Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO ZERO
15 DE DESEMBRE 2009

Sobirania & pensament


Catalunya al món

Joan Vallvé

La voluntat de ser d’una col•lectivitat nacional es manifesta de diverses maneres, una d’elles, potser la més real, és el reconeixement que en fan les altres nacions del món. El fet de ser, quan aquest ser és reconegut pels demés, troba la plena realització. El nostre país Catalunya, vol assolir la seva plenitud i el camí per arribar-hi passa per tenir la sobirania. Caldria preguntar-nos, a part de nosaltres, qui ho sap que som una nació i que pugnem per a la plena sobirania?

La pregunta no és nova i de fet en la llarga història del nacionalisme català molts polítics se l’han formulada. Voldria recordar les paraules de Rovira i Virgili en una conferència pronunciada al CADCI l’any 1915. “En l’assumpte que vaig a tractar avui us parlaré de la necessitat que tot nacionalisme tingui una política internacional, us parlaré de tots els nacionalismes d’Europa” I continuava: “Jo crec que perquè triomfi un moviment nacional li calen dues condicions imprescindibles: li cal una gran força interna, i li cal, a més un prestigi i una simpatia exteriors; sense aquesta força interna o sense aquest prestigi exterior, la seva vida, la d’un moviment nacional és impossible”. I més endavant afegia: “Un poble que tingui un moviment nacional no s’ha d’acontentar amb tenir una força interior. Amb ella només interessaria els propis patriotes, sense interessar els altres, i cal que interessi també la gent de tot el món. Nosaltres hem de procurar ésser, no un poble de geografia, sinó un poble d’idees”. Era l’any 1915, durant la primera Guerra Mundial, fa gairebé cent anys, i les seves paraules tenen, avui a Catalunya, plena vigència.

Estar presents al món no és una cosa senzilla, la política internacional és una relació d’estats i només els estats hi són presents. En tenim nombrosos exemples, des de les Nacions Unides fins a les Federacions Esportives passant per la mateixa Església Catòlica. A totes elles els interlocutors són els delegats dels estats membres. Si ens referim a la Unió Europea, és una unió d’estats, i si bé el Parlament Europeu està integrat per una representació directa de tots els ciutadans, el Consell de Ministres l’integren els representants dels estats i els Comissaris també són proposats pels mateixos estats membres.

De quina manera podrem ser més presents davant de l’opinió pública mundial? Donar-se a conèixer vol dir explicar allò que fem, allò que fem ben fet, que pot ser admirat i reconegut i que porta inequívocament, al costat de la signatura individual de l’autor, el senyal de pertinença a la nostra identitat. Quan es parla de Gaudí, de Miró, de Sert, de Dalí , de Tàpies, per referir-nos al camp de les arts plàstiques, donem a conèixer el nostre país, la nostra existència. També ho fem quan els nostres cuiners Adrià, Santamaria o Ruscalleda obtenen un reconeixement internacional. La Buchmesse de Frankfurt va contribuir a difondre l’existència de la nostra llengua. Els èxits europeus del Barça ens identifiquen com a ciutat i en bona part també com a país. Molts catalans que han deixat el nostre país, avui de grat en altres temps per força, han contribuït i contribueixen a fer saber la nostra realitat diferenciada.

Fer conèixer la nostra realitat és difícil, encara ho és més donar informació sobre els nostres objectius per arribar a la sobirania. Els corresponsals dels mitjans de comunicació estrangers tenen poca informació sobre la realitat plurinacional de l’estat i a més, una gran majoria, tenen la seva residència a la seva capital i llegeixen majoritàriament només la premsa d’allà. Explicar reiteradament el què som i el què volem és una tasca que els catalans ens hem d’imposar de fer. Fer-ho de forma prioritària en anglès, la llengua universal de comunicació. Des del mateix Govern de la Generalitat és important informar de la realitat de Catalunya per mitjà de les oficines a l’estranger i també als milions d’estrangers que constantment ens visiten. Es fa prou? Els nostres eurodiputats tenen una tribuna molt adequada per a poder-ho fer. Ho fan tots?

Com deia Rovira, Catalunya és al mapa físic: un territori, unes muntanyes, uns rius i unes platges. Nosaltres volem ser també al mapa de les idees, la manifestació de la voluntat de sobirania. La que ens pot portar a ser, un dia, al mapa polític.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats