Reflexionant amb Carolin Emcke sobre l’odi

Pere Costa.

C. Emcke: “No vull que el nou plaer d’odiar lliurament es normalitzi”

∗∗∗

Carolin Emcke és autora d’un llibre que porta per títol “Contra el odio”. El seu discurs es dirigeix a la intolerància i es pregunta com algú pot ser capaç de sentir odi, d’humiliar i menysprear a altres persones a causa de la seva raça o color de pell, del seu sexe o sexualitat, per ser emigrant o refugiat, pel seu nivell social o econòmic, per les seves idees polítiques o religioses o per la seva llengua o nacionalitat. En resum, pel que sigui o representi una manera de ser o pensar distinta de la seva.

Agredir, ofendre, vociferar sense fre no sembla representar cap elogi sobre la nostra suposada civilització.

L’odi no es presenta de cop i volta sinó que és fruit d’una preparació, d’un conreu que el justifica i que considera com una necessitat personal, i sobretot col·lectiva, silenciar o aniquilar al diferent, a qui converteix en origen dels seus problemes o en un perill i amenaça per la societat a la qual pertany. Qui odia tendeix a conformar una societat homogènia, amb uns ideals únics que, naturalment, considera els millors.

L’autora recorda a Klans Theweleit en assegurar que qui odia necessita aniquilar el seu oponent, sempre amb la certesa de la seva impunitat.

Potser l’afirmació més contundent de Carolin Emcke sigui que la democràcia no és la dictadura d’una majoria sinó un procés on es debat, es delibera en comú i després es vota, on tot té possibilitat de reajustar-se’n i on l’error és possible i reparable. Acaba amb un missatge en què assumeix la màxima expressió de l’odi: el record dels “Auschwitz” no pot tenir data de caducitat en la humanitat.

Personalment crec que molts no hem sentit mai aquest estat d’ànim que es defineix com odi. Naturalment hem experimentat, i qui no, sentiments d’antipatia o de difícil comprensió vers una persona o situació, fins i tot de ràbia continguda. Suposo que deu ser un fet quasi fisiològic però molt lluny de traduir-se en una limitació, restricció o destrucció d’una persona, comunitat, cultura o manera de ser. La coexistència entre el “m’agrada” i el “no m’agrada” i el “n’estic d’acord” o “no n’estic d’acord” necessita d’una actitud respectuosa i oberta que hauria d’estar present en tot el nostre procés educatiu.

A banda de situacions personals, l’odi pot arribar a esdevenir un greu problema social que, malauradament, sembla no tenir principi ni fi. Periòdicament apareix el rebuig i el conflicte que poden deixar la porta oberta al nazisme, racisme, guerra, genocidi o dictadura com a resultat final i extrem. Els sistemes polítics no sempre funcionen quan en moments complicats la societat, en lloc de parar-se a dialogar, a debatre els temes causants del desacord i aplicar el veritable esperit de la democràcia, cau en la violència i les múltiples facetes que por portar l’odi.

El món ha de canviar molt. Ni la filosofia, ni les religions, ni les ciències polítiques, ni l’economia, ni l’ètica han solucionat el problema de la llibertat ben entesa. L’intent de paralització de la mateixa obre un immens abisme que no es pot solucionar amb imposicions, discriminacions, persecucions o absència de la llibertat d’expressió.

El tema de l’odi és greu i no s’ha entomat adequadament. Tant és així que el seu concepte queda diluït en la definició del Diccionario de la Real Academia de la Lengua: “antipatia y aversión hacia algo o hacia alguien cuyo mal se desea”, i també a la Gran Enciclopèdia Catalana: “sentiment profund del malvolença o aversió envers algú. Repugnància o aversió profunda”. L’odi tampoc està expressament explicitat en el cèlebre llistat de pecats capitals de la Catòlica Església.

Tan difícil per certes persones és viure i deixar viure? Com és possible que es prediqui la pau mitjançant l’odi, la persecució i el silenciament de l’enemic?

Potser cal recordar a Terenci (a l’Àndria) quan diu “la cortesia genera amics, la veritat engendra l’odi”. Seria bo que Terenci estigués equivocat en la segona meitat del seu adagi.

Sobre l’autor:

Pere Costa, Dr. Veterinari. Membre de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors. Membre de Sobirania i Justícia.

(Visited 49 times, 1 visits today)