Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 23
16 DE GENER 2012

El llibre


Josep Pla, Joan Maragall. Un assaig

Jordi Amat

Durant dècades, quan un intel·lectual català volia ubicar-se en la seva pròpia tradició –la tradició del catalanisme-, reflexionava sobre Joan Maragall i era en funció del Maragall poeta i articulista que es definia. El respecte moral que la seva figura mereixia era unànime i l’ombra de la seva obra va cobrir durant més de mig segle el desenvolupament del catalanisme intel·lectual. Alguns dels més grans i respectats –Eugeni d’Ors, Gaziel, Carles Riba, Salvador Espriu, Josep Benet- van creure i per això van parlar sobre Maragall, mirall en el qual descobrien el seu paper dins de la societat catalana. Però Josep Pla, com tantes altres vegades, va voler ser un cas a part.

A mitjan de la dècada dels quaranta, Pla, forçosament en castellà, havia tirat endavant un projecte literari ambiciós: salvar la memòria que ens singularitza com a col·lectivitat diferenciada a través de l’escriptura de biografies (Rusiñol, Mir, Puget, la segona edició de Vida de Manolo). Era la seva aportació a una tasca patriòtica urgent: evitar que les restes del naufragi de la catalanitat acabessin de desaparèixer. Aleshores Pla va dir que escriuria una biografia de Maragall, però pel que fos o no ho va intentar o ho va deixar estar ràpidament. La idea la reprendria quinze anys després. El centenari de la mort de Maragall va ser el pretext perquè li dediqués un dels seus “homenots” i allà Pla ja va deixar clar que més que l’intel·lectual del catalanisme –el poeta de l’Oda a Espanya, del diàleg amb Unamuno i Giner, l’abanderat de l’iberisme- l’interessava l’escriptor burgès que s’havia compromès amb el país modernitzant l’ús col·loquial de la llengua i aprofundint a través de la lírica en el coneixement de la pròpia terra. Pla construïa un Maragall planià, un referent que servia per explicar-lo.

Aquest és el rovell de l’ou d’un assaig biogràfic notable, una perla que Pla havia anat contemplant des dels seus inicis com a escriptor. Però les idees planianes sobre Maragall estaven embolcallades d’un relat biogràfic molt entretingut. Pla ho havia volgut saber tot de Maragall i havia parlat amb molta gent que l’havia conegut. Així el llibre es converteix també en una suma de testimonis sobre el personatge, un retrat coral de Maragall en el qual se senten les veus de Josep Pijoan, Francesc Pujols, Miguel de Unamuno i molts altres. De l’anècdota a l’essència, el llibre és una aproximació inoblidable al fundador de la literatura catalana moderna i un autoretrat implícit del nostre millor prosista.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats