Ho debatem a Londres!

Les imatges impressionants de manifestacions multitudinàries a favor de la independència a Catalunya han donat la volta al món. Un vigorós moviment cívic, auto-organitzat i bastit sobre un extens sector de les classes mitjanes, està impulsant un canvi en la forma de fer de la política catalana. Des de la perspectiva d’aquest moviment de base, la independència no està només lligada a les reivindicacions de caràcter identitari (llengua i cultura), sinó sobretot, al desig d’establir un marc jurídic propi, basat en l’autogovern complet, i orientat a la consecució d’una societat equitativa, pròspera i avançada democràticament. Aquest propòsit col·lectiu, compartit àmpliament, es reflecteix en la configuració del parlament català que compta amb una majoria política independentista després de les darreres eleccions autonòmiques, celebrades el passat 27 de setembre de 2015. Amb una participació al voltant del 75%, un 48% votà per la independència i un 11,5% addicional a favor de la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. Els defensors de l’statu quo obtingueren un 39% dels sufragis. Els sondeigs d’opinió indiquen que un 80% dels catalans -inclosos, per tant, molts votants de partits no independentistes- volen decidir aquesta qüestió en una consulta democràtica, i que un 87% acceptarien el resultat i s’adaptarien al nou escenari polític. No obstant això, el govern espanyol ha expressat amb reiteració el seu rebuig a parlar-ne.

Què ha portat a un segment tan ampli dels ciutadans catalans a abraçar la independència? Per què els ciutadans catalans han decidit auto-organitzar-se i crear influents plataformes cíviques al costat dels partits polítics tradicionals? Com estan encarant aquesta situació els dirigents polítics i les institucions espanyoles? I les europees? El que està passant a Catalunya, és només un afer intern espanyol o d’alguna forma concerneix a la resta d’Europa també?

Aquestes són algunes de les dimensions clau que poden ajudar a comprendre què està passant a Catalunya, i que els promotors de l’esdeveniment volen posar a sobre la taula. L’entitat cívica Sobirania i Justícia, el Forum on Geopolitics de la Universitat de Cambridge i el think-tank Project for Democratic Union són els organitzadors de l’acte. També és possible gràcies a la col·laboració de la Delegació del Govern de Catalunya al Regne Unit i Irlanda, i de la London Academy of Diplomacy.

La taula rodona compta amb tres ponents il·lustres:

Montserrat Guibernau, doctora en ciència política i investigadora visitant al Departament de Ciència Política i Estudis Internacionals (POLIS) de la Universitat de Cambridge.
Antoni Castells, professor d’hisenda pública a la Universitat de Barcelona; conseller d’Economia i Finances del govern de la Generalitat de Catalunya (2003-2010).
Miquel Puig, economista i autor; director general del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya.

L’acte tindrà lloc des de les 17:00h fins a les 19:00h a la sala de conferències de l’INTO de Middlesex St. a Londres d’acord amb el següent programa:

17:00h – Benvinguda – Isabel-Helena Martí
17:05h – Introducció – Brendan Simms
17:10h – Montserrat Guibernau
17:30h – Antoni Castells
17:50h – Miquel Puig
18:10h – Pausa
18:15h – Debat
18:55h – Cloenda – Brendan Simms i Isabel-Helena Martí

Isabel-Helena Martí és presidenta de Sobirania i Justícia i Brendan Simmsdirector del Forum on Geopolitics de Cambridge i president de Project for Democratic Union.

S’oferirà un tast de vins catalans i assortit de formatges i fruites als assistents després de l’acte.

Sisplau, recorda que la inscripció és gratuïta però necessària.

 

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa