Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 03
15 DE MARÇ 2010

Actualitat a bocins


Nacionalismes, ridícul i consultes

Narcís Oliveres

Nacionalismes. Els que s’oposen a les consultes sobre la independència, donen com a primer argument que allò que preocupa la gent és la crisi. En realitat, allò que els preocupa és que Catalunya es converteixi en un estat independent. Tot sentiment independentista respon a un sentiment nacionalista i en qüestió de nacionalismes no hi ha punt zero. Allà on hi ha una nacionalisme hi ha un altre nacionalisme enfrontat i al sentiment nacionalista català s’oposa el sentiment nacionalista espanyol, fanàtic i tronat. El nacionalisme espanyol és propi d’una nació que es pensa ser gran i com conseqüència d’aquesta autoatribuïda grandesa té una voluntat de domini. El nostre, en canvi, és una voluntat d’existir. Les crisis són un perill, però també són una oportunitat. Que es plantegi la independència en un context de crisi, és l’oportunitat per deixar clarament de manifest que només amb capacitat de decidir, podrem fer front a aquesta crisi i a qualsevol altra, sigui econòmica, sigui política, que en un futur pugui venir. Pretendre que la prioritat de la crisi exclou qualsevol presa de posició sobre una hipotètica, i per a mi desitjable, independència de Catalunya, és una frivolitat irresponsable, si no és una barroera manipulació.

Ridícul. Els membres del Parlament de Catalunya han jugat a fer de parlamentaris d’un país sobirà. Han volgut debatre les mesures que cal aplicar per sortir de la crisi. La crisi, i amb raó, preocupa molta gent i, òbviament, ha de preocupar als nostres diputats. Només faltaria! La sobirania significa capacitat de prendre decisions i el Parlament de Catalunya no pot prendre cap decisió seriosa al respecte. Els analistes, tant polítics, com econòmics, afirmen que els països que superin la crisi en sortiran reforçats. No serà el cas de Catalunya que, mancada de sobirania, no pot prendre cap decisió. Muntar un debat monogràfic al Parlament de Catalunya per consensuar mesures adequades per sortir de la crisi és fer com aquells nens que juguen a gent gran. Els nens, però, no fan el ridícul, ells saben que juguen. Muntar aquest tipus de debat és fer-lo. I el ridícul, és l’única cosa que en política no es pot fer, segons l’advertiment del President Terradellas.

Consultes. Les consultes sobre la independència no són un referèndum convencional. No en tenen la cobertura mediàtica, ni propaganda televisiva, ni propaganda institucional, ni pressupostos milionaris per incentivar la participació. Ni tan sols disposem de cens electoral. No obstant ens esforcem perquè tinguin les característiques de tota consulta electoral democràticament efectuada. Les eleccions, siguin referendàries, siguin electives, no es poden considerar acabades amb l’escrutini, no són un fi. Després de l’escrutini s’inicia un període tan importat com l’elecció pròpiament dita. És un període que requereix eficàcia. Caldrà capitalitzar la celebració de les consultes. D’una manera molt especial a la Unió Europea i als països que la integren. Precisament la nostra voluntat d’integrar-nos-hi, es contempla en la pregunta que es formula en les consultes: “Està d’acord que la nació catalana es converteixi en un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?"

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats