Question and Answer Session following the presentation of the act: “Spain, no rule of law?”

(Versió en anglès)

1. Isabel-Helena Martí, President of Sobirania i Justícia asked for the panel’s reaction to the whistling during the Spanish national anthem at the start of the King’s Cup final between Barça and Atletico Bilbao on Saturday 30 May and to the Spanish government referring it to the Commission against violence in sport.

Judge Vidal: Perhaps it was not a very educated thing to do but not a legally punishable offence. If the Catalans were allowed to vote it wouldn’t happen.

Joan Vallvé, former MEP: Spain is made up of several nations, not just one. You can’t sanction 90,000 people. It would be better to examine why it happened: not being able to vote, for example.

Marc Marsal, member of Drets: I prefer a positive way of expressing opinions, by voting, for example. It would be better to examine why it happened instead of making sanctions. It is an example of Spanish double standards. The Commission against violence in sport is asked to make sanctions for the whistling but not for the fascists who beat up other fans in a bar before the match.

Ramon Tremosa, MEP: There were no problems whatsoever between Barça and Athletic fans. We should be celebrating this as good football practice, especially as, due to Fifa distribution of seats, 70% were from Bilbao and only 30% from Barça.

2. Flemish MEP Mark Demesmaeker (N-VA New Flemish Alliance): He has visited Catalonia several times and, although aware of double standards, was shocked by the hate speech quoted in the presentation. As Spain is part of the EU, he asked if this has been raised at an international level? He is in favour of the right to decide but feels the EU is not ready for internal enlargement. Is it time to raise the issue?

Marc Marsal: Drets is only 1 year old but has already sent documents to the EU.

Joan Vallvé : Agreed about internal enlargement. He feels that new procedures are needed to adapt to new situations.

Isabel-Helena Martí: Catalonia cannot wait until the EU is ready for internal enlargement. The Catalan sovereigntist process will run its course until completion. The UE will adopt a pragmatic approach and will be able to find a reasonable solution for both Catalan and Spanish interests.

3. Rumanian MEP Renate Weber: Has been following events in Catalonia for some time because she is interested in freedoms. She found the double standards most impacting. She believes legal sanctions are not to be considered for the whistling, which is freedom of expression. On Facebook and public radio she has found shocking examples of insults against Catalans. She asked if nothing can be done – an audio-visual committee, for example? She suggested collecting concrete examples and sending them to the European Tribunal of Human Rights.

Marc Marsal: There is an audio-visual committee but only for within Catalonia. The Spanish answer to complaints is always – freedom of speech.

4. Member of a pro-Europe party: The political landscape is changing, especially the 2 party system. Ciutadans is originally a Catalan party. How will the expansion of parties affect the Catalan process?

Joan Vallvé: There are new parties that are not pro-independence and there are traditional parties losing influence,
such as the PP. The main thing is that we want to be able to vote.

Ramon Tremosa: In the municipal elections, Ciutadans was much more successful in Spain than in Catalonia, mainly taking votes from the PP, but is still a minority party. There is still stability between the main blocs. We are expecting a high participation in the September Autonomic elections.

5. Belgian born engineer with a question for MEPs in the room. What measures can MEPs take to ensure rights for all? Swedish MEP Bodil Ceballos answered from the floor: Use sanctions for countries who don’t respect human rights.

6. Josep Vicenç Mestre, member of SiJ: A question to Santi Vidal – have you appealed and what are the chances of the sanction being lifted? A question to Ramon Tremosa and MEPs: What could the EU parliament do to help?

Judge Vidal: Explained that he has appealed and hopes to be successful.

Ramon Tremosa: MEPs do try to concentrate on European issues but it is hard to address individual cases. For example, when the PP closed TV channels in the Balearic Islands it was seen as a Spanish not an international issue. The EU can try to encourage best practice.

7. Representative of Societat Civil Catalana (Catalan Civil Society): Commented that double standards work both ways. A referendum in Catalonia would go against the existing Constitution. She felt that the example of Scotland is not relevant, as the UK has no written constitution. She asked what research is being done with regard to hate speech against the Spanish?

Marc Marsal: There is research on hate speech against the Spanish and arrests have been made. There is no need for a Commission because action is always taken following complaints.

Torn de paraula entre els assistents a l’acte “Spain, no rule of law?”

(Versió en català, traducció de David Pla)

1. Isabel-Helena Martí, Presidenta de Sobirania i Justícia, va demanar l’opinió dels ponents en relació amb la xiulada que es produí mentre sonava l’himne nacional d’Espanya a la final de la Copa del Rei, que tingué lloc el 30 de maig i que enfrontava el Barça i l’Atlètic de Bilbao, així com per la pronúncia que féu el govern espanyol traslladant-ho a la Comissió contra la violència en l’esport.

Jutge Vidal: Potser una xiulada no és la millor mostra d’educació, però, en qualsevol cas, de ben segur, no és un fet que es pugui penalitzar. Si els catalans haguessin pogut votar, fets així no passarien.

Joan Vallvé, ex Membre del Parlament Europeu: Espanya és un estat que inclou diverses nacions, no només una. No és possible sancionar 900.000 persones. Seria millor preguntar-se per què succeí aquell fet: que Catalunya no pogués votar, per exemple, ho explica.

Marc Marsal, membre de Drets: prefereixo una via constructiva a l’hora d’expressar opinions, per exemple, la de votar. Seria millor examinar per què aquest fet succeí, en comptes de posar sancions. Aquest és un bon exemple de la doble cara d’Espanya: la Comissió que vetlla contra la violència en l’esport és
convidada a sancionar la gent per xiular però no en relació amb els feixistes que apallissen altres espectadors en el bar abans del partit.

Ramon Tremosa, Membre del Parlament Europeu: no hi va haver cap mena de problema entre els aficionats del Barça i de l’Atlètic. Hem de celebrar-ho en la mateixa mesura que celebrem els triomfs futbolístics i, sobretot, tenint en compte que a l’hora de distribuir les localitats la FIFA va atorgar un 70% dels seients a l’afició del Bilbao per només un 30% de seients pels barcelonins.

2. Mark Demesmaeker, Membre del Parlament Europeu, Flamenc (N-VA New Flemish Alliance): El sr. Demesmaeker ha visitat Catalunya en diverses ocasions i, tot i que és conscient de la doble moral abans anomenada, fou sorprès per l’odi al que es féu referencia durant la presentació. En tant que Espanya és membre de la Unió Europea, preguntà si aquest fenomen s’ha plantejat a escala internacional. Demesmaeker està a favor del dret a decidir, però sent que la Unió Europea no està llesta per una ampliació interna d’aquesta mena. És el moment de plantejar de nou aquesta qüestió?

Marc Marsal: Drets només té un any de vida, però en aquest temps ha enviat documents a la Unió Europea relacionats amb aquesta qüestió.

Joan Vallvé: està d’acord en la idea de plantejar una ampliació interna. Creu que aquests nous procediments s’haurien de plantejar de manera que s’adaptessin a les noves situacions que van sorgint.

Isabel-Helena Martí: Catalunya no pot esperar a que la Unió Europea estigui a punt per l’ampliació interna. Seguirà endavant i culminarà el procés sobiranista. La UE adoptarà una actitud pragmàtica i serà capaç de trobar una solució raonable tant pels interessos catalans com pels espanyols.

3. Renate Weber, Membre del Parlament Europeu, Romanès: ha estat seguint els esdeveniments que han succeït a Catalunya des de fa força temps perquè és una persona interessada en els moviments que demanen llibertat. La diputada creu que aquest doble estàndard espanyol és impactant. Creu que no s’hauria de considerar l’opció de sancionar la gent només per haver xiulat, atès que és un acte que s’emmarca dins la llibertat d’expressió. Cercant per Facebook i altres mitjans públics, com ara la ràdio, ha pogut topar amb curiosos exemples d’insults contra els catalans. Preguntà si no hi havia res que es pogués fer per a resoldre aquestes actituds –un comitè audiovisual, per exemple. Weber suggerí que es recopilessin exemples concrets d’aquestes actituds i que s’enviessin al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Marc Marsal: Hi ha un comitè audiovisual que s’ocupa de fer aquestes recopilacions, però és només a Catalunya. La resposta d’Espanya sempre és la mateixa –ho considera llibertat d’expressió.

4. Membre d’un Partit Europeista: el paisatge polític està canviant, sobretot per l’emergència de dos partits polítics. Ciutadans, que és un partit polític que té origen a Catalunya. Com pot afectar l’expansió d’aquests partits en el procés català?

Joan Vallvé: Hi ha nous partits polítics que no estan a favor de la independència i hi ha partits tradicionals que estan perdent la seva influència, com ara el Partit Popular. El factor més important és que volem votar.

