Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 29
16 DE JULIOL 2012

Sobirania & pensament


Mariano Rajoy i Mario Monti

La lletra menuda

Pere Grau

Les fatxenderies i els “orgulls nacionals” són coses de les que els bons polítics n’haurien de fugir com del foc de l’infern. El que passa és que de bons polítics n’hi ha menys del que sembla. Com va escriure l’ex-canceller alemany Helmut Schmidt a un dels seus llibres: Hi ha gent, poca, que és important; i n’hi ha molta més que només es creu que ho és. I a aquesta mena de polítics, com una casa amb una gran façana, però buida i amb goteres per dintre, més aviat o més tard, sempre arriba el moment que se’ls hi veu el llautó. És el que els hi està passant als senyors del govern espanyol. En poques setmanes s’ha passat del: som nosaltres els que empenyem Europa, al: no tenim altre remei que fer allò que Europa ens recomana, tenint en compte que seria més clar i honrat no parlar de “recomanar” sinó de “les condicions indispensables que ens imposen per a ser ajudats“.

Tot i això, el govern espanyol segueix aferrant-se al núvol de fum de la concessió que els europeus van fer, després de la plantada de Monti i Rajoy, d’ajudar directament els bancs a través del fons europeu d’ajuda (ESM), de manera que els pressupostos nacionals no es veiessin afectats per aquesta ajuda. L’inconvenient sembla ser, però, que això només eren els titulars de l’acord, i que la incòmoda lletra menuda dels detalls hom volia ignorar-la o amagar-la perquè ningú no s’hi fixés massa. Tal com l’italià i l’espanyol ho van proclamar als quatre vents semblava que les mesures eren clares i immediates. El cas, però, és que clares sí que sembla que ho eren, però no pas com els “pecadors” les interpretaven. En aquests darrers dies, i degut a l'oposició que ha trobat aquella mesura en els països que han de pagar la festa, el ministre d’economia alemany Rössler i el de finances, Schäuble, han posat els punts sobre les is i han dit que s’ha obert la possibilitat d’aquella ajuda directa en algun moment del futur, però que primer hi ha d’haver un control bancari efectiu a tota la zona euro, i fins llavors encara pot ploure molt.

L’esperança dels països problemàtics de que amb l’ajuda del ESM puguin rebaixar la pressió que els obliga a fer reformes impopulars no sembla que tingui gaire fonament. La situació és la que és i per moltes voltes que vulguin donar-hi la vida alegre a costa dels altres s’ha acabat. El que ha estat designat director del ESM, el luxemburguès Yves Mersch, ha dit ben clar recentment: Per mi, la cultura de l’estabilitat no és cap article d’exportació alemany que s’imposi als altres, sinó la premissa indispensable per a una durada sostenible de la unió monetària. Això vol dir que Mersch no els hi farà el joc als qui volen esquivar les regles d’austeritat que calen per salvar el futur de tots els països de la zona de l’euro.

Un dels experts en economia més prestigiosos d’Alemanya, el veterà periodista Walter Hamm escrivia al FAZ (1) del 10.07.12 que els europeus s’estan equivocant amb el seu tractament de la crisi. Qui s’esforça, diu, a buscar camins per a procurar als altres uns crèdits amb interessos més mò dics i no descarta que els justos paguin pels pecadors, no s’ha de meravellar si en els països en crisi la voluntat de fer reformes s’afebleix o desapareix. I els països deutors accepten moltes condicions dels creditors amb l’esperança que d’una o altra manera (hi ha molts procediments amb possibilitats d’èxit) aquelles condicions es podran obviar, o tenir més temps per complir-les, o, més endavant, aigualir-les. I en Hamm va més enllà que els polítics i proposa que de la solidaritat europea només en gaudeixin aquells països que, sense que hi hagi cap dubte, hagin fet tot el que era precís per sortir de la seva situació. I només en aquest cas, i si amb les pròpies forces no poden canviar la situació, només llavors Europa els hi hauria de donar una ajuda limitada en la quantitat i en el temps.

Una colla d’economistes i de polítics alemanys (no sols de l’oposició) han presentat recurs al Tribunal Constitucional alemany perquè dictamini si la contribució alemanya al ESM està o no en conflicte amb la constitució federal. Així, encara que el parlament amb la majoria governamental va aprovar la participació alemanya al ESM, el president no pot firmar la llei, mentre el TC alemany no hagi dictat sentència, i aquest no vol fer-ho a corre-cuita. Abans de setembre o octubre no se sabrà el dictamen. I així es demora per uns mesos l’arrancada del fons europeu, i els que n’esperen diners com el manà del cel tornaran a dir dels alemanys tots els penjaments del món. La cosa curiosa és que ni que aquests ja haguessin donat llum verda, els inconvenients de no haver llegit bé la lletra menuda (o de voler ignorar-la) seguirien sent-hi.

(1) FAZ: Frankfurter Allgemeine Zeitung (Diari general de Frankfurt)

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats