Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 05
14 DE MAIG 2010

Sobirania & pensament


Catalunya serà liberal o no serà

Xavier Batalla

No hi ha declaració més antisistema en aquest país que confessar ser liberal i nacionalista. Nacionalista en el sentit que recull el diccionari català-valencià-balear, vull dir. I liberal tal i com toca: situant la llibertat com a gran referent de les relacions humanes. Sense llibertat plena, els homes –i les dones, com apuntaria un bon lacai del políticament correcte- no som res. Una existència vital condicionada fa impossible la realització personal i col·lectiva.

En aquesta Catalunya dirigida per una curiosa fornada d’esquerres tot el que sigui reivindicar llibertat resulta altament incòmode a l’oficialitat. El liberalisme molesta a qui vocacionalment exerceix de venedor de fum per tal d’obtenir rèdits electorals. Així ens trobem, per exemple, que el govern català gosa garantir l’Educació en comptes de l’Ensenyament. O el que és encara més remot: intenta proveir de Salut en comptes de Sanitat.

El liberalisme neguiteja, de rebot, al ciutadà que indefectiblement s'ha tornat mandrós. Se li han promès tantes coses, que ha optat per delegar qualsevol responsabilitat individual a l’administració. El patriotisme social ha assumit el paper de mainadera que ningú mai ha tingut. Embrutar un carrer, per exemple, és una acte que ja no sacseja la consciència. Hom sap que hi ha algú al darrera disposat a recollir la llosca, el paper o el que sigui, cas que ho vulguis deixar tirat a la via pú blica.

Els liberals molesten i molt, també, a la dreta. Els conservadors pateixen incompatibilitat amb el que suposa la defensa de la llibertat. Per definició. La seva màxima fita és la de conservar, generalment privilegis. I en aquest punt de conservació empelten justament amb allò que representa l’esquerra. Uns i altres estan encantats amb gaudir com sigui del privilegi.

És així que als liberals els plou per la dreta i per l’esquerra. Hi ha massa fonaments que poden trontollar quan es deixa marge a la llibertat. S’ha intentat desqualificar el liberalisme a base d’associar-hi tota una rècula de clixés, perquè fa por: un liberal és egoista, salvatge, voraç, despietat... per definició. Ara, la realitat és tota una altra.

Catalunya sense llibertat està condemnada a la desaparició. No cal ser cap visionari per arribar a tal conclusió. Hi ha una dreta i una esquerra que se la disputen despietadament. Mai com ara, quan la discussió política prima l’eix ideològic tot ignorant l’eix nacional, el país no havia quedat tant eclipsat.

Catalunya ha estat motor i avantguarda. Ha gaudit d’una societat civil digna de ser considerada un dels seus millors tresors. Els emprenedors han executat grans projectes i l’esperit de la iniciativa individual ha recorregut les seves contrades. Quan la nostra gent ha gaudit de llibertat, Catalunya ha estat gran. Molt gran.

Aquells que volem el màxim per aquest nostre país hem de començar a pensar en clau radicalment liberal. Sense témer el que puguin bordar els enemics de la pàtria. Hem de lluitar contra els fantasmes que comporten els estereotips i els complexos i hem de prioritzar sense embuts la llibertat. En tots els ordres de la vida. Com més lliures, més podrem ser. És el que no poden pair ni dreta ni esquerra. Que la prudència o simplement la ignorància no ens faci traïdors. Potser ets més liberal del que et penses i no ho sabies. No passa res. Tots precisament vam començar per aquí.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats