Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 29
16 DE JULIOL 2012

Sobirania & pensament


Divulgació de l'estelada

Josep M. Nubiola

En les meves freqüents caminades per la ciutat és motiu de gran satisfacció descobrir permanentment, penjada en un balcó o façana, una senyera del Barça perquè penso “aquí hi ha un dels nostres que es manifesta”. Si el símbol és de caire nacionalista, tant si es tracta de les quatre barres de tota la vida com d’una estelada, en una de les seves dues versions, aleshores la satisfacció es transforma en franca alegria. Proposo doncs la presència permanent, i sense complexes, a les nostres façanes d’aquests preuats testimonis de les nostres conviccions polítiques i culturals de forma extensiva a tot Catalunya.

Quan ens referim a l’estelada hem de distingir entre la d’estrella sobre triangle blau o sobre triangle groc. La primera data de 1918 i la seva invenció s’atribueix a un senyor que es deia Vicenç-Albert Ballester i Camps. El 1922 Francesc Macià l’adoptà com emblema d’Estat Català, si bé mantingué les quatre barres com bandera oficial. També l’Esquerra Republicana, a excepció de les joventuts d’aquest partit que se sentien més ben representades per l’estelada.

En tot cas cal valorar la presència prou notable de l’estelada durant l’època franquista i no oblidar que fou la del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) des de la seva fundació el 1968. Aquest, per tal d’assenyalar la seva adscripció marxista-leninista, substitueix el color blanc de l’estel pel roig i també el color del triangle, transformat en blanc d’entrada i substituït finalment pel groc actual. Avui en dia la Candidatura d’Unitat Popular és la única que té aquesta estelada com emblema exclusiu.

Parlant del tema fa uns dies amb l& rsquo;amic Vicent Partal em remarcava que l’estelada és una bandera de combat i que la quadribarrada s’hauria de mantenir a la llarga com a pròpia de la nostra nació. Si bé encapçalo aquestes línies referint-me a la proposada divulgació de l’estelada, entenc -per raons ben comprensibles- que seria un gran error entestar-se ara en afirmar que ha de ser aquesta, en una de les dues versions, la que s’ha d’exhibir. Algú pot afirmar, indignat, de cap manera!, són les quatre barres les apropiades. Si comencem així…malament rai! Jo tinc penjades al balcó les quatre barres de sempre i l’estelada. Qui s’apunti a la proposició que plantejo que faci el que cregui que ha de fer. Opino que si l’estelada proclama la independència ara és el moment d’exhibir-la. Amb el pas del temps ja es veurà si esdevé definitivament el nostre emblema nacional.

El nostre pacifisme i moderació, la nostra cultura mereixen un altre tracte i reconeixement. Cal que sàpiguen que no renunciem a res del que és nostre i ens han pres. Després caldrà que ens entenguem, però que tinguin clar que ha de ser de tu a tu, amb el respecte que durant tants segles ens han negat.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats