Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO ZERO
15 DE DESEMBRE 2009

Sobirania & pensament


Quan convé seguem cadenes

Ricard Lobo

Si haguéssim de determinar quines són les característiques i les qualitats més grans i nobles amb què la naturalesa ha dotat els éssers humans, no hi ha dubte que arribaríem a la conclusió que bàsicament són dues: la intel.ligència i la llibertat. Totes les altres deriven de la facultat d’entendre i raonar, i de la llibertat d’escollir i d’actuar honestament. Si a partir d’aquestes premisses raonem el que està passant políticament i socialment a Catalunya, i ens preguntem què cal fer, cap on hem de tirar, què necessitem per fer de Catalunya un país més enraonat, més ordenat, més lliure, i de més benestar, la resposta no pot ser altra que procedir a la recuperació i al domini del dret de decidir sobre tot el que és nostre en el nostre territori. D’això políticament se’n diu Sobirania; filosòficament i jurídicament s’en diu Dret; i quan s’aplica i s’exerceix se’n diu Justícia. Per això la nostra denominació, "Sobirania i Justícia", és tan ajustada a allò que volem per a tots els ciutadans de Catalunya.

Avui és un fet que a Catalunya s’està produint un tomb decisiu en la presa de consciència d’allò que necessitem “per accedir al ple domini de la terra”, amb paraules de Salvador Espriu. Necessitem un Estat propi i sobirà. Si fins fa poc la independència era un reclam que sonava quasi a utopia, actualment ja és el poble qui en plataformes ciutadanes, en associacions tot al llarg i ample del país, en molts casos amb el suport dels Ajuntaments, s’estan promovent en tot el territori consultes ciutadanes sobre la independència de Catalunya. És així com anem superant aquella tan nefasta manca de confiança en nosaltres mateixos.

No oblidéssim pas que pocs anys després de la desfeta del 1714, i al llarg dels segles XVIII, XIX i XX, la reclamació de la sobirania perduda ha estat constantment formulada en Apel•lacions, Declaracions, Memorials i Documents de diversa naturalesa. Les primeres ja l’any 1734 amb l’Apel•lació a la comunitat internacional i el 1736 a la Corona britànica. Aquelles exigències de “devolució” de les nostres Institucions i de reconeixement dels nostres drets, l’any 1971 es van concretar en la reivindicació ja unitària del dret d’autodeterminació (Assemblea de Catalunya), reivindicació que figura en els estatuts o declaracions dels cinc principals partits polítics catalans actuals (CDC-UDC, PSC, ERC, IC) i en resolucions del Parlament de Catalunya.

Aquesta persistència des del s. XVIII confirma que una de les característiques de Catalunya com a poble, també en l’àmbit de la política, és “el sentit de la continuïtat”, com destacava el filòsof Josep Ferrater Mora. I bé podríem dir amb Jaume Vicens Vives que “el primer ressort (impuls) de la psicologia catalana, no és la raó del francesos, ni la metafísica dels alemanys, ni l’empirisme dels anglesos, ni la intel•ligència dels italians, ni la mística dels castellans. A Catalunya el mòbil primari és la "voluntat de ser”.

Prou, doncs, de seguir repetint aquell estèril “no hi ha res a fer”; prou d’aquell vergonyant “victimisme” respecte a l’Espanya que ha volgut assimilar-nos, governar-nos i fins espoliar-nos; prou d’aquell paralitzant “tants caps, tants barrets”; prou de més renúncies a drets que s’exerceixen en tots els Estats democràtics. Catalunya té tots els ingredients bàsics per constituir-se en Estat independent sense esperar cap permís de ningú. I té més recursos per fer-ho que molts dels actuals Estats europeus recentment creats de nou. Tot depèn només de nosaltres. De fet, la nova etapa que s’ha obert té una característica distintiva per respecte a les preses de posició, declaracions i mobilitzacions anteriors. Per una banda, ja no entra en el guió demanar o exigir a l’Estat Espanyol el reconeixement del nostre dret a la sobirania política que ens va arrebassar. Espanya mai no ho acceptarà. D’altra banda, la independència ha d’arribar o per via de l’exercici efectiu del dret d’autodeterminació en referèndum, o per declaració unilateral del Parlament de Catalunya, ambdues vies plenament democràtiques.

Si he remarcat que els valors de la intel•ligència, de la llibertat, el sentit de la continuïtat, la voluntat de ser, la confiança en nosaltres mateixos i el determini no poden faltar en el procés per assolir un objectiu tan ambiciós com és arribar a ser un Estat, també caldrà parar atenci& oacute; a fer-ne bona pedagogia i bastir un argumentari necessari per donar seguretat als qui, tot i no ser espanyolistes, dubten que Catalunya sigui viable com Estat independent. Però aquest és un altre tema que caldria anar bastint i formulant com més aviat millor.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats