Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 03
15 DE MARÇ 2010

Sobirania & pensament


50 anys dels Fets del Palau

Pilar Porcel

Aquest 19 de maig farà 50 anys dels Fets del Palau. Els Fets del Palau aglutinaren quantitat d’iniciatives i de sentiments latents a la societat catalana i a la vegada representen un punt d’inflexió, un impuls que anirà configurant les accions posteriors tant de caire polític, cultural, social, econòmic ... en definitiva, de país.

Els Fets del Palau no surten per generació espontània. Hi ha fets anteriors de rebuig a la dictadura que es produeixen, jo diria, de forma aïllada encara que poden provocar actituds solidàries amb col·lectius concrets – obrers, estudiants, etc. – però l’esclat d’aquell maig de l’any 60 fa visible una voluntat força ample del poble de Catalunya per canviar les coses. Els Fets del Palau diuen PROU!

Ben segur que es van produir en un moment que només valia protestar contra el tracte opressor vers la cultura i les persones de Catalunya, contra les eines de desenvolupament social i comunitari, contra el tracte vexatori que la dictadura infligia al país i la seva gent.

Els Fets del Palau tenien un antecedent immediat, aconseguit amb èxit, com va ser el “cas Galinsoga”. Amb les detencions i la repressió, com a conseqüència d’un homenatge a Joan Maragall, no s’acaba la història. Les accions continuaren i encara no han parat ni poden parar.

Els Fets del Palau tenen un impacte molt fort i revulsiu perquè els seus protagonistes visibles eren fills de famílies benestants, universitaris i professionals liberals, i fins i tot menors d’edat que, fins aquell moment semblava que no hi eren. El Palau es va omplir de molts joves que no havíem viscut la guerra, en el millor dels casos només havíem mamat les seves conseqüències, de molts adults que trobaren en aquell entorn la finestra d’entrada d’un nou aire que els donava vida, de molta gent que sabia quin era el seu país i el que volia pel seu futur. La gent del Palau estàvem disposats a canviar les coses i convençuts que el canvi era possible.

Hi ha una anècdota que poca gent recorda i, potser, val la pena donar-ne fe. El dia del Consell de Guerra contra Jordi Pujol a les noies no ens demanaren la documentació. Les dones no fèiem por i en canvi, les noies sí que érem al Palau, reclamant el que era nostre, el que pertanyia a Catalunya.

Han passat 50 anys i es va posar de manifest un tarannà que ja es gestava en aquell moment i que avui est& agrave; clarament arrelat en la manera de fer dels espanyols. El prometre no fa poble, diu l’adagi i pel maig de 1960 va quedar ben palès. Es varen pactar unes condicions per commemorar els 100 anys del poeta Maragall i a última hora, el govern d’Espanya, no compleix el pactat. I a sobre reprimeix qui protesta per la manca de compliment de la paraula donada.

D’exemples d‘aquesta mena hi ha per omplir-ne una carregada. La lluita continua encara que l’escenari hagi canviat el decorat. La posta en escena política actual és diferent de la d’ara fa 50 anys. Només cal recordar que, a la mort del dictador, es va pactar una transició molt tova que, en aquell moment, era la única possible. El poble català va creure que d’entrada la ruta estatutària era bona per avançar en la consolidació de país i en la convivència amb els veïns espanyols i en aquell moment res feia pensar que les coses serien diferents de com es plantejaven. Avui no ens queda altre remei que reconèixer que l’Estat no ha estat lleial i segueix prometent coses que no se les creu ni ell. L’experiència ens ha de fer replantejar altres estratègies. De promeses i bones paraules l’infern n’està empedrat. És l’hora de forçar el trencament, (amistós si és possible) però trencament al cap i a la fi.

Han passat 50 anys dels Fets del Palau, els que hi érem ens hem fet grans però no hem renunciat a fer el que sigui per tal d’evitar que el govern de l’Estat determini el que i el que no podem fer. Ha arribat el moment de no demanar permís.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats