Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 05
14 DE MAIG 2010

El llibre


Joaquim Ventalló, un republicà de pedra picada

Pau Vinyes

Hi ha una Catalunya soterrada, amagada i quasi desconeguda que encara està per conèixer. Una Catalunya d’homes emprenedors i dones emprenedores, que van donar llur vida per aconseguir un país més digne i lliure. Modernitzadors i capdavanters en iniciatives, que l’espasa de Damòcles del sis d’octubre, primer, i, després la Guerra Civil, van escapçar de forma seca. Una Catalunya il·lusionada amb uns valors democràtics. Valors fruit de la voluntat d’un poble de renèixer de les cendres del sotrac de la dictadura de Primo de Rivera i del llast de l’antic règim monàrquic. Una Catalunya, que un 14 d’abril de 1931, es desperta republicana. Encaminada a fruir d’un nou règim republicà ple d’esperances i d’il·lusions. No en va, aquesta Catalunya republicana, va ser possible gràcies al tremp de persones com Joaquim Ventalló i Vergés (1899-1999).

Seguidor des de petit, de forma quasi malaltissa, de les aventures de Tintín, sempre havia volgut esbrinar qui era aquell bon home que traduïa del francès al català els àlbums de l’obra d’Hergé, pseudònim de Georges Remi. Gratant per aquí i per allà, i amb l’inestimable ajuda dels fills d’en Ventalló, l’Eulàlia i en Joan, vaig descobrir tot un homenot del segle XX. Un autèntic republicà, catalanista i demòcrata de pedra picada. Sense persones com en Joaquim Ventalló no s’entendria la Catalunya del segle XX. Infatigable periodista – va ser director dels diaris L’Opinió i La Rambla-, traductor de l’esmentat Tintín, excels poeta – la gran sorpresa del meu treball de tres anys de recerca- i la poca i desconeguda activitat política. Ventalló va ser un excel·lent polític que, eclipsat per les circumstàncies del moment històric el qual li tocà viure, va haver d’exercir de forma efímera. Tres anys al capdavant de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (des de l’abril de 1931 al gener de 1934), són la demostració més clara de la seva acció municipal. Una veritable llàstima, per a Catalunya en general i per a Barcelona en particular, que l’activitat política d’en Ventalló fos tan curta. Si les condicions històriques ho haguessin permès, avui dia estaríem parlant d’un gran home d’Estat.

La recerca biogràfica d’en Joaquim Ventalló m’ha permés descobrir que, malgrat les accions silenciadores de cert poder polític i historiogràfic, hi ha una altra Catalunya que va més enllà dels Cambó i Samaranchs de torn, per posar dos exemples. La Catalunya republicana va existir, i no només en l’acció bèl·lica. El republicanisme català va deixar petjada i en Joaquim Ventalló, entre altres, va fer possible que l’educació, l’avant-projecte de l’Aeroport Internacional de Barcelona…fossin realitats palpables, en alguns casos al cent per cent i en d’altres iniciatives que el context bèl·lic en que es va veure sotmesa la República va aturar. Si no hi hagués hagut una República en guerra, avui a Catalunya estaríem parlant de paraules majors. Tanmateix, l’obra republicana d’homes com en Ventalló, és l’herència més preuada que hem rebut els catalans i les catalanes de l’actual democràcia. I, crec modestament, el meu llibre Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor pot ajudar a donar a conèixer aquesta empremta republicana, catalanista i demòcrata

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats