Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 05
14 DE MAIG 2010

Vida d'un diletant


Il·lustració Joaquim Pijoan

El procés

Joaquim Pijoan

Franz Kafka és qui millor ha descrit la situació de l’home del segle XX, aquest permanent procés a la seva integritat com a persona, l’acusació tant aplastant com indefinida assetjant-lo, aquest fer-te sentir culpable sense saber mai de què, la coacció de les burocràcies dominants confabulades en un poder legalista omniscient i abassegador.

M’han vingut a la memòria les novel·les de Kafka a ran del procés que l’Estat Espanyol té en marxa contra Catalunya des del 1714 fins al no tant frustrat cop de Tejero, ja que la Loapa en va ser el resultat més visible, i que ha continuat fins a l’esperpèntic procés que des de fa 4 anys ha instrumentalitzat Espanya amb l’impresentable Tribunal Constitucional al capdavant. Tanmateix, i això no ho hem de perdre de vista, amb tot el poder judicial, polític, intel·lectual i mediàtic al seu costat. En aquest procés a Catalunya Espanya es presenta sense fissures i convençuts que l’estocada final serà la definitiva, és a dir, la dissolució de Catalunya com a nació. I no pas en un simple articulat legal, la desaparició del terme nació del preàmbul de l’Estatut, sinó del que ens configura com a nació per damunt de les lleis, com a poble, des de la llengua a la història, passant per damunt de tot el que els vingui de gust titllar de fet identitari. Darrera del procés no hi ha només una fèrria voluntat centralista, a l’estil jacobí, que també hi és, sinó un planificat fins a l’últim detall genocidi cultural. Aquesta és l’ànima del procés. Aquesta és la naturalesa de la confabulació espanyola per resoldre d’una vegada i per totes el que ells han anomenat històricament el problema catalán.

No crec que calgui perdre temps en donar detalls del procés, és tema de debat a les nostres tertúlies audiovisuals, els diaris en fan editorials conjuntes, els polítics en parlen, els catalans s’escandalitzen, però de moment no hi ha res de concret, tot plegat, les nostres respostes, no passen de ser brindis al sol, rebuts amb perfecta indiferència a Madrid, que és on es cou el procés i des d'on s’irradien i administren els cops i sotracs que ens han de portar al patac definitiu. El lector ho coneix segurament millor que no pas jo mateix, la situació ha arribat a un punt tan grotesc que ja ni els màxims dirigents dels dos partits espanyols se n’amaguen, PP i PSOE, diuen públicament que si en alguna cosa estan d’acord és en l’ineluctable procés endegat contra Catalunya. No sé si aquesta gent són lectors de Kafka, en tot cas tot porta a pensar que de lletra menuda en saben un niu, i que juguen amb tots els vents a favor. Vull dir que estan plenament convençuts que la jugada aquest cop els sortirà bé, que la fruita, la identitat catalana, és prou madura perquè caigui de l’arbre quasi sense tocar-la, la sa& oacute; de la situació internacional així els ho fa pensar, Europa no mourà un dit per una identitat de més o de menys, només cal el cop sec del seu Tribunal Constitucional, i a esperar que la llei del mercat faci la resta.

Què podem fer davant d’aquest panorama? Som davant de la tempesta perfecta. I ningú no ens oferirà sopluig. Hem de pensar què podem fer, fredament i amb astuta intel·ligència, de forma individual i col·lectiva. Aparcar per una temporada el que ens separa, les polítiques de partit, i aferrar-nos al que ens uneix, aquesta petita pàtria que portem al cor. Som, amb uns altres mitjans, amb unes polítiques diferents, molt més sibill·ines, davant d’un altre decret de Nova Planta. Han passat 300 anys i el procés continua. No podem cedir ni als arguments intel·lectuals que intoxiquen el debat ni a les subtileses de l’aberrant procés politicojudicial. Tenim la raó de ser com a única força. Exercim-la. I sempre ens quedarà Kafka per explicar-nos la naturalesa intrínseca del mal.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats