Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 04
15 D'ABRIL 2010

Sobirania & pensament


Macià, els Fets de Prats de Motlló i la trama internacional

Giovanni C. Cattini

La internacionalització de la causa catalana ha estat una constant del segle XX: els seus antecedents més immediats se situen en el període de la Primera Guerra Mundial quan es registraren els primers intents per part d’alguns intel·lectuals catalanistes d’aconseguir posar Catalunya en el mapa internacional tal i com ho feien, en els mateixos anys, diferents moviments partidaris del dret d’autodeterminació per les nacionalitats del centre i est d’Europa. Però no fou fins a l’esclat de l’afer de Prats de Motlló que aquesta internacionalització arribà a les primeres planes dels diaris de tot el món. Els esdeveniments són força coneguts: Francesc Macià fou detingut a Villa Denise a prop de la frontera francoespanyola, el 4 de novembre de 1926, amb l’acusació d’organitzar uns escamots armats, integrats per voluntaris catalans i italians. Macià es proposava dur a terme una expedició militar cap a Catalunya per organitzar una revolta en les terres del Principat que posés fi a la dictadura de Primo de Rivera i que fos el preludi de la independència catalana. Les autoritats franceses presentaren a Ricciotti Garibaldi, nét de l’heroi de la unificació italiana, com a un personatge fosc al servei de la policia italiana i responsable de la delació del projecte de Francesc Macià. El procés següent, que es realitzà el gener de 1927, es transformà en un potent altaveu de les aspiracions independentistes dels catalans.

Amb la investigació que es va publicar el 2009 (El gran complot, Ara Llibres 2009), vaig subratllar que el gran èxit propagandístic de Prats de Motlló es degué a la particular situació diplomàtica que s’havia generat, els anys 1924 i 1926, entre la Itàlia feixista i la França democràtica. La primera acusava la segona d’oferir aixopluc als exiliats antifeixistes italians els quals es dedicaven a organitzar complots contra Mussolini sense cap molèstia per part de les autoritats de la policia. Cal tenir present que a la tardor de 1924 s’havien creat unes Legions garibaldines, que integraven entre 10.000 i 15.000 homes, sota el comandament del citat Ricciotti Garibaldi, la finalitat de les quals era projectar una invasió a Itàlia per expulsar Mussolini del poder. A més a més, entre novembre de 1925 i octubre de 1926, es descobriren 4 atemptats a Mussolini, dos dels quals havien estat organitzats per antifeixistes que tenien o havien tingut contactes estables amb correligionaris residents a França. La maquinària propagandística del règim feixista italià llençà una continua i dura campanya antifrancesa que es traduí, en alguns casos, en assalts a les ambaixades franceses en territori italià.

El govern de París responia així a l’assetjament polític i diplomàtic italià utilitzant el complot català de Francesc Macià i atribuint totes les culpes a la figura tèrbola de Ricciotti Garibaldi que si, per una banda, mantenia relacions molt estretes amb molts polítics francesos del període, d’altra rebia diners del Ministeri d’Interior de Roma. Tant les autoritats franceses, com els diaris democràtics d’aquest país, silenciaren les relacions que havien tingut amb el nét de l’heroi de la independència italiana i acusaren Ricciotti Garibaldi d’haver traït als catalans i d’haver venut tot el que sabia als italians per agreujar la situació diplomàtica de França, per afavorir les peticions italianes d’expansió colonial en el concert internacional, i per fer la vida impossible als italians antifeixistes que havien trobat refugi a l’altra banda dels Alps.

En aquest context, on pràcticament quedà clar en unes setmanes que no hi havia un pam de net, pogueren tenir alè i projecció les aspiracions nacionals dels catalans que, precisament, es beneficiaren d’aquesta complexa situació internacional que, segons el nostre judici, no havia estat prou valorada per la historiografia catalana.

A distància de més de vuitanta anys d’aquests esdeveniments, la diplomàcia internacional és encara avui en dia la major autoritat que pot garantir la viabilitat d’uns moviments d’autoderminació nacional. El maquiavel·lisme continua sent subjacent a tot procés negociador, però mutato nomine, de te fabula narratur...

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats