Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 04
15 D'ABRIL 2010

Sobirania & pensament


El Doctor Badia i Margarit, segon per la dreta, el 23 de març a la UNED

La UNED i les llengües de la Península Ibèrica

Antoni M. Badia

El passat dia 23 de març vaig assistir a un solemne acte que tingué lloc a la UNED, de Madrid (la "Universitat Nacional d'Educació a Distància"). Qui no en sap l'existència? Malgrat que el títol ja és prou explícit, en diré que es tracta d'una institució docent que estalvia l'aparentment indispensable presència física dels estudiants a la Universitat, la qual òbviament ha de resoldre, d'una manera o altra, la relació humana entre professors i alumnes i altres contactes imprescindibles, perquè els estudiants puguin sortir-ne amb un títol legal i eficaç a l'hora d'haver acabat la carrera. No m'hi entretindré, per tal com avui no m'he proposat de parlar de la institució, sinó d' una de les seves activitats. Recordem-ne el seu paral·lel a casa nostra: la UOC (ço és: la "Universitat Oberta de Catalunya") i altres centres estrangers. Totes aquestes entitats (i les corresponents en d'altres països) faciliten la formació universitària a persones que, si no, veurien clos llur accés a l'ensenyament superior).

En el dia esmentat, la UNED, establerta a Madrid i a diversos centres al seu abast (comprenent-hi els Països Catalans) celebrà la seva festa anual. En tenia la responsabilitat la Facultat de Filologia i explicaré en què consistí l'original decurs de l'acte. Atès que l'Estat espanyol es caracteritza per l'existència de quatre llengües oficials (el gallec, el castellà, el basc i el català), la dita Facultat proposà que fossin investits Doctors "Honoris Causa" quatre especialistes en les cultures corresponents. Érem: 1) el basc Jean Haritschelhar Duhalde, basc-francès (presentat per Patricio Urquizu); 2) el gallec Xesús Alonso Montero (presentat per Xavier Frías Conde); 3) el castellà Humberto López Morales (presentat per Mariluz Gutiérrez Araus), i 4) el qui us parla: el català Antoni M. Badia i Margarit (presentat per Júlia Butinyà Jiménez). Podeu imaginar que la sessió no fou breu. Cada homenatjat implicava una identificació presencial, un compromís jurat, la compleció del vestuari de cerimònia, la lectura de la laudatio (feta pels professors que presentaven els homenatjats) i els discursos d'aquests darrers, que n'eren la culminació. Tot aquest ritual, multiplicat per quatre interessats, volia el seu temps, un temps que, però, als assistents ens semblava que s'havia de formalitzar seriosament i que l'allargaríem, si calia, sense veure'n la fi.

És cert. Almenys per a mi, la jornada del passat dia 13 de març m'ha refet un estat d'esperit que ara veig sòlid, assegurat i definitiu. No és que jo ara em vulgui rabejar en situacions penoses del passat, sofertes pel gallec, pel català i pel basc. No: el que desitjo i faig és alegrar-me perquè totes tres llengües han assolit una dignitat per la qual, a la festa de la UNED d'enguany, les quatre llengües premiades han estat tractades amb la mateixa mesura que la llengua castellana. Aquest tracte ja és antic a la UNED (no s'improvisa i l'he viscut com a propi de la institució), els agraeixo i anhelo que totes les llengües romàniques visquin en la pau i en la concòrdia que mereixen.

Entrevista a la revista digital de la UNED

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats