Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 05
14 DE MAIG 2010

Les consultes sobre la independència de Catalunya


Parlament acte central Reus Decideix

Manuel Cardeña

Abans de res vull agrair molt sincerament en nom de Sobirania i Justícia la invitació que hem rebut de participar en aquest acte i en aquesta molt important ciutat de Reus, al mateix que excuso la presència del nostre president, l’Honorable senyor Agustí Bassols, a qui un altre compromís anterior li ha impedit de venir, com hauria estat el seu desig.

La nostra presència aqui significa que Sobirania i Justícia exhorta a la participació a la consulta i a que aquesta participació es faci sense por. Contra més gent vagi a votar en un o altre sentit, més significació tindrà la consulta i més conseqüències de tota mena se’n podran derivar. No hi fa res que la consulta no tingui conseqüències jurídiques, no és el que es busca, sinó que el que es busca és que el nostre poble obri la seva ment a la possibilitat de la independència de Catalunya, no solament com a necessària sinó també com a possible.

És molt freqüent que els nostres compatriotes et diguin que sí, que votarien a favor de la independència però que els temes econòmics els fan por. Tenen por que es perdi el mercat espanyol, per exemple, o creuen que el superàvit comercial dels nostres comptes amb Espanya justifiquen el dèficit fiscal que ens afeixuga, o que no entrarem a Europa, o que les pensions perillen..., i així tot un seguit de qüestions que no fan altra cosa que paralitzar la seva imaginació i fer-los acceptar resignadament aquesta situació com si no hi hagués altra remei que seguir com fins ara, i, en tot cas, intentar millorar, com es pugui, una situació que tothom reconeix com injusta.

Cal reconèixer d’entrada que les raons importants que justifiquen la independència de Catalunya no radiquen precisament en les qüestions econòmiques sinó en les de la pròpia història i en el desig i la voluntat del nostre poble a ser un poble com els altres pobles del món els quals disposen d’un Estat que els salvaguarda la seva pròpia identitat i la projecta amb força arreu, però cal convenir també que en la mesura que es puguin dissoldre aquells dubtes sobre la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya, més seran les persones que l’assumiran.

El temps del que disposo no em permet tractar cada un dels punts que plantegen aquests dubtes, que són molts més dels que jo he enumerat abans a tall d’exemple, però permeteu-me parlar només d’aquests, i encara molt succintament, perquè em sembla que són els que es presenten amb més freqüència: Perdrem el mercat espanyol? El superàvit comercial justifica el dèficit fiscal? Les pensions perillen? Cost de la entrada a Europa?

PERDREM EL MERCAT ESPANYOL? Quan nosaltres comprem un producte o utilitzem un servei és perquè el necessitem i a més perquè el seu preu, la seva qualitat, el seu disseny ens convencen. El mateix passa a tot arreu. És el que diu la racionalitat econòmica. Per tant si els nostres productes i serveis reuneixen aquestes condicions, la nostra relació amb el mercat espanyol no té perquè canviar, i el mateix passarà amb els productes que nosaltres comprem al mercat espanyol. Tingueu en compte que la diferència entre el que comprem i el que venem és només d’un 6% del nostre producte interior brut, segons els estudis fets pel catedràtic Jacint Ros Hombravella, publicats al seu llibre “Millor sols...” Això, què vol dir? Doncs que aquesta xifra no té prou significació econòmica ja que en cas d’un boicot als nostres productes, boicot que podria ser recíproc, la situació afectaria les dues parts i això, per raons òbvies, no és gens desitjable. En tot cas i sempre, la resposta més eficaç es troba en el foment de l’exportació, sobre tot a Europa. Tenim l’euro i la desaparició de les Duanes entre els comunitaris que ho facilita i, per tant, la interdependència econòmica a Europa és una realitat. No oblidem tampoc que el nostre mercat és el món.

EL SUPERÀVIT COMERCIAL DE CATALUNYA AMB ESPANYA JUSTIFICA EL DÈFICIT FISCAL CATALÀ AMB ESPANYA? Una cosa no té res a veure amb l’altra. La balança comercial és el resultat d’un intercanvi comercial: es ven, un producte o un servei, a canvi d’un preu, mentre que el dèficit fiscal és la diferència negativa per Catalunya entre el muntant dels impostos estatals pagats pels ciutadans i per les empreses de Catalunya i el que l’Estat retorna en forma d’infrastructures i serveis. Segons els estudis encomanats pel Departament d’Economia i Finances de la Generalitat a un grup d’experts per la seva actualització pels anys que van des del 2002 al 2005, que és l’últim que s’ha fet, dona els dèficits fiscals anuals següents, expressats en parèntesi i en milions d’euros: 2002 (-12.674); 2003 (-12.471); 2004 (-13.448); 2005 (-16.735), amb una mitjana anual equivalent al 9% del nostre PIB. Estudis aproximatius posteriors eleven aquest percentatge al 10%, pel que podem dir a hores d’ara, que el dèficit fiscal amb Espanya se’n va al voltant dels 20.000 milions d’euros anuals, suposant un PIB català de 200.000 milions d’euros anuals. La paradoxa és, que a més a més d’ aquestes xifres de dèficit fiscal, ja prou escandaloses, hem de tenir en compte i afegir-hi, les del dèficit dels comptes propis de la Generalitat de Catalunya que per l’exercici pressupostari de l’any 2009 és d’uns 4600 milions de dèficit explícit, segons les dades fetes públiques pel conseller Antoni Castells, vegi’s La Vanguardia del dia 15 d’aquest mateix mes d& rsquo;Abril. Donades les circumstàncies actuals cal preveure que per a l’exercici 2010 el dèficit pot ser equivalent al del 2009 o superior. Per finançar aquests dèficits i els acumulats dels anys precedents no hi ha altre remei que acudir a l’endeutament amb el cost financer que això significa. Ens trobem doncs en una situació d’allò més absurda. Aportem, a canvi de no res, uns diners que necessitem per atendre les nostres pròpies necessitats, i, en conseqüència, ens hem d’endeutar per acabar de pagar-les.

LES PENSIONS, PERILLEN? El sistema és el del repartiment i no el de capitalització. L’estudi sobre el dèficit fiscal que acabem de comentar també inclou un apartat sobre el què passa amb els comptes de la seguretat social i es constata que els comptes de la Seguretat a Catalunya també tenen el mateix significat, aportem molt més del que gastem amb una mitjana anual de 2.187 milions d’euros, és a dir que les nostres empreses i els nostres treballadors financien, cada any, amb aquesta xifra la Seguretat Social general d’Espanya. Doncs bé en una Catalunya independent, sense tocar ni una coma del procediment actual, aquesta diferència permetria el pagament de les pensions durant més temps que el què passarà amb la dependència d’Espanya. Això no vol dir que no s’hagin d’introduir millores en el sistema.

COST DE L’ENTRADA A EUROPA. La Catalunya independent la veiem associada a Europa perquè és el nostre futur i ha estat també el nostre passat històric. És inconcebible que no en formem part. Naturalment la pertinença a Europa també tindrà les seves contrapartides i aquestes consisteixen en les obligacions que haurem d’assumir, com les de qualsevol altre Estat que en forma o que n’arribi a formar part. La principal d’aquestes obligacions, des del punt de vista econòmic, és que una part del nostre PIB hauria d’anar a parar als fons comunitaris per tal que les altes institucions europees en facin la distribució per aquells programes i països més necessitats. Aquesta contribució és actualment per a tots els països de la Comunitat Europea, de l’ordre d’un 1% a un 1,3% del PIB, ja que el pressupost de la Comunitat no pot sobrepassar aquest % del PIB acumulat de tots els estats que la componen, comprès els drets de duana que paguen els productes extracomunitaris entrats per les Duanes europees i un petit % de l’IVA recaptat a cada un dels països. Amb aquestes aportacions les altes autoritats componen el seu pressupost i el distribueixen segons programes i necessitats. Per tant una part de la nostra aportació més o menys important ens seria retornada, tot i que com passa ara continuaríem sent aportadors nats. Amb aquestes dades Catalunya aportaria a la Comunitat Europea entre 2000 i 2400 milions d’euros, i amb aquesta xifra compliríem amb les nostres obligacions a la solidaritat com fan els altres països europeus. A més com que amb una Catalunya independent tots els impostos que paguem ara a Catalunya, tant els estatals com els propis, serien recaptats per la nostra pròpia Agència Tributària, els nostres governs farien el pressupost que Catalunya necessités en cada conjuntura econòmica amb unes possibilitats financeres molt superiors a les actuals. Només cal comparar els resultats per treure’n les conseqüències.

Crec que ja m’he passat del temps. Però amb el que he dit i sobretot amb el què han dit els qui m’han precedit i amb el què diran els ponents que ara vénen, El senyor Jaume Sobrequés i el molt Honorable senyor Heribert Barrera quedarà clar que el futur de Catalunya passa per la independència i que aquesta comença per la participació activa a les consultes pacífiques i democràtiques, que vosaltres representeu.

MOLTES GRÀCIES

 

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats