Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 03
15 DE MARÇ 2010

El llibre


Una burgesia sense ànima

Francesc Vilanova

Els quaranta van ser mals anys per al país, i no només en els aspectes més previsibles: fam, repressió, humiliació. Larribada dEspanya, de la Nueva España, i linici de la construcció del projecte franquista va representar un cataclisme social impossible de valorar en termes només quantitatius. Disposem de nombroses xifres que fan referència a tota mena de realitats executats, empresonats, exiliats, depurats, el cost de la vida, els nivells salarials, etc., però el desplegament del projecte franquista va anar més enllà: volia dibuixar un paisatge polític, intel·lectual, social, econòmic, nou, que trenqués radicalment amb el passat republicà i, fins i tot, amb bona part del passat monàrquic a excepció dallò que fos salvable de la dictadura de Primo de Rivera; i encara. I aquesta radicalitat es manifestava en àmbits que anaven més enllà del que podríem dir la vida quotidiana, de cada dia, marcada pel raccionament, les pèssimes condicions de vida, la repressió i la depuració, la desaparició de la llengua del país i de la cultura expressada en aquesta llengua de làmbit públic, etc. Afectava qüestions més de fons, amb un recorregut més llarg, com la memòria de la gent, què i com havien de llegir i entendre el seu passat, més enllà de les experiències personals més o menys traumàtiques que haguessin viscut durant els anys de la República, la guerra i la revolució. Lallau de consignes, discursos, proclames, amenaces directes o reflexions més o menys elaborades, va ser brutal; i pensat per fer tabula rasa del lamentable passat ja extirpat del cos nacional. Però el buit deixat per loperació quirúrgica havia de ser omplenat de discursos polítics les consignes, les reflexions del moment i memorialístics o històrics les explicacions sobre commemoracions i aniversaris, principalment, però no només això, i necessitava duns intel·lectuals periodistes, economistes, historiadors, etc. que ho portessin a terme. Per damunt dells, o al capdavant de loperació, si es vol, les màximes autoritats assenyalarien als escrivents quines eren les pautes correctes per a confegir els discursos oportuns.

En aquells mals temps de «dolors lamentables», la República i la guerra shavien de «perpetuar en la memoria de los barceloneses» duna manera diàfana i que no permetés cap mena de confusió. Pels mateixos motius, el paisatge físic va ser modificat, alterat amb nous monuments i làpides, canvis de noms de carrers i apropiació dedificis emblemàtics. També el paisatge intel·lectual va ser remogut: en el buit deixat per la liquidació via exili, depuracions, presó i alguns afusellaments molt significatius (només amb el de Carles Rahola ja es va emetre un missatge duna contundència brutal) de la intel·lectualitat catalanista i republicana majoritària en el sistema cultural i polític català anterior a 1939; i aquesta és una evidència incontestable a la Universitat, a la premsa, en el món editorial, en les professions liberals, shi va instal·lar una nova fornada de personatges, la majoria duna joventut notable, que havien dexplicar als catalans «¿qué es lo nuevo?», en què shavien equivocat tots els anarquistes i els comunistes, no cal ni dir-ho; però també les esquerres burgeses i les dretes conservadores i catalanistes, què calia fer des daleshores i, sobretot, com shavia de confeccionar i llegir el discurs correcte sobre el passat.

La primera pedra, la primera làpida, ja havia estat posada al cor de Barcelona. La primera instrucció havia arribat amb el ban docupació del general Álvarez Arenas, del 28 de gener. A partir daquestes referències i daltres, que es van anar afegint posteriorment, la Nueva España es va anar desplegant per tot Catalunya, de la mà de tota mena de franquistes, de fora i indígenes, que creien en el projecte i que creien, sobretot, que, a la fi, «Cataluña ha sido recuperada para España».

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats