Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 05
14 DE MAIG 2010

Cròniques de la Catalunya Independent


Declaració de la independència dels Estats Units, 4 de juliol de 1776

Declaració d'independència

Caterina Roger

El dia en què es declarà la independència fou quan els conjurats, reunits, van declarar-la en les seves vides i van decidir actuar independentment de les lleis i institucions espanyoles. Fou el dia en què es decidí respectar i recolzar a tots els patriotes, és a dir, a posar fi a les lluites fatricides entre aquells que lluitaven per la independència, com venia succeint des de feia temps.

El dia en què realment s’establí la independència va ser quan uns quants van començar a somniar-la. Sense projecte nacional, per la simple acció dels partits polítics i l’acció parlamentària no es pot assolir la llibertat. Va ser, exactament al contrari, quan aquells que somniaven en construir la pròpia nació van decidir passar a l’acció.

Es creà un sistema de justícia de voluntària adscripció, al marge de les lleis establertes, d’un sistema judicial corrupte, incompetent i obsolet. Es demanà ampara als tribunals i institucions internacionals, a les institucions europees i s’inicià la creació real d’un projecte de país extraordinàriament atractiu a la majoria de catalans d’origen i d’adopció. Una altra manera de solucionar els problemes econòmics i socials que havien generat crisi i desorientació. Es lluità amb eficàcia contra tota mena de corrupció, en especial la corrupció que neix d’un sistema polític que provoca el finançament insostenible de l’activitat dels partits polítics.

El punt d'inflexió es produí quan es va fer evident la inviabilitat del joc polític institucional, estretament depenent i en minoria d’un Estat espanyol antidemocràtic, imperialista i decidit a anorrear la realitat nacional catalana. També va ser de notable importància quan la societat civil van adonar-se’n de la incapacitat del Parlament per liderar les solucions als problemes que el país patia. El sorgiment de nous dirigents polítics es produí al marge, no en contra, de la política oficial. Es redescobrí el valor de la Política al marge de l’activitat parlamentària, de les eleccions i del propi Govern, massa ocupat en guanyar eleccions, fer quadrar un pressupost amb moltes hipoteques i lligat de peus i mans a una legalitat espanyola gens democràtica.

La política es transformà en un acte creatiu, innovador, de construcció real d’una nació sobirana i lliure. La creació de l’Assemblea Nacional Catalana i amb aquesta d’un nou sistema polític, del Servei Civil Nacional, del nou Somatent, la proclamació de la Festa Nacional el 23 de juny i tot un seguit d'iniciatives alternatives a les existents. Van ser dutes a terme de nova planta, prenent la inspiració en la voluntat lliure dels catalans, cercant solucions als problemes plantejats sense esperar que fos l’Estat espanyol o el propi Govern qui establís les seves solucions.

La democràcia deixà de ser un ritual buit, car i incomplert per transformar-se en la creació real de la pròpia sobirania, d’un país on viure bé, en pau, des de la justícia social i lliurement.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats