Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 04
15 D'ABRIL 2010

Cròniques de la Catalunya Independent


Nova Catalunya

Caterina Roger

Feia anys que vaig marxar. Havia estat viatjant, i vivint, per diversos països: Canadà, Austràlia, França, Japó. Em sentia ciutadana del món sense haver renunciat a ser, alhora, catalana. També he viscut temps a Nova Catalunya i, ara, tot just fa poques setmanes, he tornat a Barcelona. Vaig viatjar en tren des de Paris, doncs no hi ha línia directa amb Barcelona. La sensació ha estat sorprenent i inquietant. Al pujar al tren em vaig adonar que no tornava al meus país. La majoria de passatgers eren catalans però no m’ho semblaven. Parlaven en veu molt alta, la majoria ho feien en espanyol. Amb els que vaig intercanviar algunes paraules em semblaven que fàcilment podien ser confosos amb castellans de Madrid, de Santander o andalusos. No tenien la mateixa cultura, la mateixa manera de ser com els que havia deixat feia poc a Nova Catalunya. Amb el temps que he estat vivint fora de Catalunya he arribat a oblidar com són els meus compatriotes. I, ara, de sobte, em costa reconèixer que jo també sóc catalana com la resta.

Tornava a Catalunya amb el propòsit d’ animar a amics i coneguts per a que emigressin a Nova Catalunya però he vist que molt pocs podrien arribar a sentir-se bé i, la seva integració en el nou país, resultaria també dif& iacute;cil i problemàtica. Nova Catalunya va ser creada per un grup de catalans emigrats fa ja alguns anys en un país que no anomenaré públicament per evitar problemes. Van ser un colla de catalans emprenedors i desitjosos de viure en català, no únicament pel que fa referència a la llengua sinó on es pogués fer realitat el somni d’una Catalunya sobirana, neta, lliure, justa i pròspera, com ens deia el poeta Espriu.

Nova Catalunya aplega avui unes quantes decenes de milers de ciutadans. Viuen, molts, en el que el president Macià va sommiar, en cases amb un hort o jardí, les escoles son íntegrament en català, així com la comunicació social i la llengua oficial. Tothom parla un mínim de tres llengües, la majoria tenen estudis universitaris, pràcticament no existeix analfabetisme, la classe mitja representa més del 80%, el que permet que sigui una societat molt estable i segura. Les seves normes de convivència parteixen dels costums no de lleis alienes, l’economia és pròspera, diversificada i conté un important sentit de responsabilització en el bé comú i en el respecte pel medi ambient. Pràcticament no existeixen delictes, molta llibertat, la majoria posseeix un sentit força desenvolupat del gaudi per la vida, de valoració de la feina, de convivència en democràcia i de participació directa en els afers públics. La política a Nova Catalunya és profondament democràtica, els polítics ho són per vocació i sentit de servei, molt lluny de les concepcions de la política com a negoci.

A Nova Catalunya saben el que volen, el país és el resultat d’un projecte nacional fet des de l’optimisme i el compromís dels primers que van decidir treballar per fer realitat un somni que a la Península Ibèrica no era possible en aquells moments. Van saber conjugar els valors tradicionals i històrics amb idees innovadores i, sobretot, unir esforç i un patriotisme pragmàtic amb sòlides conviccions ètiques.

r  Potser arribarà un dia en què les dues Catalunyes es retrobaran.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats