Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 23
16 DE GENER 2012

Sobirania & pensament


Manifestació del 10-J (2010) a Barcelona

Independència: càlcul econòmic i suport polític

Xavier Cuadras

La independència de Catalunya és un projecte que només pot ser adequadament valorat amb criteris polítics. Vist així, l’únic que realment importa és que una majoria prou àmplia de catalans decideixi democràticament algun dia si és preferible o no bastir un estat propi abans que continuar formant part del projecte polític espanyol. No obstant això, sovint el debat se centra en aspectes econòmics, segurament perquè un procés d’aquesta naturalesa tindria implicacions econòmiques molt importants, una bona part de les quals s’analitzen al llibre que hem escrit recentment amb en Modest Guinjoan Sense Espanya (Balanç econòmic de la independència) (Ed. Pòrtic). Així, tot i que molts cops els arguments s’acaben focalitzant en la discussió sobre la (in)viabilitat d’una Catalunya independent des del punt de vista econòmic, aquests dos debats, política i economia, no poden anar completament en paral·lel perquè sembla evident que un factor important a l’hora de recollir suports per al projecte polític independentista és la valoració que hom faci de les seves conseqüències sobre el benestar econòmic dels catalans.

El nostre llibre és un intent de quantificar algunes de les principals conseqüències econòmiques de la independència. L’eliminació del dèficit fiscal que suporta el nostre país (el que anomenem el dividend de la independència) es contraposa amb els costos que suposaria una reducció dels intercanvis comercials amb el mercat espanyol, que és, de llarg, el principal destí de les exportacions catalanes (tot i que aquest grau de dependència de l’economia catalana s’ha reduït de forma molt significativa els darrers vint anys). La principal conclusió del llibre és que es requeriria una reducció d’entre el 50 i el 60 per cent de totes les exportacions catalanes a Espanya per ocasionar una reducció del PIB que neutralitzés el guany derivat de la fi del desequilibri fiscal. Això vol dir que la renda per càpita disponible dels catalans augmentaria en el nou escenari, excepte en el cas que es produís una davallada molt extrema de les exportacions destinades al mercat espanyol.

Tot i que aquests resultats agregats són prou significatius, són insuficients per fer una anàlisi del suport polític que, per motius purament econòmics, pugui tenir un projecte independentista. Cal anar més enllà i fer un exercici detallat d’Economia Política per examinar com es distribuirien els costos i els beneficis de la independència entre els diferents grups socials i com això influiria en les seves actituds polítiques, tot fugint d’anàlisis excessivament simplistes. Per exemple, si suposem que els costos de la independència es concentren bàsicament en algunes empreses molt orientades cap al mercat espanyol, hom podria pensar que l’oposició política a la independència hauria de ser relativament escassa, almenys en termes quantitatius. Sobretot si tenim en compte que els beneficiaris potencials, que són tots els contribuents que es veurien afavorits per una combinació d’un menor esforç fiscal i millors serveis públics, són un grup molt més nombrós. No obstant això, sabem, almenys des de l’anàlisi de Mancur Olson (The Logic of Collective Action), que precisament els grups reduïts i amb forts interessos tenen majors incentius i capacitat per organitzar-se per defensar-los que els grups més nombrosos i amb interessos molt més dispersos. No és sorprenent, per tant, que al si de la societat catalana existeixin fortes campanyes permanents de defensa de l’statu quo que, en nom d’uns pretesos interessos generals del país, de fet estan protegint els interessos (legítims, no cal dir-ho) de col·lectius molt determinats.

La independència de Catalunya és un projecte estrictament polític que, en última instància, depèn de la voluntat dels ciutadans. El suport de la ciutadania al projecte independentista depèn sobretot de factors polítics i culturals i, de manera creixent, també de les consideracions que es puguin fer sobre com afectaria el procés el nivell de benestar econòmic del país. Des d’aquest punt de vista, no n’hi ha prou amb el mer examen dels resultats agregats per entendre del tot les actituds polítiques de la ciutadania de cara a la independència. L’anàlisi dels mecanismes que descriuen l’acció col·lectiva en una societat democràtica moderna com la nostra poden explicar, almenys en part, per què el suport a la independència és encara relativament feble en el panorama polític català, però al mateix temps mostra una tendència clarament creixent.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats