Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 05
14 DE MAIG 2010

Miscel·lani


Miscel·lani de notícies

Elsa Alvarez

Les consultes populars del 25-A

Són les terceres que se celebren en diferents ciutats i pobles de Catalunya sobre el dret a decidir dels catalans. Organitzades per diferents grups i institucions civils, sense la participació directa dels partits però amb el suport de CiU i ERC. Han estat 34.000 les persones voluntàries compromeses en aquesta tercera convocatòria. El sí afirmatiu ha superat àmpliament el 90% dels votants, i la participació s’ha de valorar positivament ja que no ha comptat ni amb l'organització ni amb els recursos de cap organisme oficial, i pocs mitjans de comunicació se n'han fet ressò. El sentit i significat és un reflex del desencís de Catalunya i dels catalans en relació amb el seu lligam amb Espanya.

No-sentència del Tribunal Constitucional

La ponència presentada per la magistrada Elisa Pérez Vera sobre els recursos interposats a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya anul·lava 15 articles de l'Estatut i n'interpretava 20 més. Fou rebutjada pel bloc anomenat “conservador” del TC, més el magistrat “progressista” Manuel Aragón Reyes. El TC es compon de 12 membres, amb un mandat de 9 anys, i que es renoven per terços cada 3 anys. Un dels dotze és mort, un altre fou recusat a l'hora de pronunciar-se sobre l'Estatut, de manera que només poden dirimir-hi els 10 membres restants. D'aquests, n'hi ha tres als quals fa tres anys va caducar el mandat (inclosa la presidenta), i n'hi ha tres més als quals el mandat els caduca enguany.

Un jutge que es va equivocar

El Tribunal Suprem ha declarat que Egunkaria no & eacute;s ETA i que, per tant, el diari va estar mal tancat, ara farà set anys. No va ser només el jutge Juan del Olmo qui es va equivocar, provocant un mal irreparable per als editors, periodistes i lectors del diari. Ho van fer també el Ministerio del Interior i tots aquells mitjans de comunicació que coincidien que Egunkaria estava al servei d’una estructura informativa en euskera que tenia per objectiu facilitar la difusió de l'ideari terrorista. La democràcia i l’Estat de dret han permès, després de set anys, reconèixer que el tancament d’un diari no pot ser objecte de judicis apressats ni d'informacions tendencioses.

Flandes tomba el govern belga

El partit liberal flamenc -Open VLD-, integrant del govern belga, ha deixat l'executiu en minoria i ha obligat el primer ministre, el flamenc Yves Leterme, a convocar novament eleccions. El motiu aparent és el conflicte lingüístic que es dóna a la regió de Brussel·les-Halle-Vilvoorde, que s'estén entre la regió de Brussel·les capital i Flandes. Els partits flamencs es queixen dels privilegis que tenen els habitants d'aquesta regió, que poden triar entre el francès i el flamenc a la justícia, així com també poden votar tant partits flamencs com valons. S'està congriant un sentiment d'animadversió i de divorci de Flandes respecte Valònia, i no només per un motiu lingüístic. Flandes és el motor econòmic de Bèlgica i els flamencs estan cansats de pagar més que els seus veïns valons per tirar el país endavant. Les eleccions seran el 13 de juny, i l'1 de juliol d'enguany comença la presidència belga de la Unió Europea.

Una majoria de nouvinguts entén el català

L’Institut d’Estadística de Catalunya ha elaborat una enquesta entre els més d’un milió de nous immigrants de Catalunya. La majoria prové d’Amèrica Llatina, seguits dels d’Àfrica. Més del 70% afirma que entén el català i un 28%, que no l'entén. El 70% diu que no el parla mai o gairebé mai, encara que un 31% expressa que pot llegir en català i un 19% que el sap escriure. La llengua que parlen majoritàriament és el castellà, tot i que un 9% afirma que la seva primera llengua és una altra, entre les quals hi ha l’àrab en un 17% i el romanès en un 14%. A Catalunya, segons l’enquesta, hi ha prop d’un centenar de nacionalitats diferents. La mitjana d'edat dels immigrants és de 30,5 anys, 11 anys inferior a la dels autòctons.

Jaume Cabré, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

El Jurat d’Òmnium Cultural, la institució que atorga el Premi, l’ha concedit enguany a Jaume Cabré, qui va declarar que el seu treball, des de fa quaranta anys, és escriure. La seva obra és seriosa, madura i reconeguda. A més de l’aportació creativa, el guardó distingeix també «la fidelitat a la cultura catalana i al país». Joaquim Maria Puyal, en nom del jurat, va afirmar que «l’honor concedit és per una trajectòria que l’escriptor va iniciar als anys 70 i que ha coronat amb el seu èxit internacional, sobretot a Europa».

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats