Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 02
15 DE FEBRER 2010

Cròniques de la Catalunya Independent


Antecedents de la independència

Caterina Roger

 L’assoliment de la independència va ser precedit d’una crisi política i econòmica a l’Estat espanyol, així com també una divisió i enfrontament entre els diversos partits polítics catalans. Durant molts anys, el nombre d'independentistes no superà el 20% de la població catalana i els partidaris dels plebiscists d’autodeteriminació no superaren gaire més del 40%. El nivell de desafecció en la relació amb Espanya i els polítics en general no arribà mai al 60% a tot estirar, comptan tot el ventall ideològic.

Els casos de Quebec i Escòcia de frustració plebiscitària per la independència no mostraven un camí democràtic factible per assolir la sobirania. Tampoc es veia viable pensar que el Parlament de Catalunya arribés mai a votar una resolució majoritària favorable a la proclamació unilateral d'independència, donada l’existència de partits espanyols sòlidament incrustats en el teixit social català.

Els camins vers la llibertat semblaven barrats per l’existència de més del 50% dels catalans indiferents per les propostes independentistes. D’altra banda, els pensadors polítics per la independència no disposaven d'idees clares i amb força per justificar aquesta possibilitat. Els seus discursos eren més aviat una constatació d’impotència. Els plantejaments polítics es movien per objectius a curt termini, no més enllà de les properes eleccions o, com a màxim, no passaven de ser actituds més simbòliques que propostes reals i planificades per iniciar el camí vers la llibertat. El fet d’existir profondes baralles entre grups polítics independentistes demostrava un esperit patriòtic i pragmàtic molt deficitari.

No fou fins que s’obtingueren resultats de la creació dels Cursos de Ciutadania, de l’aparició discreta del nou Somatent, així com de la fundació de l’Assemblea Nacional Catalana que es plantejà un Projecte Nacional concret i viable que respongué a una visió nacional decidida per actuar solidàriament, tot creant noves i sobiranes instuitucions que, deixant les actituds purament revindicatives i de caràcter simbòlic, proposà i establí solucions als reptes i problemes plantejats en tot l’abast de la vida col·lectiva.

Les iniciatives sorgides d’una societat civil organitzada, conscient de les greus mancances de la política d’aquells anys, foren el motor d'una acció política renovada que contribuí a fer incorporar la major part de la població catalana en la construcció d’un nou país. El 80% dels catalans es decideixen per participar del procés vers la independència al marge de la seva revindicació simbòlica.

En aquells anys es van posar els fonaments d’un sistema de justícia al marge de l’existent que havia esdevingut inoperant; també es potenciaren molt els intercanvis comercials amb la resta d’Europa i del món la qual cosa va significar la fi de la dependència comercial amb Espanya. A més s’establiren les bases d’una política exterior catalana d'intervenció decidida en el conjunt ibèric, europeu, mediterrani i internacional. Aquells anys van ser decisius per gaudir avui d’aquesta independència que ens garanteix viure en democràcia, amb justícia i prosperitat.
 

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats