Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO ZERO
15 DE DESEMBRE 2009

L'associat


Quan Barcelona esternuda, Catalunya es constipa

Josep Montmany

Trobar escrits que relacionin l’impacte a l’economia espanyola de l’economia catalana és relativament fàcil. Destacar que la recuperació catalana anirà per davant de la recuperació de l’economia espanyola també és un postulat que troba molts adeptes. Ara bé, la reflexió que m’agradaria fer avui és sobre la importància que té Barcelona i l’àrea del Barcelonès en el conjunt de l’economia catalana.

Aquesta més que generosa despesa amb enllumenats de Nadal de l’Ajuntament de Barcelona, avaluable en milions d’euros, és un exemple de com s’erra el tret. La intensitat lumínica, deixeu-me que ho digui així, no millorarà les vendes. O sí?, sou vosaltres els què aneu a comprar al lloc on hi veieu més llum? Si fos així més llums si us plau.

Hores d’ara la llum al final del t& uacute;nel de la crisi té moltes probabilitats que sigui un tren que ve de cara. Estem en unes taxes de caiguda del Producte Interior Brut que s’acosten perillosament al 5%. Som per tant un 5% més pobres que l’any passat. Decauen les exportacions en un 21,5% i les importacions en un 27,8%. La destrucció d’ocupació està acostant-se al 9% anual. Sense el rellançament econòmic de l’àrea del Barcelonès aturem la recuperació de Catalunya. L’efecte multiplicador sobre el conjunt del territori d’un euro disponible al cap i casal i rodalies és enorme: de qui viuen les pistes d’esquí de Vaqueira a Núria? Qui juga als camps de golf? Qui fa que les calçotades comptin calçots per milions? Qui compra cases a la Cerdanya? Repeteixo, qui ho fa?

Fem-ho més dramàtic que ara és fàcil. La taxa d’ocupació de les màquines en el sector industrial està al voltant del 64%, això vol dir que podríem produir un 36% més. Si la davallada històrica de la indústria al Barcelonès no es recupera, i no hi ha cap indici que faci pensar que això passarà, en un futur proper haurem de tornar a confiar els nostres ingressos a sectors intensius en mà d’obra com el turisme. Però el turisme que ve ara, un 6% menys del que venia, és el “low cost”. Els hotels que omplen cada dia són els de dos estrelles o menys i els que estan en expedients de regulació d’ocupació són els grans; el Rey Juan Carlos I o d’altres que malauradament ja han tancat com l’Hesperia Tower. Per cert, on treballaran els nois i noies que excel•leixen a les nostres escoles de turisme? Segurament a l’estranger com ho fan ara a Anglaterra els que estudiaren infermeria.

En resum, si algú es pensa que una crisi que va començar al sector de la construcció, que es va endur per endavant el sector financer i que està arrossegant a hores d’ara el sector industrial és lleugera, que m ‘expliqui què entén per una crisi profundíssima. Si volem que l’economia catalana es recuperi cal plantejar d’una manera decidida reformes estructurals en l’àmbit de les infraestructures, del treball i del finançament. Cal treballar decididament per arribar tots a final de mes i moderar l’inversió en el desenvolupament biotecnològic que tot i ser important, molt important, consumeix, diguem-ho de forma suau, molts recursos públics per unitat d’ocupació. Parlant de recursos, seria bo recuperar el 10% d’espoli fiscal anual a que ens sotmet l’Estat espanyol per fer política social de la que entén tothom. O no és social tenir feina?

Que el Barcelonès no esternudi per a què Catalunya no es constipi.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats