Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 05
14 DE MAIG 2010

El llibre


La FAI, Tarradellas i l'assassinat de 172 maristes

Miquel Mir

En aquesta recerca he trobat moltes dificultats, des del principi al final com a conseqüència del tema escollit per investigar, un dels episodis més cruents, més ben planificats i al mateix temps més desconeguts de la violència anticlerical a Catalunya.

Superades aquestes, he pogut treballar amb la documentació més sòlida sobre la persecució, xantatge, traïció i l’assassinat de 172 maristes per part de dirigents de la CNT-FAI que ostentaven càrrecs de responsabilitat a la conselleria d’Interior de la Generalitat i en el govern central de la República.

Per part de la Institució Marista hi hagué a l’any 1936 un seguiment exhaustiu de com davant el temor, la por, del perill que corria la vida de centenars de maristes hi hagué moviments i actuacions de l’ordre religiosa, tant a nivell català, com espanyol i internacional, per salvar el màxim de vides. Els testimonis i les proves aplegades permeten afirmar que alguns governants de la Generalitat de Catalunya estaven al corrent de la persecució i el xantatge de 200.000 francs francesos, que va pagar infructuosament la Institució Marista, a fi de que els seus membres poguessin sortir en bloc de la zona republicana, on estaven amagats en pensions o en pisos de familiars i amistats.

Les negociacions econòmiques per cobrir el xantatge són com cops de mall que seria bo que el conjunt de la societat catalana conegués. Aquest llibre ens desvel·la moltes incògnites. Algunes gens agradables, ni molt menys. Hi hagué persones relacionades amb l’afer dels maristes provinents del món revolucionari que arribaren a tenir importants responsabilitats en les conselleries de Seguretat i Interior de la Generalitat. El judici de Joan Garcia-Oliver, l’home de més pes dins la CNT-FAI és taxatiu, clar i dur contra ells i el que hi hagué per entremig. Es pregunta fins on arribava la responsabilitat per deixadesa de funcions i actuació o coneixement dels fets d’en Josep Tarradellas, aleshores Conseller de Finances i President del Consell Executiu de la Generalitat.

La nit del 8 d’octubre del 1936, en lloc de sortir en el vapor Cabo San Agustín, 46 d’aquests maristes van ser portats al cementiri de Montcada i, cruelment traïts, van ser afusellats, i tot seguit en van fer desaparèixer alguns cossos a la fàbrica de ciment Asland.

Els diners del rescat van ser cobrats per Aurelio Fernández, cap del Departament d’Investigació i de les Patrulles de Control, i secretari general de la Junta de Seguretat Interior de la Generalitat. En aquest llibre es pot trobar tota aquesta investigació documentada i amb una munió ingent de testimoniatges que fan encara més difícil la resposta a la pregunta: com és que van actuar d’aquesta forma vesànica dirigents republicans que s’embrutaren les mans amb aquests 172 assassinats malgrat la promesa que havien fet que a canvi de molts diners, una fortuna de l’època, els alliberarien?

Aquest & eacute;s un tema vidriós, veritablement. Ineludible si volem conèixer de veritat aquest període de violència revolucionària tan profund i dolorós, i present encara avui, més de 70 anys després, de la nostra història.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats