Siguem minoria nacional

Sembla tan lluny aquella primera (i única) fita de la taula de negociació en què Pedro Sánchez reconegué que hi havia un conflicte polític!

No hem obtingut l’amnistia ni l’autodeterminació, sinó tot el contrari: el desmantellament de l’Estat de les autonomies, l’Exèrcit espanyol al carrer, i el retorn a la catalanofòbia.

Els rabiosos atacs desfermats del nacionalisme espanyol contra el President Quim Torra tan sols per discrepar políticament consisteixen un cas clar d’assetjament a una minoria nacional. Incompleixen l’article 2 del Tractat de Lisboa: és un valor fundacional de la UE el respecte als drets de les persones pertanyents a una minoria. Vulneren també un munt d’articles de la Convenció Marc per a la Protecció de Minories Nacionals, signada i ratificada per l’Espanya el 1995.

El mecanisme funciona com un rellotge: Una figura pública catalana parla, se’n manipulen les declaracions i s’esbomben fins a la sacietat tot demonitzant i intimidant qualsevol líder, pel sol fet del seu origen. Es mira de prendre-li la llibertat d’expressió i el dret d’exercir lliurement la seva feina. Molts, moltíssims, n’han fet l’experiència: el president Carles Puigdemont, la consellera Clara Ponsatí, l’alcaldessa de Vic Anna Erra, l’epidemiòleg Oriol Mitjà, i un llarg etcètera. L’objectiu és fer callar i acoquinar els catalans. Una recomanació i un prec, sisplau: No demanem perdó. Les disculpes els esperonen com la sang als taurons.

La covid-19 ha disparat les fake news contra Catalunya. Entre d’altres, s’ha dit que rebutgem l’ajuda de l’Exèrcit (en realitat, van fer un nyap a Sabadell); i que neguem l’ingrés hospitalari a majors de 80 anys. Difama, que alguna cosa en quedarà. El que més dol en això és el foc amic, per pur electoralisme.

Sabem prou bé que els catalans som una nació sense Estat. A la vegada, conformem una minoria nacional discriminada sistemàticament dins l’Estat espanyol (i el francès). Hauríem de ser pragmàtics i cercar d’acollir-nos a les proteccions internacionals atorgades a les minories. Estem tan avesats al maltracte secular, que correm el risc de perdre oportunitats de combatre’l des d’instruments eficaços.

La Convenció per a la Protecció de les Minories Nacionals del Consell d’Europa obliga legalment l’Estat espanyol, entre d’altres, a promoure el respecte mutu entre tots el que viuen al seu territori i protegir les persones objecte d’hostilitat a causa de llur identitat cultural o lingüística (art. 6); i a protegir els drets de reunió, llibertat d’expressió, pensament i consciència de ses minories (arts. 7 i 8).

Ens centrarem ara en aquests, tot i que el bullying que pateixen els nostres mitjans de comunicació, escoles, associacions i, evidentment, la llengua, també contravé la Convenció. 

Les autoritats espanyoles de dretes i d’esquerres, lluny de protegir, atien l’odi contra els catalans. Som el boc expiatori ideal. Tanmateix, potser aquest cop la tragèdia per la pitjor gestió de crisi sanitària a Europa serà massa grossa per tapar-la amb la rojigualda i els insults xenòfobs.

Recentment, el Relator Especial per a Minories de Nacions Unides Fernand de Varennes, sorprengué amb el seu informe destinat al Consell de Drets Humans de l’ONU on plasmà la seva “seriosa preocupació pel processament i condemnes a líders independentistes de la minoria catalana” i el “progressiu increment del discurs de l’odi, de denigració, de vandalisme i amenaces físiques, àdhuc d’assalts, a la minoria catalana”. Els serveis diplomàtics del govern més progressista de la història hi replicaren indignats que el concepte de minoria catalana “no és acceptable per a Espanya”.

En efecte, l’últim informe periòdic de Madrid presentat l’abril de 2019 al secretariat de la Convenció per a la Protecció de les Minories –fora de termini al més pur Spanish style– només parla de la minoria gitana. Dedica un apartat als delictes d’odi on no diu ni piu sobre com s’ha tergiversat per protegir les forces i cossos de seguretat de l’Estat de les “mirades d’odi” -ves per on- de la minoria catalana. A més, el govern espanyol es vanta de com educa policies i guàrdies civils per detectar delictes d’odi i acompanyar-ne les víctimes. Resulta simplement grotesc.

Fa poc també visità Lledoners el letó Boriss Cilevics, ponent de l’estudi del Consell d’Europa sobre el creixent nombre de polítics empresonats a Espanya i Turquia. Càrrecs electes kurds i catalans comparteixen haver estat reprimits penalment per declaracions fetes en exercici de llur mandat. La diplomàcia de Pedro Sánchez parla de la “supuesta minoría catalana”, però la reprimeix amb el mateix delit que els turcs esclafen la kurda. 

Mentre els Països Catalans formin part de l’Estat espanyol, hi serem una minoria nacional oprimida. Abracem doncs durant un temps aquesta condició per fer valer internacionalment els nostres drets com a tal, que també són drets humans.

Europa té poca o nul·la simpatia per l’independentisme. Però encara en té menys per situacions on un Estat persegueix i oprimeix les minories. Té ben apreses les lliçons històriques. L’article 130 del codi penal alemany tipifica com a delicte d’”atiament nacional” (Volksverhetzung) les crides a l’odi, violència o mesures arbitràries contra una minoria.

El primer pas que hauria de fer la Generalitat de Catalunya és ingressar a la Unió Federal de Nacionalitats Europees, FUEN (Federal Union of European Nationalities). És un potent lobby continental que llançà l’exitosa Iniciativa Ciutadana Europea “Minority Safepack” per augmentar la protecció de les minories i llengües no oficials a la Unió Europea.

Siguem minoria nacional, temporalment. Mantinguem informats el Consell d’Europa i les institucions comunitàries de la persecució que patim. Reivindiquem els nostres drets sempre, no n’hem de passar ni una. En un entorn més democràtic, la nostra llibertat personal i col·lectiva serà imparable.

Salut i cuidem-nos.

Erika Casajoana i Daunert Brussel·les

(Visited 5 times, 1 visits today)