Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO ZERO
15 DE DESEMBRE 2009

El llibre


Casals i Trueta: l'esperit d'una amistat

Quim Torra

Tots dos van excel·lir en les seves professions; tots dos van exiliar-se; tots dos van lluitar amb les seves armes, un arquet i un bisturí, per la pau; tots dos van ser candidats al Premi Nobel; tots dos van gaudir del reconeixement incondicional dels seus contemporanis; tots dos van defensar la democràcia, la llibertat i la dignitat de l’home; tots dos van mantenir una catalanitat insubornable.

És difícil trobar-se amb dos catalans més universals que Casals i Trueta i que aquesta definició realment no sigui exagerada; és sorprenent constatar com només des de la fidelitat a un poble s’assoleix una projecció simbòlica a tot el món; és extraordinari descobrir que, per sobre de qualsevol altre consideració, van ser dos grans amics.

L’esperit de l’amistat de Casals i Trueta va ser una barreja d’admiració i respecte professional, de sinceritat i d’estimació fraternal. S’escriviren desenes de cartes; es visitaren sovint; Trueta va dedicar-li el seu “Esperit de Catalunya”; Casals no va deixar passar mai cap ocasió per felicitar al cirurgià pels seus èxits mèdics. Tots dos trobaren en l’altre l’exemple del que més admiraven: dignitat, coratge, catalanitat. Per Trueta, Casals fou l’home que s’enfrontà al món amb el seu violoncel mut; per Casals, Trueta representava l’excel·lència professional i la voluntat de progrés de la ciència al servei de l’home. Tots dos s’adonaren ben aviat que lluitaven pel mateix: la pau i la llibertat.

De cap manera no s’entén aquesta profunda amistat sense el patriotisme dels dos. No va ser cap idea romàntica ni carrinclona; el catalanisme de Casals i Trueta beu en el liberalisme i la democràcia, en la justícia social i el desig de llibertat. Un catalanisme empeltat d’arrels anglosaxones, això és, de respecte, sentit crític, tolerància i decència. Al meu entendre, un catalanisme natural, fruit de la terra, el més allunyat possible de l’artificialitat, el sentimentalisme o la cursileria. Pàtria entesa com a treball útil i constructiu i esforç d’excel·lir. Abominaren dels escarafalls, les superficialitats i la politiqueria de vol ras, curt i frustrant. Se sentien profundament catalans, lligats a una geografia i a un paisatge, a una manera de ser i a una història. Volien, senzillament, que el seu país pogués exercir el seu dret a ésser, i a decidir, de manera tan lliure i normal com qualsevol altre en el món. I per aquest objectiu, ho van arriscat tot.

És aquest camí que feren conjuntament, les seves vides paral·leles, el que enlluerna d’aquests dos grans homenots: el compromís amb una pàtria, la vindicació d’uns ideals; el combat contra la mediocritat i la mesquinesa; la cultura de l’esforç; l’èxit entès en clau de col·lectivitat nacional. Pocs homes ha tingut Catalunya d'una dimensió com Casals i Trueta que han transcendit un temps per convertir-se en memòria, en consciència viva. Thomas Mann digué: "En una era de brutalitats, Pau Casals ens dóna un exemple d’integritat honorable i absolutament incorruptible... un salvador de l’honor de la humanitat”. Estem convençuts que Mann ens permetria ampliar aquest elogi al doctor Trueta.

“Admirat Mestre Casals / Estimat Doctor Trueta” recull les cartes que s’han conservat de la correspondència entre els dos amics. Dos homes fidels a una terra i una llengua, dos catalanistes pels quals la pàtria es confonia amb l’ètica i el nacionalisme amb servei al país. Dos grans Mestres. Dos entranyables amics.

La nit de 19 de gener de 1977, una nit molt freda, moria Josep Trueta a Barcelona. En el seu enterrament, a Santa Maria del Mar, va sonar El Cant dels Ocells, l´obra que Casals havia portat als escenaris de tot el món com a símbol de pau del seu país ferit.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats