Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 03
15 DE MARÇ 2010

Vida d'un diletant


Il·lustració Joaquim Pijoan

Març marçot...

Joaquim Pijoan

John Baldessari, l’artista conceptual que ens presenta aquests dies el Macba, amb el títol de Pura bellesa, conten que fa un cert temps va cremar tota la seva obra de pintor convencional, i en va guardar les cendres. Segurament fou la seva primera obra plenament conceptual. I divertida... Sembla que aquest artista vol fer una obra tota diversió. I ho va escriure, jurar i perjurar que la hi faria. Convido el lector a visitar l’exposició i a jutjar-la, divertidament...

La pregunta que em faig, al marge de l’anècdota crematòria que conten les cròniques és si l’art n’ha de ser, de divertit. Divertit, segons el diccionari de l’IEC, és allò que entreté agradablement. I l’art pot ser agradable, certament, i entretingut, o no ser-ho, i pot ser tràgic, i tragicòmic i un llarg etcètera d’adjectius i qualitats que coincidiran o no amb el moment anímic de l’espectador. Tanmateix, segons la meva opinió de diletant desinformat, hauria de ser alguna cosa més que diversió, per això és art, si és que algun dia ens tornem a posar d’acord en qu& egrave; és art i què és artesania, i què és circ i què és gastronomia...

En aquests moments la confusió és tan gran que costa posar mínimament d’acord dues persones que no siguin acòlits d’un determinat isme o fervents admiradors d’un particular artista. Vegin la mostra, i si es diverteixen ja me’n donaran notícies. Llàstima, posats a divertir-nos, que no hi exposin l’urna funerària amb les cendres de l’obra seriosa i encotillada del fallit artista pintor...

En el món polític del país passa una cosa molt semblant. És ben difícil posar d’acord gaire ningú sobre què s’hauria de fer seriosament per pal·liar el descrèdit dels polítics, tant dels que ens representen a les diverses institucions com els qui pretenen fer-ho en un futur no gaire llunyà. Tindrem eleccions abans de l’estiu? Si no és abans serà després. I el temps corre i vola. Vist des d’una òptica ja plenament sobiranista, el diletant creu urgent que hi hagi un mínim de consens en els paràmetres bàsics que ens podrien portar a la sobirania. I això s’hauria d’anar articulant políticament, sense descrèdit...

Ho dic en condicional perquè tinc la sensació que, com l’artista conceptual, voldríem una acció política divertida, i la política de veritat sovint ho és tot menys divertida. Sang, suor i llàgrimes ens receptarà qui no ens vulgui fer veure garses per perdius, qui ens parli amb claredat i amb la mà al cor, però el cap fred. I és que no ens podem permetre, com l’artista Baldessari, cremar l’obra feta i guardar-ne les cendres. Podem cremar uns determinats vaixells, metafòricament, però no ens escauen segons quines vel·leïtats conceptuals. O així m’ho sembla en aquest final d’hivern, preludi d’una nova primavera.

Març marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot, diu el refrany popular. Hauríem de mirar, entre tots, que no ens agafés desprevinguts, aquest març marçot polític que ja és a les envistes. Tenim un futur esperançat davant nostre que hauríem de saber collir com la fruita madura que es desprèn de l’arbre per la seva pròpia saó.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats