Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 02
15 DE FEBRER 2010

Actualitat a bocins


Enregistrant el missatge institucional de Cap d'Any

Actualitat a bocins

Narcís Oliveres

Eleccions. Ja ha començat la campanya electoral. José Montilla, President de la Generalitat, va utilitzar el tradicional missatge institucional de Cap d’Any, per iniciar la seva plantejant que els pròxims comicis seran una elecció entre mantenir l’horitzó de l’Estatut i agafar falses dreceres. Sovint, la gent no distingeix la doble funció del President de la Generalitat, la institucional i la de cap de govern i per respectar la primera s’abstenen de criticar la segona. Don José sí que hauria de distingir entre una i altra. Si no les sap distingir no mereix ser President i, si en sap, ha fet una utilització molt poc ètica de la funció institucional. Poc ètica i molt coherent amb la forma com va accedir a la Presidència després de la seva clamorosa desfeta electoral, per mitjà d’una avinença que només trobava fonament en l’aritmètica i que tan perniciosos resultats ha donat a Catalunya. Les legitimitats provinents d’una investidura, que ningú no discuteix, s’esgoten en el mateix moment de la votació d’investidura. Immediatament després comença un altre temps polític el qual ha de ser temps d’eficàcia, tant institucional com de govern. No és precisament el cas del govern de la Generalitat. L’essència de la democràcia és que el ciutadà se senti governat per un govern legítim, però que a més, en la vida quotidiana, en els temes petits i grans, es demostri eficaç. Per això, José Montilla, conscient de que totes i cada una de les seves accions de govern no s’han distingit per l’eficàcia, recorre a l’horitzó de l’Estatut, completament esgotat i qualifica totes les altres opcions, entre les que hi figura la independència, de falses dreceres.

Descrèdit. El CIS mesura cada mes l’estat de l’opinió pública espanyola, des del 1979, en relació amb la situació política i econòmica del país i les seves perspectives d’evolució. Són els denominats Baròmetres. En el corresponent al mes de novembre, la classe política i els partits polítics en particular van ser citats com un problema per un 16,8 % dels entrevistats, que representava un increment del 3,3 % respecte del mes anterior i van passar del quart lloc al tercer de les preocupacions dels espanyols, la qual cosa va tenir un ressò mediàtic considerable que semblava, tal vegada maliciosament, induir, en relació amb els casos de corrupció que en aquells moments es van fer públics, a la conclusió de que el desprestigi de la classe política n’era la conseqüència. Conclusió equivocada i injusta, la corrupció i el frau apareixen en les llistes amb entitat pròpia i notablement inferior, tot i que en la del mes de novembre van experimentar una puja remarcable. En el mes de desembre la preocupació per la classe política i els partits polítics se situa pràcticament al mateix nivell de la del mes d’octubre i la referent a la corrupció i el frau cau a nivells molt inferiors. De manera que no es pot afirmar, d’una manera contundent, que hi hagi relació entre una preocupació i l’altra.

Populisme. Siguin quines siguin les raons per les quals els entrevistats manifesten que la classe política no els mereix confiança són en si mateixes preocupants. El descrèdit de la classe política condueix inevitablement al populisme, el qual utilitza qualsevol arma per incrementar-lo. En els moments presents, per exemple, desqualificar d’entrada tota manifestació d'acceptació de les consultes sobre la independència, recolzant-se en la crisi que estem patint, la lluita contra la qual, recorden, ha de ser la prioritat de qualsevol acció política i magnificant els casos de corrupció, veritables o inventats, una de les seves armes preferides, els permet postular-se com a & ldquo;salvadores de la patria”, i reivindicar els “valores patrios”, sobretot la “sagrada unidad”. Això sí que és preocupant.

Líders. En el context de la propaganda política s’estan fent freqüents al·lusions a les manques de lideratge i, més concretament, a la manca de líders. És també una arma de les preferides del populisme. La necessita, no podria postular els seus líders, sense diabolitzar els altres. Els populistes temen els líders i temen l’aparició de nous líders. Els líders independentistes, aquí i a tot arreu on s’han iniciat processos d’autodeterminació, han estat implacablement desqualificats, i si són líders de partits polítics presents en l'arena electoral, desqualifiquen el partit que lideren denunciant allò que anomenen una deriva sobiranista. Aquests líders, conscients de la seva responsabilitat i sentint-se objecte de pressions que podrien comprometre les seves expectatives es veuen obligats a adoptar certes precaucions que en ocasions semblen manca de coratge. El moviment independentista català rebutja la violència, la qual cosa l’obliga a lluitar en el marc d’una legalitat imposada. La condició de líder exigeix fonamentalment dues característiques, la primera és coratge, tenir el coratge de prendre riscos, la segona és la intel·ligència, la intel·ligència de saber quan s’han de prendre. Que no s‘esforcin els populistes espanyolistes, els tenim aquests líders i la independència està a l’abast. No només depèn dels líders, depèn dels catalans, de la majoria dels catalans. Les consultes que s’estan organitzant són importants, ja que seran l’inici de la constatació de que la majoria és possible.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats