Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 28
15 DE JUNY 2012

El llibre


Amb el corrent de proa

Cristina Gatell
Glòria Soler

La figura de Jaume Vicens Vives transcendeix l'àmbit de la historiografia per esdevenir un referent cultural del nostre país. Aquest fet, sobre el qual existeix un ampli consentiment a la societat catalana, va ser el punt de sortida d'aquest llibre. En decidir-nos a emprendre un nou treball sobre l'historiador, no volíem incidir en la seva trajectò ria intel·lectual, que és l’eix central de la biografia escrita per Josep M. Muñoz, sinó aprofundir en aquells aspectes de la personalitat de Vicens que expliquen la persistència de la seva petja cinc dècades després de la seva mort. Consideràvem que una part de la seva activitat havia restat amagada per la magnitud de la tasca que va escometre com historiador, i que calia fer un esforç per treure-la a la superfície. Perquè Jaume Vicens no es va tancar en els arxius i en les recerques, sinó que va exercir una doble visió de la Història, que concebia alhora com a ciència i com a instrument amb capacitat per a incidir en la cultura i en la vida pública. Així li ho explicava en una carta al seu amic Josep Pla: "Si surto dels meus arxius, llibres i redós familiars serà, simplement, perquè ja és hora de tornar a joc les coses essencials, sosmogudes per la guerra, i que cal novament apuntalar"

La correspondència entre Jaume Vicens i determinades figures del món cultural i polític català i espanyol, conservada a l'arxiu familiar, ha estat en bona mesura el fil conductor de la reconstrucció del seu vessant polític. Entre les moltes cartes que ens han ajudat a seguir les seves idees i actuacions en aquest terreny, destaquen les del filòsof Josep Ferrater Mora, les del doctor Josep Trueta i les de l'escriptor Josep Pla. La importància d'aquests dos últims epistolaris justifica que es reprodueixin íntegrament en l'annex documental del llibre, juntament amb una altra carta del president Josep Tarradellas escrita a la mort de Vicens així com altres documents de caire polític (un informe de Josep Pla i dos programes polítics redactats per l'historiador). La lectura d'aquests textos endinsarà el lector en la incertesa i la foscor de les dues primeres dècades del franquisme, un període en què, malgrat l'anorreament polític i cultural, s'intentà avançar en el camí de la recuperació de les llibertats.

En aquest context, Jaume Vicens va ser un ferm partidari d'establir els lligams entre els projectes i les persones, perquè, com ell deia, tenir unes idees i uns amics és avui el que més importa. Per això, d'una banda va actuar repetidament a favor de la reconstrucció i la divulgació d'aquells trets essencials de la personalitat col·lectiva catalana que podien ser compartits per amplis sectors socials; i, de l'altra, va aprofitar les escletxes de la dictadura per tal de propiciar l'acostament entre el catalanisme i aquells sectors del règim més oberts als temes catalans. Vicens creia en la necessitat que Catalunya tingués un paper cabdal en el govern de l'Estat a canvi que se li reconegués la seva autonomia política. Tanmateix, el llibre fa evident les dificultats a què va haver de fer front en aquesta tasca d'home pont entre Barcelona i Madrid, tal i com continuava escrivint en l'esmentada carta a Pla: "Amb tot, no estic encara molt convençut de la necessitat d'una acció en la que, si m'acompanyen algunes mirades expectants, topo amb moltes d'estranyesa, d'incomprensió o recel".

Pensem que aquest llibre demostra la implicació de Jaume Vicens en l'esdevenir polític del país i fins a quin punt va entendre que aquest compromís era ineludible i calia mantenir-lo fins al darrer moment. Així ho corrobora la carta que el president Tarrradellas va escriure a Margarita Xirgu poc després del traspàs de l’historiador: “La persona que va possibilitar establir nous contactes, desfer equívocs, possibilitar enteses, crear un ambient de comprensió i de concòrdia i que acabà per ésser dintre de Catalunya un defensor de les nostres Institucions, fou justament el Professor Jaume Vicens i Vives (...) és l'home que fa possible per primera vegada d'una manera seriosa i plena de responsabilitat que s'estableixi entre l'interior i nosaltres una estreta comunitat de sentiments i desigs".

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats