Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 29
16 DE JULIOL 2012

El llibre


Incerta glòria, edició del centenari Joan Sales

Maria Bohigas

Devia ser el 2008, un any després que hagués sortit la traducció completa d’Incerta glòria al francès: jo anava a pagar els dos llibres que havia triat en una llibreria del barri Montparnasse de París –dues novel·les russes imponents i personalíssimes: Txevengur i Oblomov—quan el llibreter em va suggerir de comprar-ne una tercera, una novel·la, em va dir, que s’avindria molt amb les altres dues, tan russa com elles, tot i que l’autor no n’era pas. I em va donar Gloire incertaine de Joan Sales.

Quan amb Bernard Lesfargues havíem decidit d’emprendre a quatre mans una nova traducció francesa d’Incerta glòria, trobar-li editor era ben bé una utopia: ni a Catalunya semblava haver-hi prou lectors perquè s’acomplís el desig de Joan Sales, expressat en una carta a Rodoreda: “Mentre som llegits, vivim”. Com sol passar, al cap d’uns quants intents fallits, l’editor francès va caure del cel: va ser posar-li un exemplar de la novel·la a les mans i rebre’n una resposta més que positiva, rotunda, un “sí” perfectament decidit. L’editor es diu Llibert Tarragó, la seva editorial va rebre el nom, “Tinta blava”, de la biblioteca clandestina de Mauthausen fundada pel seu pare, el tarragoní Joan Tarragó, resistent comunista i supervivent dels camps nazis. I en Llibert Tarragó se’n va sortir, des d’una editorial quasi inexistent aleshores, de fer volar Incerta glòria cap al prestatge de les obres mestres del segle XX a la Librairie Tschann, al costat dels russos, segurament la tria que més hauria alegrat Joan Sales l’escriptor.

Era fa ben pocs dies, aquest mes de juliol, a Siurana: jo assistia com a públic, amb un centenar de persones més, a un homenatge a Joan Sales organitzat pel Centre Quim Soler de Falset. Cinc recitadors van dir fragments d’Incerta glòria, alguna carta a Màrius Torres, un parell de poemes de Viatge d’un moribund. Cinc persones ben diferents tant per l’edat com per la vida i la presència física, però totes cinc capaces de fer reviure el text com si aquelles paraules tot just acabessin de brotar de la tenebra i sortissin per primera vegada d’una boca. Eren cinc lectors de Sales, semblants a la petita colla de l’Òmnium gironès que ha organitzat un cicle de conferències durant tot l’any 2012 perquè el públic penetri més endins en l’obra de Joan Sales.

Per a Sales no hi podria haver satisfacció més gran que saber-se llegit amb entusiasme, lliurement, sense imposició de cap mena: només perquè als lectors els fa l’efecte que allò que llegeixen és tan viu, tan important, tan inimaginable i alhora tan evident com el més ben guardat dels secrets.

Això fan les obres mestres. Els lectors es cuiden després de fer-les volar, simplement perquè els dóna la gana: res no era més recomanable que això als ulls de Sales, que ho practicava tanmateix d’una certa manera –a fons, amb intel·ligència i passió, sense cap esperança.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats