What’s going on in Catalonia?

Mònica Morros.

Les traves posades des de l’estat espanyol perquè Catalunya no pugui explicar al món el procés català només fan que incrementar. Tot i això, la societat catalana no cessa en els seus intents i precisament, dimarts passat, Sobirania i Justícia en va ser un clar exemple. What’s going on in Catalonia? Era el títol del acte que des de la associació es va organitzar a la London Academy of Diplomacy. Els possibles escenaris futurs i l’immobilisme espanyol van centrar bona part de la conferència. Els ponents van acostar la realitat catalana a un públic anglès molt interessat en la temàtica.

Isabel-Helena Martí, presidenta de Sobirania i Justícia, juntament amb Brendan Simms, director del Project for Democratic Union van ser els encarregats de donar el tret de sortida al col·loqui.

La primera ponent convocada al esdeveniment, Montserrat Guibernau, professora de la Universitat de Cambridge, va fer un recorregut històric fins al moment actual, tot destacant les darreres manifestacions catalanes. La manca de reconeixement de Catalunya com a nació fou el punt que Guibernau considerà clau en la incapacitat de convivència d’ambdues parts. Tot i la seva voluntat que Catalunya esdevingui un nou estat, va advertir que el procés pot ser molt llarg i que el reconeixement exterior trigarà més anys del què s’espera.

Antoni Castells, catedràtic de la Universitat de Barcelona i exconseller d’economia, va ser el següent en prendre la paraula. La Constitució Espanyola de 1978 i els efectes que se’n deriven varen ser els temes principals de la seva intervenció. Seguint amb la línia de Gibernau va evidenciar que el no reconeixement de l’estat espanyol com un territori plurinacional, en la Carta Magna, és un dels problemes d’integració entre Catalunya i Espanya. Entén que la situació que Catalunya està vivint va més enllà d’un mer afer intern ja que esdevé un conflicte purament democràtic.

Per últim, l’economista Miquel Puig, va aportar la visió més optimista de la taula explicant que el referèndum català tindrà lloc en algun moment o altre. Segons ell l’estat espanyol no podrà obviar sempre l’opinió pública catalana. Va parlar d’amor, por i interès i com aquestes tres sensacions, que els catalans tenien, han evolucionat des de la firma de la Constitució Espanyola de 1978 fins actualment amb la voluntat d’esdevenir un estat propi.

L’acte va ser un gran èxit i comptà amb la participació molt activa del públic assistent. Com digué l’expresident Artur Mas, en una intervenció ara ja fa uns mesos, “L’adversari al qual ens enfrontem és molt més poderós que nosaltres; però David no va vèncer a Goliat perquè fos més fort, sinó perquè era més astut i hàbil”.

Sobre l’autora:

Mònica MorrosMònica Morros Serra, politòloga i responsable de comunicació de Sobirania i Justícia .@monicamorros

Captura de pantalla 2016-05-07 a les 0.47.51

Meeting with Amadeu Altafaj, Permanent Representative of the Catalan Government to the EU

(Versió en anglès)

The Permanent Representative first congratulated Sobirania i Justícia and Drets for their presentation in the European Parliament “Spain, no rule of law?” the previous day. He believes that civil organisations do have a role to play in Brussels, with acts such as this and also in partnership with local think-tanks.

He explained the role of the delegation in Brussels and then responded to questions. The key points which emerged are as follows:

-With its opening in January 2015 Catalonia became the first Autonomous Region to have a delegation in Brussels, which is a very important city because of its 1000 international correspondents (the city with the most in the world, even surpassing Washington DC), its 5000 active lobbies and its many think-tanks which influence decisions. For example the central act of Nicola Sturgeon’s visit the day before was to take part in a think-tank event.

-The delegation’s key role is to make Catalonia visible in Brussels, maximising interest; to show that Catalonia exists as part of Europe and wants to participate and influence.

-There are various ways to do this. One is to use the delegation space for exhibitions, meetings and events to disseminate information about Catalonia. Another is to lobby. This could be useful, for example, in the case of the Junquer Plan – lobbying to get amendments passed against the cuts in research funding, which involves many meetings with parliamentarians and banks both in Brussels and Barcelona. Another example would be working towards freeing up trade with the USA. Day to day activities are crucial. Often what works best is personal contact, for example informal, discreet meetings with ambassadors and consuls. Political reporting is very important using a variety of sources of information.

-There is much work to do. Interest in Catalonia varies. It was high during the Scottish referendum but has now declined. The dominant issues are Greece and Podemos. It will not be easy to convince Brussels of the plebiscitary nature of the elections planned for 27 September. Spain carries much more weight than Catalonia, even though it also creates concerns: the economy, unemployment, instability, corruption.

Trobada amb Amadeu Altafaj, Representant permanent davant la UE

(Versió en català, traducció de David Pla)

En primer lloc, el delegat del govern català va felicitar a Sobirania i Justícia i a Drets per l’acte que havien organitzat el dia anterior al Parlament Europeu, titulat Spain, no rule of law?. Altafaj va defensar que les entitats de la societat civil poden tenir un rol important a Brussel·les, en actes com aquest o en col·laboració amb els think-tanks locals.

Altafaj va explicar el paper de la delegació catalana a Brussel·les i, seguidament, va respondre algunes preguntes. Aquests són els punts clau que emergiren de les seves intervencions:

-Amb l’obertura d’aquesta delegació, que tingué lloc el gener de 2015, Catalunya ha esdevingut la primera Regió a tenir delegació a Brussel·les, la qual és una ciutat importantíssima pels 1.000 corresponsals internacionals que hi habiten (la ciutat que en té més del món, superant inclús Washington DC), així com pels seus 5.000 lobbies i think-tanks, que tenen una influència cabdal en la presa de decisions importants. Per exemple, el dia abans que Nicola Sturgeon visités la ciutat, va poder tenir una trobada en un esdeveniment d’un d’aquests think-tanks.


La funció clau de la delegació és que Catalunya esdevingui visible a Brussel·les, posant especial èmfasi en la idea de mostrar que Catalunya existeix en tant que part d’Europa i que, en conseqüència, vol participar i influir en la presa de decisions.

-Existeixen diverses maneres de fer-se visible. Per una banda, hi ha l’opció d’utilitzar l’espai d’aquesta delegació per a tota mena d’exhibicions, trobades i esdeveniments en els quals es doni informació sobre Catalunya. Per l’altra, hi ha la possibilitat d’esdevenir un nou lobby, la qual cosa podria ser útil, per exemple, per tenir veu i accés al pla Junquer –un espai per fer visibles possibles esmenes contràries vers les retallades dels fons d’investigació, quelcom que implicaria moltes reunions amb els bancs, tant a Brussel·les com a Barcelona. Un altre exemple seria la possibilitat de poder opinar en relació amb el tractat de lliure comerç que s’està negociant amb els Estats Units. Aquestes activitats del dia a dia són crucials. Sovint el que millor funciona és el contacte personal, com ara l’informal, o les trobades discretes amb cònsols o ambaixadors. En l’àmbit polític és molt important utilitzar una varietat de fonts d’informació.

-Hi ha un munt de feina a fer. L’interès en Catalunya va variant. Per exemple, fou molt alt coincidint amb el referèndum d’Escòcia, però a dia d’avui ha minvat. Les qüestions principals actualment són Grècia i No serà fàcil convèncer a Brussel·les del caràcter plebiscitari de les eleccions que hi ha planejades el 27 de setembre. Espanya és un actor de més pes que Catalunya, tot i que també és coneguda per crear preocupacions: l’economia, el nivell d’aturats, la inestabilitat, la corrupció, etc.

Sobre l’autora: 

sopar-amb-el-jutge-santi-vidal-16032015_16246852973_oJana Graham, membre de Sobirania i Justícia.

Question and Answer Session following the presentation of the act: “Spain, no rule of law?”

(Versió en anglès)

1. Isabel-Helena Martí, President of Sobirania i Justícia asked for the panel’s reaction to the whistling during the Spanish national anthem at the start of the King’s Cup final between Barça and Atletico Bilbao on Saturday 30 May and to the Spanish government referring it to the Commission against violence in sport.

Judge Vidal: Perhaps it was not a very educated thing to do but not a legally punishable offence. If the Catalans were allowed to vote it wouldn’t happen.

Joan Vallvé, former MEP: Spain is made up of several nations, not just one. You can’t sanction 90,000 people. It would be better to examine why it happened: not being able to vote, for example.

Marc Marsal, member of Drets: I prefer a positive way of expressing opinions, by voting, for example. It would be better to examine why it happened instead of making sanctions. It is an example of Spanish double standards. The Commission against violence in sport is asked to make sanctions for the whistling but not for the fascists who beat up other fans in a bar before the match.

Ramon Tremosa, MEP: There were no problems whatsoever between Barça and Athletic fans. We should be celebrating this as good football practice, especially as, due to Fifa distribution of seats, 70% were from Bilbao and only 30% from Barça.

2. Flemish MEP Mark Demesmaeker (N-VA New Flemish Alliance): He has visited Catalonia several times and, although aware of double standards, was shocked by the hate speech quoted in the presentation. As Spain is part of the EU, he asked if this has been raised at an international level? He is in favour of the right to decide but feels the EU is not ready for internal enlargement. Is it time to raise the issue?

Marc Marsal: Drets is only 1 year old but has already sent documents to the EU.

Joan Vallvé : Agreed about internal enlargement. He feels that new procedures are needed to adapt to new situations.

Isabel-Helena Martí: Catalonia cannot wait until the EU is ready for internal enlargement. The Catalan sovereigntist process will run its course until completion. The UE will adopt a pragmatic approach and will be able to find a reasonable solution for both Catalan and Spanish interests.

3. Rumanian MEP Renate Weber: Has been following events in Catalonia for some time because she is interested in freedoms. She found the double standards most impacting. She believes legal sanctions are not to be considered for the whistling, which is freedom of expression. On Facebook and public radio she has found shocking examples of insults against Catalans. She asked if nothing can be done – an audio-visual committee, for example? She suggested collecting concrete examples and sending them to the European Tribunal of Human Rights.

Marc Marsal: There is an audio-visual committee but only for within Catalonia. The Spanish answer to complaints is always – freedom of speech.

4. Member of a pro-Europe party: The political landscape is changing, especially the 2 party system. Ciutadans is originally a Catalan party. How will the expansion of parties affect the Catalan process?

Joan Vallvé: There are new parties that are not pro-independence and there are traditional parties losing influence,
such as the PP. The main thing is that we want to be able to vote.

Ramon Tremosa: In the municipal elections, Ciutadans was much more successful in Spain than in Catalonia, mainly taking votes from the PP, but is still a minority party. There is still stability between the main blocs. We are expecting a high participation in the September Autonomic elections.

5. Belgian born engineer with a question for MEPs in the room. What measures can MEPs take to ensure rights for all? Swedish MEP Bodil Ceballos answered from the floor: Use sanctions for countries who don’t respect human rights.

6. Josep Vicenç Mestre, member of SiJ: A question to Santi Vidal – have you appealed and what are the chances of the sanction being lifted? A question to Ramon Tremosa and MEPs: What could the EU parliament do to help?

Judge Vidal: Explained that he has appealed and hopes to be successful.

Ramon Tremosa: MEPs do try to concentrate on European issues but it is hard to address individual cases. For example, when the PP closed TV channels in the Balearic Islands it was seen as a Spanish not an international issue. The EU can try to encourage best practice.

7. Representative of Societat Civil Catalana (Catalan Civil Society): Commented that double standards work both ways. A referendum in Catalonia would go against the existing Constitution. She felt that the example of Scotland is not relevant, as the UK has no written constitution. She asked what research is being done with regard to hate speech against the Spanish?

Marc Marsal: There is research on hate speech against the Spanish and arrests have been made. There is no need for a Commission because action is always taken following complaints.

Torn de paraula entre els assistents a l’acte “Spain, no rule of law?”

(Versió en català, traducció de David Pla)

1. Isabel-Helena Martí, Presidenta de Sobirania i Justícia, va demanar l’opinió dels ponents en relació amb la xiulada que es produí mentre sonava l’himne nacional d’Espanya a la final de la Copa del Rei, que tingué lloc el 30 de maig i que enfrontava el Barça i l’Atlètic de Bilbao, així com per la pronúncia que féu el govern espanyol traslladant-ho a la Comissió contra la violència en l’esport.

Jutge Vidal: Potser una xiulada no és la millor mostra d’educació, però, en qualsevol cas, de ben segur, no és un fet que es pugui penalitzar. Si els catalans haguessin pogut votar, fets així no passarien.

Joan Vallvé, ex Membre del Parlament Europeu: Espanya és un estat que inclou diverses nacions, no només una. No és possible sancionar 900.000 persones. Seria millor preguntar-se per què succeí aquell fet: que Catalunya no pogués votar, per exemple, ho explica.

Marc Marsal, membre de Drets: prefereixo una via constructiva a l’hora d’expressar opinions, per exemple, la de votar. Seria millor examinar per què aquest fet succeí, en comptes de posar sancions. Aquest és un bon exemple de la doble cara d’Espanya: la Comissió que vetlla contra la violència en l’esport és
convidada a sancionar la gent per xiular però no en relació amb els feixistes que apallissen altres espectadors en el bar abans del partit.

Ramon Tremosa, Membre del Parlament Europeu: no hi va haver cap mena de problema entre els aficionats del Barça i de l’Atlètic. Hem de celebrar-ho en la mateixa mesura que celebrem els triomfs futbolístics i, sobretot, tenint en compte que a l’hora de distribuir les localitats la FIFA va atorgar un 70% dels seients a l’afició del Bilbao per només un 30% de seients pels barcelonins.

2. Mark Demesmaeker, Membre del Parlament Europeu, Flamenc (N-VA New Flemish Alliance): El sr. Demesmaeker ha visitat Catalunya en diverses ocasions i, tot i que és conscient de la doble moral abans anomenada, fou sorprès per l’odi al que es féu referencia durant la presentació. En tant que Espanya és membre de la Unió Europea, preguntà si aquest fenomen s’ha plantejat a escala internacional. Demesmaeker està a favor del dret a decidir, però sent que la Unió Europea no està llesta per una ampliació interna d’aquesta mena. És el moment de plantejar de nou aquesta qüestió?

Marc Marsal: Drets només té un any de vida, però en aquest temps ha enviat documents a la Unió Europea relacionats amb aquesta qüestió.

Joan Vallvé: està d’acord en la idea de plantejar una ampliació interna. Creu que aquests nous procediments s’haurien de plantejar de manera que s’adaptessin a les noves situacions que van sorgint.

Isabel-Helena Martí: Catalunya no pot esperar a que la Unió Europea estigui a punt per l’ampliació interna. Seguirà endavant i culminarà el procés sobiranista. La UE adoptarà una actitud pragmàtica i serà capaç de trobar una solució raonable tant pels interessos catalans com pels espanyols.

3. Renate Weber, Membre del Parlament Europeu, Romanès: ha estat seguint els esdeveniments que han succeït a Catalunya des de fa força temps perquè és una persona interessada en els moviments que demanen llibertat. La diputada creu que aquest doble estàndard espanyol és impactant. Creu que no s’hauria de considerar l’opció de sancionar la gent només per haver xiulat, atès que és un acte que s’emmarca dins la llibertat d’expressió. Cercant per Facebook i altres mitjans públics, com ara la ràdio, ha pogut topar amb curiosos exemples d’insults contra els catalans. Preguntà si no hi havia res que es pogués fer per a resoldre aquestes actituds –un comitè audiovisual, per exemple. Weber suggerí que es recopilessin exemples concrets d’aquestes actituds i que s’enviessin al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Marc Marsal: Hi ha un comitè audiovisual que s’ocupa de fer aquestes recopilacions, però és només a Catalunya. La resposta d’Espanya sempre és la mateixa –ho considera llibertat d’expressió.

4. Membre d’un Partit Europeista: el paisatge polític està canviant, sobretot per l’emergència de dos partits polítics. Ciutadans, que és un partit polític que té origen a Catalunya. Com pot afectar l’expansió d’aquests partits en el procés català?

Joan Vallvé: Hi ha nous partits polítics que no estan a favor de la independència i hi ha partits tradicionals que estan perdent la seva influència, com ara el Partit Popular. El factor més important és que volem votar.

Ramon Tremosa: A les eleccions municipals, Ciutadans tingué molt més èxit a Espanya que a Catalunya, sobretot perquè va traure els vots del Partit Popular, però segueix sent un partit minoritari. Hi ha un clima d’estabilitat entre els blocs principals. Estem a l’expectativa que les
eleccions catalanes del setembre hi hagi una gran participació.

5. Enginyer belga, que pregunta als MEPs que hi ha a la sala. Quines mesures poden prendre els diputats del Parlament Europeu per assegurar la igualtat de drets per a tothom?

Bodil Ceballos, diputada sueca, contesta que la Unió Europea ja sanciona els països que no respecten aquesta mena de drets humans.

6. Josep-Vicenç Mestre, membre de Sobirania i Justícia: pregunta a Santiago Vidal: hi ha hagut una apel·lació vers aquesta possible sanció? Hi ha alguna possibilitat que finalment s’acabi aixecant un possible càstig? Pregunta a Ramon Tremosa: Què pot fer el Parlament Europeu per ajudar?

Jutge Vidal explica que ha apel·lat i que té esperança que aquesta apel·lació prosperi amb èxit.

Ramon Tremosa explica que els membres del Parlament Europeu s’intenten concentrar en qüestions europees d’àmbit més general i que els és difícil atendre a casos més particulars. Per exemple, quan el Partit Popular va tancar els canals de televisió de les Illes Balears la qüestió fou llegida com un afer intern espanyol, i no com una qüestió internacional. En qualsevol cas, la Unió Europea pot intentar encaminar als països cap a bones pràctiques.

7. Representant de Societat Civil Catalana, que comenta que aquest doble estàndard és aplicable en ambdós sentits. Defensa que un referèndum a Catalunya seria anar contra la Constitució existent. Creu que l’exemple d’Escòcia no és rellevant, atès que el Regne Unit no té cap constitució. Preguntà quina recerca s’ha fet en relació als discursos d’odi que es fan contra Espanya.

Marc Marsal: Hi ha una recerca sobre l’odi contra Espanya, i ha donat fruits, ja que s’ha detingut a gent en aquest sentit. No és necessari que hi hagi cap Comissió que s’ocupi del tema perquè les queixes contra l’odi vers Espanya sí que són ateses.

Sobre l’autora: 

sopar-amb-el-jutge-santi-vidal-16032015_16246852973_o

Jana Graham, membre de Sobirania i Justícia.

 

 

Democracy and the catalan political process

Ponència de Joan Vallvé en motiu de l’acte que Sobirania i Justícia, juntament amb Drets, va organitzar el passat dimarts, 2 de juny, al Parlament europeu amb el títol “Spain, no rule of law?” 

First of all let me thank the Members of the European Parliament who made it possible to organize this event in Brussels. My name is Joan Vallvé and I was a member of this Parliament between 1994 and 2004. In July 1994 12 member States belonged to the EU and when I left the Parliament in 2004 there were 25.  I was on the Regional Policy Committee and the Culture Committee.

For me it is very satisfying to have the opportunity to be back here again as a representative of  the organisation “Sobirania i Justicia” (Sovereignty and Justice). Our organisation was founded by Mr. Agusti Bassols, former Minister of Justice of the Catalan Government. Since 2011 we have organized four Conferences with the title “Building a New State”. We have had the opportunity to listen to experts on constitutional issues, experts from  the UK, Germany, the  USA, Slovenia, Quebec, etc. The main goal of our organisation is to contribute to reinforcing the sovereignty of Catalonia in a framework of justice and welfare. And how can Catalonia become a country of welfare, of justice with economic progress and also with social distribution of wealth? This will be only possible if the citizens of Catalonia are able to decide how to produce and how to distribute the resources for education, health, and social policies. And also how to contribute to the development of poorer countries according to the recommendations of the United Nations. The capacity to decide, the right to decide, in the 21st century, means independence. For these reasons and also to keep our identity many citizens of Catalonia want  independence. Sovereignty and Justice wants the best for Catalonia, for its population and these goals can only be obtained through independence.

Perhaps some of you are thinking about the economy of Catalonia and the economy of Spain as a whole. Catalonia is today a rich region in Spain, an industrialised region.  Although it has no raw materials, industrialisation in the 19th century  began with the textile industry. I agree with you about the need for solidarity and Catalonia must pay a quantity of its revenues to contribute to poorer regions.  And we are paying. How much must we pay? Catalonia is now paying around 8.5% of our GDP. This is too much. In Germany, for instance, the richer länder contribute to the development of the poorer länder. A  German Constitutional Court Judgement, established the maximum contribution  of the rich länder as 4% of their GDP. In the case of Catalonia, 10% of GDP is too much. It makes it impossible to guarantee the quality of education, health and social services to the inhabitants of  Catalonia and also economic development  in Catalonia.

I do not know if you have information about the history of Catalonia during the 20th and 21st centuries. Let me give you a brief summary. In 1932, during the Spanish Republic, Catalonia got a Statue of Autonomy, four years later the military uprising and the Civil War took place. The military received the support of the totalitarian governments of Germany and Italy. The end of the Civil War and the victory of the military in  1939, signified the end of  Catalonia’s Autonomy and  the public use of the Catalan language was completely forbidden. Many Catalan people, even  President Companys, went into exile. President Companys was arrested in France by the police of the German Army. He was transported to Spain where, after a military trial, he was executed. He was the only democratically elected president shot in Europe during the period of the second World War. I do not want  to insist on  this fact but in 2015 many countries in Europe remembered 
the Armenian genocide, we Catalans can remember the execution of our President in 1940.

The end of the dictatorship was in 1975 after the death of the dictator. I do not want to explain the facts and the civil resistance  in Spain against the dictatorship. This resistance had in Catalonia the outstanding feature of defending the cultural identity of our country. The 1978 Spanish Constitution recognised the existence of different nationalities in Spain which made it possible to establish a Statue of Autonomy for Catalonia in 1979. After nearly 30 years the Parliament of Catalonia tried to negotiate a new Statute of Autonomy with greater authority and with better financial instruments. The Statute was proposed and voted by the population of Catalonia. The discussion in the Spanish Parliament modified the original text and significantly cut the powers of the Government of Catalonia. Last but not least, the Spanish Partido Popular (Peoples’s Party) decided to challenge the Statute of Autonomy at the Constitutional Court. The Judgement of the Court, a majority of whose  members were nominated by the governing Partido Popular in Spain, reduced even more the capacities of the Catalan Authorities. The Statute was approved in a Referendum in 2006 and the judgement of the Court was in 2010.

You can appreciate two special characteristics of Spanish democracy. The use of judicial power as an instrument to modify the laws established by the Parliament. Secondly to link judicial power with executive power according to the special system of nominating the members of the Constitutional Court and the Supreme Court. That means the death of Montesquieu.

A few days after the Constitutional Court judgement a big demonstration took place in Barcelona. Nearly a million people protested against the decision of the Court. The motto of the demonstration was “We have the right to decide”.  A big banner was placed at the head of the parade. The demonstrators did not say: “ We want the right to decide” they cried out, clearly, “Independence”. In 2011, 2012, 2013 and 2014,  on the 11th  of September, the National Day in Catalonia,  big demonstrations asking for the right to decide and for  independence took place. I‘m sure many of you have seen them on TV. Specifically in 2013 a human chain about 400 Km long, from the northern border of Catalonia to the southern border, had more than 1.6 million participants. In many cities round the world, Catalans  living there, demonstrated their support for the Catalan Process.

The population of Catalonia wants to decide about its own political situation in relation to Spain. People want to decide the future at the ballot box, like other nations in Europe, Scotland for instance, or Quebec in Canada.  The Spanish Government has consistently denied  the Catalans’  right to decide their future. This is not a good example of democracy.

During my time in the European Parliament I saw the complicated enlargement process. I remember the EU started to negotiate with Czechoslovakia and sometime later the EU negotiated with the Czech Republic and also with the Slovak Republic. The external enlargement has been a fact but the internal enlargement must also be a possibility.

Before  concluding my speech let me explain  the future actions of the Government of Catalonia, together with the other political parties who agree with the Catalan Political process. The President of Catalonia does not have the authority to call a Referendum but he has the power to call elections to the Catalan Parliament. Probably  the elections will take place on September 27th. If the majority of the elected members of the Catalan Parliament support the right to independence, the process will begin.

Thank you for your attention.

Sobre l’autor:

joan_vallve

Joan Vallvé, enginyer industrial  i membre de la Junta directiva de Sobirania i Justícia.

Acte de Sobirania i Justícia i Drets al Parlament europeu

Cartell Brussel·les

 

El proper 2 de juny, Sobirania i Justícia i Drets denunciarem davant del Parlament europeu la manca d’imparcialitat jurídica del govern espanyol.  Alhora, exposarem diferents casos de catalanofòbia. Aquest acte, amb el jutge Santiago Vidal, té el suport dels eurodiputats catalans Ramon Tremosa, Josep Maria Terricabras, Francesc Gambús i Ernest Maragall.