Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO ZERO
15 DE DESEMBRE 2009

Sobirania & pensament


El llegat de Carles Riba

Pere Grau

Cinquanta anys després de la mort de Carles Riba, que tants vàrem plorar, tant la seva figura com la seva obra mantenen la seva importància cabdal històrica i literària, sense que els prejudicis d'una part de les generacions posteriors puguin enterbolir-la.

El pitjor prejudici és el que presenta Riba com un home de torre d'ivori, de poeta fred i massa "obscur" per als setciències partidaris del català "light". Res de més injust. Riba era un home d'una passió profunda i continguda. Com a home de lletres, d'aquesta passió la seva obra n'és plena. Només cal llegir-la amb els ulls i el cor ben oberts. El seu llegat és aquí, d'una banda, la rigorositat sense compromisos per tal d'expressar una idea o un sentiment de forma tan precisa i tan alta com es pugui. I, d'altra banda, que l'obra no sigui res de superficial ni artificial, ni de "l'art pour l'art", sinó profundament humana. Com a persona, com a ciutadà que era d'un país vençut, el seu llegat és el de la seva absoluta integritat, tant en el seu caràcter d'esperit universal com en el de membre d'una comunitat oprimida, que es nega a vendre's per un plat de llenties, que sap dir "sí" o "no" quan toca, i que precisament per això es guanya el respecte de propis i contraris.

A mi, personalment, i, per tant, de forma molt subjectiva se me n'ocorre un altre de llegat d'ell. En una de les poques vegades que vaig tenir el privilegi de parlar-hi, ens va dir als dos joves que el visitàvem aquell dia unes paraules, portades d'alguna manera per la conversa, i en les que, per un moment, Carles Riba va abocar tota l'amarguesa que, com a patriota català, portava dintre d'ell. Va dir, amb el seu to sempre ferm i mesurat: "Allò que li caldria ara a Catalunya seria tenir cent mil homes ben armats". Crec que la millor manera d'honorar la seva memòria seria aconseguir que Catalunya els tingués aquests cent mil homes ben armats. No amb fusells ni amb canons. Cent mil homes ben armats amb idees clares sobre el futur del nostre país, ben armats amb una força de convicció que arrossegui als indecisos, ben armats amb l'esperit de sacrifici que cal per superar totes les dificultats que es presentin.

I permeteu-me que, molt immodestament, acabi amb una tanka meva, dedicada:

A Carles Riba, reverentment.

Et recordem:
concís el pensament,
brillant el mot.
Cada paraula, un far.
Cada poema, un món.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats