Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO ZERO
15 DE DESEMBRE 2009

Sobirania & pensament


El colonialisme espanyol i la Setmana Tràgica

Agustí Gallart

Onze anys després de la pèrdua de Cuba i Filipines, les darreres colònies d’ultramar, el colonialisme espanyol es feu present al nord d’Àfrica i amb l’excusa de protegir els interessos espanyols a la zona del Rif envià un contingent de tropes.

La llei militar permetia la mobilització de l’exèrcit amb una clara discriminació de classes i sectors. Així, la crida a la guerra a les unitats de la guarnició de Barcelona i als seus reservistes va comportar la incorporació a files d’homes de procedència obrera; joves i grans, solters i casats que no havien pogut acollir-se al sistema de quotes per a la redempció del servei militar.

Les imatges patètiques de dones amb un fill a braços o a la mà, acompanyant els seus marits desfilant pels carrers de la ciutat va encendre els ànims contra la guerra del Marroc.

Una vaga general convocada per Solidaritat Obrera va desbordar totes les previsions i ràpidament s’escampà per les zones més industrialitzades fins a consumar-se tots els esdeveniments revolucionaris coneguts com a Setmana Tràgica. Quatre dies abans, aquesta organització obrera, havia manifestat:“el sistema espanyol de reclutament de l’exèrcit fa possible que siguin els obrers els que fan la guerra que el burgesos declaren”. Solidaritat Obrera encara hi va afegir: “demanem que el govern espanyol respecti els drets que tenen els marroquins a conservar intacte la independència de la seva pàtria”.

Aquell esclat revolucionari es va manifestar principalment en la crema d’esglésies, de convents, d’escoles religioses i en tot allò que tingués relació amb els bens eclesiàstics, no en va, l’església era considerada per molts sectors populars com un símbol de poder dels rics i poderosos i, en clara oposició a l’escola laica.

L’arribada de tropes de fora de Catalunya va permetre recuperar el control de la situació i, tot seguit, des de determinats sectors, s’instà a una crua i sagnant repressió amb l’afusellament de 5 persones, entres elles el pedagog i fundador de l’Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guardia. Les escoles laiques i totes les associacions favorables als nous coneixements culturals i científics foren clausurades.

Les actituds maldestres del poder espanyol colpejaren Catalunya, i malgrat comportarien la caiguda del govern Maura, els esdeveniments marcarien per molt de temps la vida política del país, i sobretot, la llavor de l’odi estava ben sembrada a la terra catalana.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats