Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 05
14 DE MAIG 2010

L'associat


Reflexions d'un futur independent

Antoni Castella

Estava treballant en un article en el que explicaria algunes modernes teories polítiques. Em centrava en els estudis del politòleg holandès Arend Lipjhart (Les democràcies contemporànies. Un estudi comparatiu. 1987. Ediciones Ariel), en la distinció entre democràcia representativa i democràcia consensual, entre federalisme i unitarisme, entre federalisme congruent i federalisme incongruent, quan he rebut una carta d’una senyora desconeguda que signa Núria. És una carta clara, intel·ligent, original i plena de valentia. Tot demanant-li excuses per la seva publicació us la transcric:

Estimat amic de l’Associació Independentista Sobirania i Justícia,

S’és independentista quan encara no s'és independent.

L’independentista és encara dependent.

Això significa que està supeditat a decisions que, dels seus afers, prenen altres.

En la vida privada ens desagrada ser dependents. Com ens podria, doncs, agradar de ser-ho en l'econòmica o en la social?

Així, doncs, ens desagrada i quan alguna cosa no ens agrada no ens sentim bé.

Quan altres prenen decisions que ens pertocaria prendre a nosaltres, tenim la sensació que vivim en fals. D’una banda ens sentim capaços de decidir el nostre present i el nostre futur i, a l’hora de la veritat, no podem exercir aquest dret.

El fet que això duri de fa ja tants anys, no fa sinó anestesiar la consciència individual i col·lectiva dels catalans. Dit altrament, som molts els que ens hem acostumat a ser independentistes, és a dir dependents. Fins al punt que potser, per alguns, s’oblida que hem de ser independents.

Arribem fins i tot a creure que la Independència és un somni de quatre il·luminats que no tenen altra feina que destorbar la sempre complicada situació política i social.

I encara una altra qü estió: es confon Independència i Separatisme. Talment els qui volem exercir la Independència fóssim d’una aital manera que busquéssim allunyar-nos completament i a tots els efectes de les nacions i els pobles veïns.

En aquest clima confús hi tenen cabuda malentesos i errors, i fins i tot confrontaments entre catalans de diferent opció política. En lloc de treballar orientats a la millora i junts en una diferència enriquidora, ho fem orientats a mantenir el prestigi mediàtic. Ai las !

I posats a demanar, m’agradaria escoltar en els qui parlen d’Independentisme, paraules vives, no només paraules de defensa o d’atac. Malgrat potser hi hagi raó perquè hi sigui. Jo crec què els rebots dialèctics, a vegades brillants i lucidíssims, són més destructors que constructors.

Per a mi, una futura independent, malgrat no ser ara independentista, és bàsic que els independentistes, em transmetin amb claredat les seves cuites, m’expliquin idees constructores, i que en ells pugui veure no només reaccions sinó sobretot respostes i accions.

Per això agraeixo a l’avançada el seu esforç i dedicació, i especialment a tots aquells que aquest dissabte aniran a Ginebra a demanar allò que, essent nostre, ens ho tenen altres.

Amb tot afecte, us saluda, us demana que continueu lluitant, des del seny, per ser independents i un dia no ens calgui ser independentistes.

Núria.

Ple d’admiració envers aquestes paraules deixo per un altre dia explicar-vos com, segons Lipjhart, Espanya és una quasi federació (massa tacada d’unitarisme), poc consensual, i no prou incongruent. Com segons ens senyala la Història la confederació i fins i tot una federació real són impossibles a Espanya.

Seguint el pensament de la Núria: Que ben aviat siguem independents i podem deixar de ser independentistes!

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats