Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 03
15 DE MARÇ 2010

Sobirania & pensament


Jaume Vicens Vives

Joan Vallvé

No sé quants anys fa, devia ser cap a la fi dels anys cinquantes quan els nascuts l’endemà del final de la guerra volíem conèixer la realitat d’aquell col·lectiu al qual sentíem pertànyer i enlloc veiem identificat. Un passat que desconeixíem, que no se’ns explicava i quan ho demanàvem no escoltàvem la història, gairebé sempre sentíem explicacions justificatives, d’un costat o de l’altre, en funció de la persona amb la qual parlàvem. Del seu passat, de les seves vivències durant els anys de la confrontació se’n derivaven els comentaris que sentíem.

No hi havia una història del nostre país? Ben cert que hi era. La història que Soldevila, Rovira i Virgili i altres ens havien legat, una història però, que difícilment explicava i podia fer entenedora la nostra tragèdia. No crec que hi hagi una altra paraula per qualificar la nostra realitat dels anys de postguerra. Havíem de saber on érem i d’on veníem i com havíem pogut arribar a la situació actual. Va ser aquells anys quan amb motiu d’un certamen literari de joves varem establir un premi sobre el creixement industrial de Catalunya. Així vaig conèixer una de les obres cabdals de Vicens Vives “Industrials i Polítics del segle XIX”. És la història real del renaixement econòmic de Catalunya, amb els seus passos positius i també els negatius. Un dels pocs territoris del sud d’Europa que havien fet la revolució industrial com afirma Jordi Pujol en la seves explicacions del nostre país. No es pot entendre la història contemporània de Catalunya sense aquesta obra de Vicens Vives.

Catalunya no s’inicia al segle XIX, té més de mil anys, Vicens Vives ens la descriu a la seva “Notícia de Catalunya”. Quins só n els nostres orígens i quines característiques ens han configurat? Els homes de muntanya i la tradició marinera, dues formes d’entendre la vida, complementàries, per bé que amb interessos moltes vegades oposats i en alguns moments clarament enfrontats. El país de “marca”, la frontera, el territori de pas, d’acollida i d’integració. Notícia de Catalunya era la lectura que ens permetia conèixer els orígens remots del nostre país i d’aquesta manera poder-lo entendre: entendre’l els moments feliços de la nostra història i també en els desafortunats.

Parlant de finals del s. XIX Vicens Vives afirma: “Els catalans... en passar balanç d’aquells seixanta o setanta anys d’esforços s’adonaren que, sense suport de cap arquitectura política, havien reconstituït una economia i, cosa més important que el diner havien refet una cultura, això és, una manera d’entendre el món i d’entendre’s amb el món”.

Vicenç Vives va ser l’historiador integral del país, el que ens el feia conèixer, el que necessitaven les generacions que després del desastre de la guerra entenien que calia fer alguna cosa i aquesta havia de fonamentar-se en la nostra realitat. Una mort prematura se’l va emportar, l’any 1960, faltaven disset anys per les primeres eleccions democràtiques. Quantes coses hauríem pogut escoltar de la seva persona. Tanmateix els seus llibres, només n’he esmentat dos, segueixen sent una lliçó permanent per treballar i preparar un futur autèntic per Catalunya.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats