La sortida possible

Pau Miserachs.

L’Estat del món i l’Estat del Regne d’Espanya reflecteixen la realitat de les desigualtats. Però aquestes desigualtats no són exclusivament socials. També ho són polítiques, entre pobles, entre societats, entre minories nacionals i lingüístiques.

Catalunya, el català, és una minoria nacional dins del territori de l’estat espanyol, i Espanya, l’espanyol, és una minoria dins del territori de la Unió Europea.

En les relacions entre pobles existeixen pous xucladors i remolins que fomenten la sobreprotecció dels grans i l’eliminació del poble minoritari.

En plena campanya electoral per les europees del 2019, ens hem trobat amb un ministre socialista d’Exteriors en funcions, amb caire altiu i intransigent contra tot canvi i desenvolupament de Catalunya com a poble amb característiques nacionals. Paral·lelament, la també ex-ministra del PP Sra. Dolors Montserrat actuant com un llamp incendiari i incessable, parlant de normalitat a la inversa contra els catalans que considera colpistes i totalitaris.

Al Sr. Borrell, per cert, no se li ha escapat dir reiteradament, en ple debat celebrat el passat dimecres 22 de maig a la televisió pública espanyola, que considera totalitari que al Parlament de Catalunya el partit socialista perdi les votacions perquè són minoria.

Aquest polític no reconeix que no van guanyar les eleccions catalanes, i no disposen ells sols de vots suficients al Parlament de Catalunya per imposar els seus criteris i desitjos, si no és mitjançant el pacte, el qual sembla no els interessa quan volen vèncer.

Aquest Ministre, pel que es veu, pensa que des del poder es poden forçar resultats contraris a allò que es decideix democràticament. El que hem vist és que va d’espanyolíssim i de “desprecio” als polítics catalans, igual que la Sra. Montserrat.

Són, per tant, els grans partits espanyols intransigents amb tot canvi. Realment no semblen ser socialistes aquests personatges que parlen de debat sense dialogants republicans perquè els criminalitzen.

Cal aclarir, doncs, la via i el remei per resoldre el que ara és un conflicte polític permanent. Serveix o no el vot? Qui representa realment la voluntat general dels catalans? Són catalans renegats els catalans que anteposen una Espanya intolerant i intransigent als drets nacionals de Catalunya?

El remei republicà que tant enfurisma els cercles monàrquics en els que trobem inclosos socialistes, ultra dreta i conservadors espanyols, és l’autoorganització de la democràcia posada a l’abast del poble, el que es coneix com democràcia directa, i que no es practica al Regne d’Espanya. Per què no admet ara el socialisme espanyol l’autogestió política de la qual tant parlava en temps de la clandestinitat?

El remei republicà, presentat com oportunitat, és un canvi de trajectòria de la política espanyola i dels interessos de l’establishment polític.

El remei republicà és també l’acord polític i la cooperació en llibertat, amb l’evolució progressiva de la democràcia, donant al vot i a la paraula el valor precís, en lloc de considerar colpistes els qui volen que es respecti la voluntat general dels catalans a decidir amb el vot el seu futur polític.

Sobre l’autor:

Pau Miserachs – Jurista, President del Grup d’Estudis Polítics.  Membre de Sobirania i Justícia.
@PauMiserachs

(Visited 15 times, 1 visits today)