Ramon Tremosa: A les eleccions municipals, Ciutadans tingué molt més èxit a Espanya que a Catalunya, sobretot perquè va traure els vots del Partit Popular, però segueix sent un partit minoritari. Hi ha un clima d’estabilitat entre els blocs principals. Estem a l’expectativa que les
eleccions catalanes del setembre hi hagi una gran participació.

5. Enginyer belga, que pregunta als MEPs que hi ha a la sala. Quines mesures poden prendre els diputats del Parlament Europeu per assegurar la igualtat de drets per a tothom?

Bodil Ceballos, diputada sueca, contesta que la Unió Europea ja sanciona els països que no respecten aquesta mena de drets humans.

6. Josep-Vicenç Mestre, membre de Sobirania i Justícia: pregunta a Santiago Vidal: hi ha hagut una apel·lació vers aquesta possible sanció? Hi ha alguna possibilitat que finalment s’acabi aixecant un possible càstig? Pregunta a Ramon Tremosa: Què pot fer el Parlament Europeu per ajudar?

Jutge Vidal explica que ha apel·lat i que té esperança que aquesta apel·lació prosperi amb èxit.

Ramon Tremosa explica que els membres del Parlament Europeu s’intenten concentrar en qüestions europees d’àmbit més general i que els és difícil atendre a casos més particulars. Per exemple, quan el Partit Popular va tancar els canals de televisió de les Illes Balears la qüestió fou llegida com un afer intern espanyol, i no com una qüestió internacional. En qualsevol cas, la Unió Europea pot intentar encaminar als països cap a bones pràctiques.

7. Representant de Societat Civil Catalana, que comenta que aquest doble estàndard és aplicable en ambdós sentits. Defensa que un referèndum a Catalunya seria anar contra la Constitució existent. Creu que l’exemple d’Escòcia no és rellevant, atès que el Regne Unit no té cap constitució. Preguntà quina recerca s’ha fet en relació als discursos d’odi que es fan contra Espanya.

Marc Marsal: Hi ha una recerca sobre l’odi contra Espanya, i ha donat fruits, ja que s’ha detingut a gent en aquest sentit. No és necessari que hi hagi cap Comissió que s’ocupi del tema perquè les queixes contra l’odi vers Espanya sí que són ateses.

Sobre l’autora: 

sopar-amb-el-jutge-santi-vidal-16032015_16246852973_o

Jana Graham, membre de Sobirania i Justícia.

 

 

Quin model de convenció constitucional necessita Catalunya?

No som l’únic país que està contemplant la possibilitat de celebrar una convenció constitucional. També s’ho està rumiant el Regne Unit (1). El procés de devolution impulsat aquests darrers anys, sobretot des d’Escòcia, ha generat importants canvis constitucionals en un degoteig, discontinu en el temps i asimètric territorialment, d’acords polítics que es veu necessari harmonitzar. Escòcia ha dit, ara com ara, no a  la independència però està abocada a donar embranzida al traspàs de noves competències de Londres cap a Edimburg. Gal·les segueix, expectant, els seus moviments. Vet aquí perquè quatre dels cinc partits d’àmbit britànic que participen en les eleccions generals del proper 7 de maig -el Partit Laborista, el Liberal, l’UKIP, i els Verds-  han apel·lat, en diferents ocasions, a la necessitat que el nou parlament promogui una convenció constitucional. També algunes veus significades del Partit Conservador han donat suport públicament a aquesta idea (2). Temen una ensorrada del Partit Laborista a Escòcia a favor de l’SNP i que, després de les eleccions, Westminster pugui està liderat per una majoria laborista feble, falcada aritmèticament pels independentistes escocesos a canvi de noves cessions competencials.

Des que la Convenció Constitucional de Filadèlfia erigí el 1787, amb els principis morals i polítics fundacionals dels Estats Units d’Amèrica, la primera democràcia liberal arreu, aquest terme, referit a un congrés de deliberació per redactar una constitució o fer recomanacions en aquesta matèria, és àmpliament usat, especialment en la tradició d’arrel anglosaxona. Però de formats de convenció, o d’assemblees, n’hi ha diversos i existeixen precedents internacionals de tots ells. Alan Renwick, professor de política comparada a la Universitat de Reading, a l’opuscle de referència After the referendum. Options For a Constitutional Convention (3) proposa alguns criteris que cal tenir en compte a l’hora d’organitzar un esdeveniment d’aquestes característiques i definir-ne el model. Al seu entendre el mètode de discussió ha de ser curosament avaluat i planificat a fi de garantir la màxima qualitat en els resultats. I rebla el clau en assenyalar que el punt de vista per definir el grup d’individus que deliberaran ha de ser el més inclusiu i representatiu possible. En definitiva el procés constituent s’ha de dissenyar de forma que gaudeixi de la màxima credibilitat dins de la comunitat política els preceptes del qual haurà d’assumir. Si bé pot semblar sobrer recalcar, per obvi, que els ciutadans han de tenir plena confiança en el procediment establert i els efectes generats, potser no ho és tant parar esment que el mateix s’hi val pel que fa als estaments polítics. S’hi han de sentir plenament vinculats i inclinats a implementar les propostes que facin els congregats.

Actualment en els països amb una tradició democràtica avançada la participació ciutadana en els debats constitucionals es considera un factor imprescindible per dotar de legitimitat els canvis que puguin derivar-se’n. El document Scotland’s Future: from the Referendum to Independence and a Written Constitution (4), porció avançada el febrer de 2013 del llibre blanc que publicaria posteriorment el govern escocès,  proposa, en cas d’independència, la celebració d’una convenció en la que els ciutadans, entitats de la societat civil i polítics estableixin els fonaments d’una constitució escrita:

 “The process by which Scotland adopts a written constitution is almost as important as its content… The Scottish Government believes a constitutional convention should ensure a participative and inclusive process where the people of Scotland, as well as politicians, civic society organizations, business interests, trade unions and others, will have a direct role in shaping the constitution” (*)

El text també cita el cas d’assemblees ciutadanes celebrades a dues províncies del Canadà, la Colúmbia Britànica (2005) i Ontàrio (2007), i a Europa (Països Baixos, 2006) per estudiar possibles esmenes en el sistema electoral. En cap d’aquestes ocasions, però, fou possible convertir en un nou ordenament jurídic les propostes. Bé perquè es desestimà posteriorment en referèndum, bé perquè el govern no hi tingué voluntat d’implementació. El Consell Constitucional d’Islàndia (2011) és, en aquest sentit, paradigmàtic. S’establí amb 25 membres de la societat civil elegits directament pels ciutadans. Desenvolupà mecanismes innovadors i d’alta qualitat en els debats però, a data d’avui, no ha aconseguit tampoc fer promulgar la nova carta magna. El text constitucional es referendà mitjançant una consulta no vinculant, celebrada el 20 d’octubre de 2012, que no arribà al 50% de participació (48,7%). La proposta constitucional aconseguí sumar un 67% de sufragis afirmatius. Tanmateix, després d’unes eleccions generals, el nou govern i parlament rebutjaren la substitució de l’antiga norma capçalera.

El model d’assemblea mixta (ciutadans i polítics) és el que, malgrat haver suscitat d’antuvi un cert grau d’escepticisme, si no cinisme, avui ha estat més reeixit en la seva capacitat d’aconseguir un suport institucional ampli. Aquest és certament el cas de la Convenció Irlandesa (2012-2014). El primer ministre de la República d’Irlanda Enda Kenny ha convocat un referèndum el proper 22 de maig per preguntar als ciutadans sobre el matrimoni homosexual i la reducció de l’edat mínima per ser candidat presidencial, seguint així, de moment, dues de les divuit recomanacions fetes per la convenció. El model irlandès està sent estudiat seriosament al Regne Unit com a possible referent (5). Catalunya podria també desenvolupar un model propi inspirat en aquesta experiència capdavantera.

 (1) – Constitutional Conventions: Possible Options in the New Parliament, Library Note, House of Lords, Westminster, 20/03/2015

(2) – General Election 2015: Why a Con-Lab coalition may be needed to save the United Kingdom, Lord Baker of Dorking, The Independent, 6/03/2015

(3) – After the Referendum. Options For a Constitutional Convention, Alan Renwick, The Constitution Society, 2014

(4) –  Scotland’s Future: from the Referendum to Independence and a Written Constitution, The Scottish Government, febrer 2013

(5) – The UK has much to learn from the Irish constitutional convention, Clodagh Harris, blog, The London School of Economics and Political Science (LSE)

(*) “El procés pel qual Escòcia adopti una constitució escrita és quasi tan important com el seu contingut… El Govern Escocès creu que una convenció constitucional ha de garantir un procés participatiu i inclusiu en què la gent d’Escòcia, alhora que polítics, organitzacions cíviques, ens empresarials, sindicats, entre d’altres tinguin un paper directe en la definició de la constitució”.

Sobre l’autora:

uTrRcaxL

Isabel-Helena Martí, presidenta i membre fundador de Sobirania i Justícia.  @IsabelHMarti