Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 04
15 D'ABRIL 2010

L'associat


Mapa datat el 1854 i conservat a la Biblioteca Nacional de Madrid

Un STATU QUO a perpetuïtat?

Claudi Grinyó

Hi ha diferents interpretacions per la locució STATU QUO. La més simple és dir-ne l’estat de la qüestió. El Diccionari de l’IEC en diu Estat actual de les coses, situació en què es troben. Semblantment, el petit Espasa ens diu: En diplomàcia, l’estat de les coses en un moment determinat. Pensant en Catalunya podem adoptar la definició de la GEC: Estat actual, sovint deteriorat, de les estructures socials o polítiques d’una societat concreta, així com llur continuïtat i posa l’exemple de Jerusalem. Els que pensen com espanyols constitucionalistes, diran amb contundència: “¡Eso es lo que hay!”.

La constitució espanyola de 1978 donà lloc a un STATU QUO que obria la porta a una democràcia sui generis estigmatitzada pel desequilibri entre les exigències dels poders fàctics de l’Espanya unitària, centrípeta i jacobina de matriu castellana i les aspiracions de llibertat de les nacions adduïdes, pel sotmetiment de les armes, dins el magma de la “indisoluble unidad”.

Qualsevol aspiració de respecte i igualtat de tracte entre les nacions incloses en el nou Estat ha esdevingut una entelèquia després del 23F i les successives majories parlamentàries de centres, dretes i esquerres. Les nacions diferenciades del conglomerat format per Castella i les seves regions satel·litzades (l’Espanya Puramente Constitucional del conegut mapa de 1854), no serem mai tractades com un igual ni dins la fórmula de la “conllevància”. Per a nosaltres aquest STATU QUO fossilitzat ha esdevingut un procés d’aniquilació nacional. La dissolució dins “la igualdad de todos los espanyoles, en la unidad de destino”. Mai cap STATU QUO ha estat inamovible i el nostre tampoc ho serà.

La nostra capacitat d’autogovern és ara tan limitada com va palesar la desfeta del nonat Estatut de mínims aprovat pel Parlament el 30 de setembre de 2005. Va ser considerat blasfem i fou depauperat fins la inanitat. Ni nació ni plurinacionalitat: pluriprovincialitat de “régimen común” i gràcies. Aviat, els pro-taurins ens obsequiaran, després de la “faena” amb la “puntilla” en forma de Sentència del TC (Tramvia de Circumval·lació que, sense sortir del cercle establert, sempre torna al mateix lloc: Km 0). Tots els intents de salvar-ne les desferres han estat patètics i tot i així a casa encara ens volen contents.

I els catalans que estimem el país, què hem de fer? Tenim encara una ciutadania molt tèbia. La recent emissió per TV3 del programa “Banda Ampla”, destinat a debatre sobre la nostra independència, ens ha d’esperonar. Joves estudiants de nivell intel·lectual destacat, seleccionats amb criteris desconeguts, s’expressaven amb una serenor, empatia i respecte admirables, estalviant però, els seus recursos d’intel·ligència emocional. Potser perquè la majoria que gosaven decantar-se cap a la independència, mostraven una notable desinformació pel que fa als fonaments històrics, morals, socials, econòmics i jurídics dels nostres drets nacionals. Feien angúnia; no superaven l’examen.

Ens resta, doncs, molta feina a fer. Les noves generacions se’ns han emmotllat a “lo que hay”. S’han criat en una societat on una democràcia superficial ens atorga el dret de votar dins el clos de l’Espanya imperial i ens permet expressar les pròpies opinions. Comparat amb la dictadura hem progressat, però seguim sotmesos. Ancorats en un STATU QUO petri, ens cal triar com a país entre “independència o mort”. Mort, no per les armes homicides, sinó per l’esllanguiment fins la inanició d’una servil i degradant renúncia.

Per això ens és imprescindible escampar el nostre missatge alliberador si volem assolir la majoria social de catalans que faci possible la proclamació d’un nou estat europeu. Tenim dret a una veu clara, ni deformada ni traduïda, en el concert de les nacions. Dret a un vot, decisiu o testimonial, que no ens condemni per sempre al silenci dels xais.

Els lectors que encara no ho hagueu fet, adheriu-vos a la plataforma independentista que us sigui més propera. Aquí teniu, si voleu, Sobirania i Justícia.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats