Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 04
15 D'ABRIL 2010

L'opinió del lector


Exposició Francesc Espriu, sala ROVIRA, Rbla. de Catalunya, 62
Del 8 d'abril al 8 de maig de 2010

L'opinió del lector

Lourdes Bassols

Probablement, lentrada de la primavera o la irrupció de les vacances de Setmana Santa expliquen que, enguany, els comentaris a la publicació de lúltim butlletí no hagin estat tan nombrosos i siguin molt més específics, encara que, com el de Fermí Prat, en continuen arribant, i nosaltres continuem agraint-los, daquells que ens encoratjen a seguir defensant la independència de la manera com ho fem.

Ens centrarem doncs en dos dels comentaris que, si bé escrits en termes molt diferents, fan referència a un mateix tema: el de Josep Maria Canyelles, que comenta larticle de Josep Colet «Per què sóc català?» ens recorda lexpressió de Josep Pla que, en el to daforisme que li era característic, afirmava que el seu país era on saludaven dient Bon dia!, i el de Carme Farré que ens explica una anècdota que ha viscut, precisament, durant aquests dies de vacances al sud de França amb unes amigues. Explica la Carme que en un dels restaurants on es van aturar per recuperar forces va haver de demanar-li al maître que no els calia la traducció al castellà de la carta que els oferia perquè, a més dentendre perfectament el francès, elles eren catalanes. La precisió de la Carme va comportar un cert esverament en el maître que va intentar un inici de discussió que, en no ser gaire seguida per les que seien a taula, va derivar en monòleg sobre la llengua i el nacionalisme seguint un argument de fals «amor universal», malauradament força utilitzat per qui no en té de convincents, segons el qual, en el segle XXI quan sestà construint Europa i vivim tots en un món globalitzat, entestar-se en la defensa de la pròpia llengua, del propi país i de la pròpia cultura és un acte no solament retrògrad sinò reprobable perquè va contra els interessos de la bona entesa entre els pobles. En la seva dèbil argumentació, el pobre home confonia «pobles» i «estats» perquè tots sabem que la construcció dEuropa, ara per ara, és un interès dels estats que la conformen i que els estats són un invent molt més recent, i gairebé sempre més artificial, que els pobles.

Daltra banda, són els estats, uniformants per definició, els que tenen interessos de caire eminentment econòmic que els porten a témer qualsevol possible fractura, una fractura que hauria estat evitable si el procés de formació daquests estats hagués partit del reconeixement. A més, largumentació del francès contenia un element que, diu la Carme, ens ha de fer pensar que encara està molt estesa la idea de què el nacionalisme va «contra» algú i no «a favor» de tots plegats, a favor daquest «amor universal» que, si és amor, ha destar basat, en primer lloc, en el reconeixement. S'escau aquí el recordatori de Josep Maria Canyelles del comentari de Pla on aquest defineix el concepte de poble/país a través de la idea de que una llengua comuna crea una comunitat natural, idea que és la que presideix larticle de Josep Colet. Llengua comuna i comunitat natural que exigint el seu reconeixement, com ens recorda la Carme en les línies finals del seu comentari, no pretén anar contra ningú sinó prendre part de ple dret en el concert universal. Donar veu a lexpressió dels elements positius, naturals i universals del nacionalisme català és el desig de la Carme i de tots els que treballem, des de molts diversos àmbits, pel reconeixement de la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país, per poder continuar saludant-nos amb un Bon dia! i que sigui per a tots un bon dia de veritat.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats