Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 03
15 DE MARÇ 2010

Sobirania & pensament


Autonomia municipal i llei de vegueries

Elsa Alvarez

Autonomia municipal. Darrerament estan sortint notícies que tenen com a protagonista l’autoritat municipal. Només cal veure els casos d’Ascó, de Vic o de Salt, cadascun amb la seva problemàtica concreta, però tots amb un denominador comú: l’autonomia municipal. Si parlem del cas de Vic, per voler aplicar la llei d’estrangeria (espanyola), a l’alcalde, el govern (espanyol) li tira la cavalleria per sobre. En el cas d’Ascó, en canvi, passa a l’inrevés: el govern (espanyol) dóna autonomia plena als municipis per presentar candidatures a acollir una infraestructura -el magatzem temporal centralitzat de residus- que afecta un territori molt més extens que el del municipi mateix. I això per anul·lar la voluntat del Parlament de Catalunya, que hi havia votat en contra. En el cas de Salt, l’alcaldessa demana desesperadament que hi hagi més policia i que la justícia actuï amb promptitud i rectitud.

Tots tres casos tenen un element en comú: la manca de finançament municipal. Els ajuntaments estan tan mal finançats que en el cas d’Ascó acullen amb gran alegria el magatzem nuclear pel fet que això els aportarà inversions. A Vic i a Salt, els ajuntaments es veuen obligats a donar serveis socials a uns immigrants sense papers que, segons la llei d’estrangeria, la policia hauria d’expulsar de l’Estat. Un Estat que rep tots els beneficis de la immigració –impostos, cotitzacions a la seguretat social-, mentre que les comunitats autònomes i els ajuntaments, sense aquests ingressos, es veuen obligats a proporcionar tota mena de serveis socials a una població nouvinguda que s’ha incrementat exponencialment els darrers anys. És obvi que la balança està desequilibrada.

Llei de vegueries. L'avantprojecte de llei de l'organització veguerial de Catalunya està redactat amb la mateixa tebior que l'Estatut. Si pretén suprimir les províncies i substituir-les per vegueries, és completament irreal, atès que la província, tal com diu la Llei de Bases de Règim Local, és una de les tres peces clau de l'Administració local, al costat del municipi i de l'illa. D'altra banda, la Constitució espanyola de 1978, a l'article 141.1 hi diu que "qualsevol alteració dels límits provincials haurà de ser aprovada per les Corts Generals per mitjà d'una llei orgànica".

Legalment, doncs, és impossible substituir províncies per vegueries (o per qualsevol altra divisió territorial). Aleshores, l'única cosa que es podria fer és afegir les vegueries com a enèsima divisió territorial a Catalunya. Precisament d'aquí ha vingut bona part de les crítiques a la llei, que veuen en aquestes noves entitats territorials un increment de funcionaris i de despesa pública. No interessen més divisions territorials si no és per suprimir-ne algunes de les ja existents.

El govern català ha començat la casa per la teulada. Ha redactat una llei que sap que no pot aprovar sense el vist-i-plau del govern central. Ja a l'Estatut hi diu que "Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries" (art. 83.1). Aquest article seria perfecte si en lloc de formar part d'un estatut d'autonomia ho fes d'una constitució.

Però la cosa no s'acaba aquí. Han sortit molts alcaldes en contra de l'avantprojecte de llei, per motius diversos. Així doncs, les contradiccions afloren arreu perquè volem canviar els noms de les coses, autoenganyar-nos i amagar la realitat. La realitat és que Catalunya és una comunitat autònoma de règim comú formada per quatre províncies (regides per quatre diputacions) que serveixen com a circumscripcions electorals. La solució per canviar això no és afegir-hi les vegueries, divisió territorial molt més encertada i racional, sinó assolir la independència de Catalunya, i ja com a estat, organitzar-lo territorialment en municipis i vegueries. La resta és fer volar coloms.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats