“Europa ha de ser refundada mitjançant una iniciativa franco-alemanya al voltant d’un nou tractat” etzibà sobtadament Nicolas Sarkozy, ara fa un parell de setmanes, des del seu perfil a Twitter. L’incombustible polític republicà està immers en la lluita per la nominació com a candidat pel seu partit, Les Républicains (antiga UMP), a les properes eleccions presidencials franceses del 23 d’abril de l’any vinent. És dels pocs polítics de pes a Europa que ha gosat suggerir un camí per sortir de l’atzucac en què es troba encallada la Unió Europea. La cacofonia de lamentacions i retrets creuats és ensordidora però no són gaires els que han posat sobre la taula fórmules practicables.

Des d’Alemanya s’han fet propostes orientades a incrementar l’eficàcia, consistents en focalitzar l’atenció en aspectes específics, concentrant-hi els recursos, a fi de millorar-ne els resultats (delivery en argot comunitari). No obstant això, n’hi ha que advoquen, a cau d’orella, per una reforma en profunditat que creï dos cercles concèntrics. Un d’interior, formant un nucli cohesionat, que aplegui els països compromesos amb una integració a fons. Un segon, situat més enllà, que ho faci amb aquells no interessats en formar part ni de l’eurozona ni d’un espai fiscal comú. La necessitat de refundació sembla irrefutable però els polítics temen el cost del desgast en l’àmbit domèstic si s’aventuren en una agenda reformista.

Ha estat el vice-president de la comissió europea, Frans Timmermans, qui ha encunyat el terme “multi crisi” per referir-se al conjunt de seriosos revessos, fatalment coincidents en el temps, que estan colpint la Unió Europea. El Brexit, els fluxos incessants de refugiats i immigrants, l’agre rebuig mediterrani a les polítiques d’austeritat fiscal, les amenaces geopolítiques provinents de l’est i del sud, i la propagació de la democràcia il·liberal a Centreeuropa.

El panorama és demolidor. França i Alemanya, tenallades per una dreta xenòfoba i populista que en les properes eleccions del 2017 pot guanyar rellevància i determinar el futur polític de les dues nacions. El mateix es pot dir d’Holanda. Hongria i Polònia, brandant valors impropis d’una democràcia liberal i exigint, amb altres companys de viatge, la devolució de competències europees als estats nacionals. Un sud ressentit, intentant conjurar-se, en una trobada a Atenes, contra el dogma de l’austeritat imposat des d’Alemanya. Un Regne Unit encara sota el xoc dels resultats del referèndum sobre el Brexit que sembla haver perdut l’esma per afrontar amb determinació les conseqüències. Divisió i feblesa. És possible en aquestes condicions refundar Europa? Com pot afectar el sotrac europeu al procés polític català? Com hauria de ser aquesta nova Europa perquè els catalans en hi sentíssim còmodes? Què pot aportar una Catalunya sobirana a la refundació europea?

Aquesta és la qüestió que abordarem en el proper dinar Àgora de Sobirania i Justícia. En aquesta ocasió el nostre convidat serà el professor Brendan Simms, catedràtic de la Universitat de Cambridge, director del Forum on Geopolitics del Departament de Ciència Política i Estudis Internacionals d’aquesta prestigiosa universitat, i també president del think-tank europeista Project for Democratic Union (PDU). El professor Simms és també un autor prolífic. Acaba de publicar el seu darrer llibre: “Britain’s Europe. A Thousand Years of Conflict and Cooperation” on fa un viu al·legat a favor de la via federal i una integració política plena entre els membres de la Unió Europea.

L’esdeveniment porta per títol “Refundar Europa” i tindrà lloc divendres, 21 d’octubre, des de les 2 fins a 2/4 de 5 de la tarda. Compta també amb la participació de Jordi Solé, secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea del Govern de Catalunya, que contribuirà al col·loqui exposant la perspectiva catalana. La llengua de treball és el català. El professor Simms s’expressarà en anglès però hi haurà traducció consecutiva.

Inscripcions: alicia.casals@sij.cat

 

cartell-agora-simms-vora

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa