Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 04
15 D'ABRIL 2010

Actualitat a bocins


Vot dels immigrants en les consultes

Immigrants, A. Deulofeu i espoli fiscal

Narcís Oliveres

Vot dels immigrants en les consultes. En l’acte de promoció de la consulta popular sobre la independència de Catalunya celebrat el dijous 18 de març al Gimnàs del Col·legi Josep Pallach de Figueres, en el torn de preguntes obertes al públic, es va suscitar el perquè es donava el dret de vot, en la consulta, als immigrants. No és estrany que es plantegés la qüestió. En els moments presents a Catalunya viuen dos processos: el procés de reivindicació i de voluntat d’assumir la plena sobirania que com a Nació li correspon, i el procés que resulta de la immigració. Quan dos processos coincideixen històricament en un context determinat es produeixen importants interaccions per al futur desenvolupament de tots dos, que el cas que ens ocupa anomenaré per la finalitat que persegueixen i que crec que són les que desitgem: el procés d‘emancipació nacional, és a dir, la independència, i el d’integració i tenen una significació vital, ja que segons com es gestionin poden provocar tant noves oportunitats com retrocessos dins de cada un d’ells i, en definitiva, els interrogants que planteja la interacció entre immigració i independència tenen el caràcter polític d’estar decidint com viuran les generacions futures. La confluència que significa l’assoliment de la independència i la immigració suposa una doble transformació: la identitat de la societat d’acollida, i la dels immigrants. Si repassem la història, ens adonem que la nació catalana ha defensat sempre la llibertat. El culte a la llibertat ens ha permès comprendre i respectar la llibertat dels que vénen a viure amb nosaltres. Vol dir tolerància. Vol dir convivència. Vol dir ser responsable i tenir-ne consciència. Per això, els immigrants han de votar a les consultes.

n

Alexandre Deulofeu. El passat dia 26 de març vaig participar a Borrassà a l’acte de presentació en aquella localitat alt-empordanesa de la consulta popular sobre la independència de Catalunya, que com en tantes altres s’hi celebrarà el proper 25 d’abril. Borrassà limita amb Ordis, on Alexandre Deulofeu posseïa un mas on descansava i meditava, i la proximitat em va fer que el recordés i pensés en ell i en les seves teories, a les quals vaig fer referència en la meva intervenció. Alexandre Deulofeu es lamentava que, a causa del desconeixement de la llei que regeix la vida dels pobles la Humanitat s’havia vist abocada a una successió gairebé ininterrompuda de catàstrofes. Segons ell, que era llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Madrid i en Química per la de Barcelona, les cultures responen a uns processos biològics perfectes. Neixen, creixen, arriben a la maduresa, decauen i moren. Aquesta afirmació només pot ser el resultat d’una exhaustiva comparació de les diverses cultures. L’any 1951, quan Alemanya es trobava totalment vençuda, va afirmar que en el termini de 10 anys es convertiria en la primera potència europea. El mateix any 1951 deia que la URSS aniria cap a la desintegració, fet que tindria lloc al voltant de l’any 2000. Que les coses succeïssin tal com va anunciar indica la validesa de les seves anàlisis i evidencien que era un analista polític excepcional. En la seva obra “La matemàtica de la història” preveu la independència de Catalunya a l’any 2029. En la meva intervenció a Borrassà vaig dir que esperava i desitjava que aquesta vegada s’equivoqués i l’obtinguem abans, fent possible que la gent de la meva edat, acabo d’estrenar el 8 en la seva xifra, la puguem veure. Deia Deulofeu que els governants espanyols haurien de ser els primers en facilitar-la, que la seva posició hauria de ser de dir que els pobles hispànics elegeixin el govern que desitgin, començant per donar la plena independència i acaba dient que cap català no voldrà una tanca infranquejable, la qual cosa serà perfectament possible en el marc de la Unió Europea, la integració a la qual és justament el darrer incís de la pregunta que es sotmet a consulta.

Espoli fiscal i autodeterminació. Un tema estrella en els actes que s’organitzen amb motiu de la celebració de les consultes és el de l’espoli fiscal. Si no l’ha plantejat algun dels ponents, sorgeix en el torn de preguntes obertes al públic. És lògic. El text fundacional és la Carta de les Nacions Unides, que va entrar en vigor el 24 d’octubre de 1945 en la que es fixen les finalitats de l’ONU, en l’article 1er., Punt 2. hi figura la de desenvolupar entre les nacions relacions amicals fonamentades en el respecte del principi d’igualtat dels drets del pobles i del seu dret de disposar d’ells mateixos. En el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, tots dos de 1966, s’hi diu que “tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polí tic i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural. Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici rec& iacute;proc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència”. L’espoli fiscal és una flagrant infracció del dret d’autodetreminació.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats