Populisme franquista

Narcís Oliveres.

L’atzar ha volgut que en el pla de publicació dels articles d’El Punt Avui el meu figuri entre els que s’han de publicar el primer dilluns de l’any 2017. N’estic content perquè em permet desitjar un molt bon any, tant als lectors com al diari. Publicar a El Punt Avui és un honor i un privilegi immensos, indescriptibles, que agraeixo a l’un i els altres i aquesta és una ocasió per manifestar-ho. En els moments presents es perceben signes de desconfiança en si mateixa de la ciutadania. El caràcter exemplar del passat en funció del qual es podia orientar sense reserves el present s’ha esvaït. Aquesta desconfiança està marcada per la crisi, no només l’econòmica, en la qual una crisi de conceptes i de valors en són causes. La corrupció està present en la ment de tothom fent desaparèixer els conceptes clars, els quals esdevenen precaris i d’una incertesa constant. Els llogres individuals no es converteixen en béns duradors perquè els actius es converteixen en passius, les capacitats en discapacitats en un obrir i tancar d’ulls, els projectes envelleixen amb tanta velocitat que ja són obsolets abans de configurar-los adequadament.

Fa uns quants anys que s’ha accentuat l’efervescència política. El febrer del 2015, Thomas L. Friedman, editorialista del The New York Times, es preguntava si la democràcia havia entrat en recessió fent referència que entre 2000 i 2015 havien desaparegut 25 democràcies, no només a causa de cops d’estat militars o interns, sinó a causa també de degradacions subtils i progressives dels drets i pràctiques democràtiques, i que la raó s’havia de buscar en la restricció de la llibertat, en la corrupció i en l’abús de poder. Crec que la desaparició de la divisió de poders com la que s’està vivint a l’Estat espanyol constitueix un abús de poder d’una enorme magnitud en benefici d’un executiu, tremendament angoixat, que no dubta a manipular el judicial.

Tzvetan Todorov, en el seu assaig Els enemics íntims de la democràcia, després d’afirmar emfàticament que el primer principi de la democràcia és que el poble és sobirà, posa de manifest la freqüent oposició entre democràcia i populisme i alerta del que qualifica d’espectacular ascens de partits populistes. Per ell, el populisme actual no suposa el ressorgiment del feixisme ni encara menys del nazisme, ni de la utopia comunista. I el franquisme? No es pot pas dir que hagi ressorgit, s’ha mantingut! El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va afirmar el 15-12-2016 en una compareixença informativa que “hi ha un determinat populisme constitucional al qual recorre l’Estat, que consisteix a dir que els catalans no tenim dret a  votar i, si votem, no val. D’això se’n diu populisme i nosaltres en diem democràcia”. Comparteixo el que va dir el nostre president; només rectificaria el qualificatiu, no cal dir-ne constitucional, jo en dic populisme franquista.

Sobre l’autor:

Captura de pantalla 2016-02-15 a les 17.00.53Narcís Oliveres, ex conseller de la Generalitat i doctor en dret. Membre de Sobirania i Justícia.

(Visited 32 times, 1 visits today)