Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 05
14 DE MAIG 2010

Sobirania & pensament


Catalunya, Estat europeu

Manuel Cardeña

Ja sabem que Europa és una gran oportunitat per l'economia catalana, un mercat de 500 milions de persones i, en general, de gran poder adquisitiu. Ara bé no és aquesta la qüestió perquè del què es tracta és de ser-hi com estat amb totes les obligacions i amb tots els drets que això comporta. I aleshores és quan hom descobreix, per exemple, que el pressupost de la UE està finançat amb els drets de duana dels productes importats per cada estat procedents de països no comunitaris, per un % de l’IVA i per una aportació de cada estat fins a completar el pressupost europeu que no pot pujar a gaire més de l’1% del producte interior brut (PIB) conjunt de tots els estats que la formen. Amb aquest finançament s’aconsegueix que el pressupost del 2010 ingressi 140.000 milions d’euros (12% per drets de duanes, 11% per IVA, 76% directes dels estats i un 1% de diversos), pressupost que serveix per fer una política de solidaritat amb els estats menys desenvolupats i per projectes agrícoles i d’inversió que es considerin necessaris.

Imagineu doncs que només amb aproximadament aquest 1% del nostre PIB cobríssim, com qualsevol altre estat de la Unió, les obligacions de solidaritat envers els components menys desenvolupats, i compareu-lo amb el que ja estem pagant en aquests moments. Segons els estudis fets, a la ratlla del 10% del nostre PIB és la part dels impostos pagats a l’Estat pels ciutadans i empreses de Catalunya, que no ens és retornada ni en forma de serveis, ni d’infrastructures, ni de cap altra manera. I encara hem d’anar més enllà perquè, de la nostra aportació a Europa, una part ens fora retornada a causa de les polítiques d’aplicació de fons en forma de projectes agrícoles o d’inversió que segueix la comunitat europea. No és aquest un argument prou fort per reflexionar seriosament sobre el què cal fer?.

Tot i que els aspectes econòmics no són, al meu entendre, els principals arguments per defensar la independència de Catalunya, sinó que ho són els de defensa de la identitat i de la dignitat del nostre poble, sí que em sembla que són complementaris i molt importants per ajudar els indecisos a prendre una actitud positiva envers la resposta a donar a la pregunta sobre si una Catalunya independent és viable o no des del punt de vista econòmic.

Els punts forts de l'economia de Catalunya no estan fonamentats en el mercat espanyol. Amb això els contraris a la independència hi especulen. El comportament econòmic de les empreses és racional i, per tant, si jo ofereixo un bon producte, un bon servei, un bon disseny, un bon preu i una bona comercialització, publicitat inclosa, no tinc perquè perdre el client, sigui d’on sigui aquest client. I per altra banda, com que estem col·lectivament gairebé frec a frec entre importacions i exportacions de Catalunya amb Espanya i viceversa, no tenim perquè fer-nos mal mútuament

Catalunya ha de perdre la por que ens oprimeix el cor i no ens el deixa bategar amb prou força. La nostra esperança és la de ser un país lliure al costat dels altres pobles lliures, on puguem dir-hi la nostra i presentar-nos al món com a nosaltres mateixos i contribuir directament al progrés dels pobles. Al mateix temps, el nostre govern, el de Catalunya vull dir, amb les noves disponibilitats econòmiques que li proporcionarà la recaptació de TOTS els impostos que ja paguem ara, podrà emprendre les polítiques socials i construir les infrastructures que Catalunya necessita.

És un insult a la intel·ligència del nostre poble i un greuge sense pal·liatius, que l’Estat espanyol, havent-ho pogut fer, no hagi emprès la connexió per ferrocarril d’ample europeu amb el cor d’Europa pel transport de viatgers i, sobretot, pel transport de mercaderies des d’Alacant passant pels ports de València, Tarragona i Barcelona, i que no permeti encara avui, que l’aeroport de Barcelona tingui l’autonomia de decisió suficient per decidir el que la nostra economia necessita que no és altra cosa que la seva connexió directa, intercontinental, amb els principals centres econòmics del món. És un tema molt seriós perquè estem parlant de la zona més dinàmica de tota la Mar Mediterrània que es veu perjudicada per aquesta política absurda de fer-ho passar tot pel centre de la Península.

Davant d’una política tan obstinada en perjudici sempre de Catalunya, seguida amb total clarividència per l’administració central, cal reaccionar i preparar-nos mentalment, espiritualment, intel·lectualment, políticament i econòmicament, per viure en llibertat i ser nosaltres mateixos.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats