Gairebé 3000 persones invisibles

Mònica Morros.

Aquest cap de setmana passat ha tingut lloc quelcom inexplicable. Quasi 3000 persones han estat invisibles al vell mig de la capital catalana, Barcelona. Si ara, amb la societat de la informació, tot el què passa és notícia. Si 3000 persones poden fer molt de soroll. Però és que no teniu en compte allò més important, eren dones. Eren dones i feministes!

Durant els dies 4, 5 i 6, s’ha commemorat el 40é aniversari del què varen ser les primeres Jornades Catalanes de la Dona. Al 1976, milers de dones, van reunir-se al paranimf de la Universitat de Barcelona, per reivindicar els seus drets i per exigir, que en el nou període que s’obria, no s’exclogués a més de la meitat de la població, les dones.

Quaranta anys més tard, l’energia despresa d’aquestes jornades encara segueix viva. Durant 3 dies, centenars de col·lectius feministes han ocupat les aules i els passadissos de la Universitat Pompeu Fabra tornant a respirar aquella esperança de llibertat que desprenien les primeres jornades. Enguany, les jornades pretenien continuar lluitant per la igualtat de drets, fer xarxa, generar coneixement i visualitzar el feminisme del nostre país. Però això no és prou important. Imagineu-vos la poca importància que té lluitar pels drets de més del 50% de la població que cap dels gran mitjans ha vist oportú dedicar uns minuts o unes pàgines a un esdeveniment com aquest.

Però no patiu, pel què sí que hi ha hagut molts minuts i moltes pàgines ha estat per la celebració d’uns 40 anys que sí que tenen importància, els de les retransmissions de futbol en català amb Joaquim Maria Puyal. No nego la contribució a la llengua catalana que això pot haver comportat. Però em produeix vergonya de país que cap mitjà hagi considerat que les Jornades Feministes es meresquessin ni una minsa part del espai que van ocupar els 40 anys relacionats amb el futbol.

Les paraules “Ara no toca” ressonen constantment entre els límits del territori català. L’excusa de la crisi o de la construcció d’una futura república catalana són usades constantment per relegar les demanes d’igualtat entre sexes en un segon pla. Si no ens creiem els ideals de llibertat i igualtat per tots i totes, vol dir que no estem preparats per construir un país millor, no en sabrem. La nostra anhelada república seguirà sent un gran aliat del heteropatriacat.

Les nostres avantpassades, amb independència del lloc de procedència, han lluitat molt. Aquelles dones que reclamaven el dret a vot, el dret al propi cos, el dret a la coeducació o el dret a accedir al mercat de treball, en igualtat de condicions, ho varen fer per deixar un món més just per les què veníem. Fa segles i segles que es reclama que la igualtat entre homes i dones sigui una realitat, però malauradament això encara no és així. Aquest cap de setmana s’ha demostrat clarament, 3000 dones, parlant d’igualtat, no tenen res a fer enfront del futbol.

Sobre l’autora:

Mònica MorrosMònica Morros Serra, politòloga i responsable de comunicació de Sobirania i Justícia. .@monicamorros

6 mesos després del 27S: balanç de govern

Ramon Munné.

I anem avançant! El Full de Ruta de Junts pel Sí, coalició guanyadora a les eleccions del 27 de setembre, marcava una sèrie de passos per al cas d’obtenir-se “una majoria de diputats a favor de la independència”, com tots sabem que així va ser.

Sis mesos després de les eleccions són un bon moment per fer un balanç de les accions del full de ruta. Repassem-les:

Complert:

  • Declaració d’inici del procés d’independència. Resolució del 9 de novembre, i aprovada amb els vots de Junts pel Sí de les CUP
  • Govern de concentració al més ampli possible. Després de les dificultats conegudes per tots, s’ha format un govern amb el suport de Junts pel Sí i de les CUP.

 En marxa:

  • Fase de participació ciutadana de l’elaboració de la Constitució del nou estat. S’ha creat la Comissió d’Estudi del Procés Constituent i hi ha diverses iniciatives de la societat civil que hi treballen: Constituïm, Reinicia
  • La Generalitat ha d’enllestir les estructures d’Estat imprescindibles per a exercir la plena sobirania. Relacionat amb això JxSí i la CUP en sengles tres ponències conjuntes debatran i redactaran les tres lleis claus de la desconnexió: la llei de l’administració tributària catalana (dins al comissió d’Economia i Hisenda), la llei de règim jurídic català (dins la comissió de Governació) i la llei integral de protecció social catalana (dins la comissió de Treball).

Pendent, i per ordre:

  • Proclamació de la independència (punt comú i quasi de redactat literal en els full de ruta de JxSí i de la CUP, per al cas d’obtenció de la majoria parlamentària dels favorables a la independència, com s’ha esdevingut)
  • Aprovació pel Parlament de la Llei de transitorietat jurídica
  • Aprovació de la Llei de procés constituent
  • Convocatòria d’eleccions constituents en “un període màxim de 18 mesos des de la celebració de les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre” (sic)

I ja, com a resultat d’aquestes eleccions, el nou Parlament Constituent que iniciarà la fase institucional del procés constituent que culminarà amb l’aprovació de la Constitució en referèndum.

En resum: anem avançant, no defallim, ànims a tots diputats, govern, entitats, ciutadans.

Ah!, i als líders i dirigents… no ens falleu. Els ciutadans no hem fallat.

Donec perficiam!

Sobre l’autor: 

P1080351 RETALLRamon Munné, enginyer químic i membre de Sobirania i Justícia. .@ramonmunne

La societat civil (conte)

“Oh quin gran goig, quina joia, quan els germans s’estimen”. Aquesta cançoneta de missa pot representar molt bé la nostra societat civil, aquesta que amb força, il·lusió, treball i constància empeny els nostres polítics a dur-nos cap a la llibertat.

Aquests polítics entomen el repte però no es posen d’acord. Els uns pel llast de l’avi i cosinets i els altres per estar immersos en un casal d’estiu permanent.

Cansats de tan estira i arronsa, els polítics es tornen societat civil i junts canten la cançoneta. Tanta civilitat no és humana, però. I alguns de la cohesionada societat civil demanen al president Mas que agafi el timó perquè és qui té el títol de patró.

I quan siguem independents, com que tindrem més cèntims i podrem fer el que ens doni la gana, aleshores, societat civil, ens farem un monument.

Sobre l’autora: 

20150702_205832Elvira Rey, exerceix d’àvia independentista. És membre de Sobirania i Justícia.