivitat.

Em refereixo, en primer lloc, a la sentència del Tribunal Constitucional contra el nostre ja ex-estatut. Tot  i que la destrossa ja era esperada, la realitat ha confimat els pronòstics més pessimistes. La valoració no ha de fer-se per raó del nombre d’articles declarats inconstitucionals o d’obligada interpretació, sinó per la importància dels temes objecte d’aquesta declaració. I, efectivament, l’atac s’ha dirigit contra allò que ens podia fer més mal: la nació catalana, és a dir, Catalunya com a Nació i la llengua que en constitueix el seu màxim exponent. I, naturalment, també, contra el nou finançament econòmic.

Pel que fa a la llengua (l’espai de que disposo no em dona per més) dec recordar que l’article 3er. de la constitució espanyola, deixa precisament a càrrec dels respectius estatuts la regulació de l’oficialitat de les llengües espanyoles diferents de la castellana; i disposa que la riquesa lingüística d’Espanya sigui objecte d’especial respecte i protecció. Invoco aquest precepte (oblidat pel Tribunal) com a mostra d’una especial manera de judicar.

En relació amb el finançament, el Tribunal Constitucional no deu  trobar suficients  els seixanta milions d’euros diaris que li costa a Catalunya la seva pertinença a Espanya, tal com exposava una de les moltes pancartes exhibides a la manifestació.

En relació amb aquesta, no puc deixar de dir que ha constituït la més multitudinària de la nostra història, a la que s’ha bolcat tot Catalunya, compresa la societat civil i elogiar-ne el seu caràcter unitari. I encara que desplagui a alguns discordants, he de mencionar el predomini de les banderes estelades sobre totes les altres i que els crits a favor de la independència van ser els més corejats. Aquesta manifestació marca una fita. Hi ha d’haver –i hi serà- un abans  i un  després. Val la pena que en prenguin nota tots aquells a qui això pot afectar. Naturalment no acatem la sentència en qüestió, donem per definitivament mort l'estatut i per extingida la inútil i llarga etapa d'autonomia. I proseguim el camí que ha de dur-nos a la independència.

Em plau acabar aquestes ratlles agraint i felicitant Òmnium Cultural per la convocatòria d’aquesta magna mostra de catalanitat i donar també les gràcies a totes i a tots, entitats i particulars, que van contribuir a la seva organització i a totes les persones, sense distinció de prerrogatives, gènere i edat, que amb la seva presència i entusiasme la van fer realitat.

Visca Catalunya lliure!    
 

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí: sij@sij.cat
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats