Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 23
16 DE GENER 2012

Sobirania & pensament


(Bon) aire fresc

Núria Orriols

Després de la II Guerra Mundial, els catalans miren Europa amb esperança de llibertat i democràcia. En aquells temps de silenci i opressió a Catalunya, les forces polítiques posen l’ull en les potències europees emergents, vencedores del feixisme, que intenten construir la pau a Europa des de les cendres d’una guerra. Des del conservadorisme fins al socialisme català, els partits intenten vincular-se amb els principals actors de la nova Europa, la democràcia cristiana i la socialdemocràcia. UDC és membre fundacional de la Internacional Demòcrata Cristiana, i el PSC-Reagrupament de Pallach, estructura el seu projecte polític al voltant de l’ideari socialdemòcrata alemany. A l’exili, es crea un òrgan suprapartidista que practica un europeisme pràctic, el Consell Nacional Català.  L’objectiu era donar veu a una nació oprimida a través d’institucions com el Consell d’Europa o la UNESCO. A partir dels anys 70 entra en escena CDC, dirigida per Jordi Pujol, que encunya la idea de la Catalunya carolíngia, i entén el seu projecte nacional en un context europeu. Quan l’Estat espanyol de la transició es prepara per entrar a formar part d’Europa (1986) l’esperança és viva; el catalanisme polític confia que l’entrada tindrà un reflex en el respecte a la pluralitat interna de l’Estat.

Moltes expectatives han estat defraudades i, en els últims anys, el suport social a la independència ha crescut vertiginosament al nostre país amb la confiança que afavorirà una societat, no solament més lliure, sinó també més pròspera i avançada. L'encaix d'un Estat català també seria portador d'un estol de beneficis magnífics al projecte d'unitat europea:

  • Major representivitat de la ciutadania europea en les institucions de la Unió.  És evident que actualment els interessos dels catalans com a ciutadans d’Europa estan mediatitzats per l’Estat espanyol, de manera que moltes vegades poden quedar en segon terme en l’ordre de prioritats. Si Catalunya esdevingués un nou Estat de ple dret de la Unió, aquest conflicte quedaria resolt. Exemple: les demandes de l’agricultura catalana, no arriben de manera suficient a les institucions europees, ja que l’Estat espanyol defensa un conjunt de demandes heterogènies provinents de diverses parts d’Espanya que no sempre coincideixen entre si. Si Catalunya fos estat, la UE podria respondre amb més efectivitat a les peticions d’aquest sector, i conseqüentment, una part productiva important de l’agricultura europea (la catalana) assoliria més competivitat.
  • Catalunya com a motor del sud d’Europa. Actualment els PIGS (països del sud d’Europa) són estats econòmicament febles, amb un índex d’atur elevat i un dèficit públic desmesurat per la seva productivitat; això és un obstacle pel creixement de l’economia europea.  L’estat català podria ser l’excepció, ja que el seu teixit empresarial ha sabut adaptar-se a l'economia global, i les exportacions han crescut fins a un 30%. Un estat potent al sud ajudaria a avançar cap a una UE econòmicament més cohesionada.
  • Catalunya centre logístic del Mediterrani. Catalunya es troba en una situació geogràfica immillorable, és la porta del comerç euroasiàtic. Aquesta qüestió, està estretament lligada a la construcció del Corredor del Mediterrani i al desenvolupament dels ports catalans. Ara per ara, aquestes inversions no estan garantides per Espanya, en canvi l’Estat català hi estaria compromès. El Corredor afavoria a tot Europa, ja que suposaria importants rebaixes en els costos logísitcs i disminuïria considerablement la contaminació. Per posar un exemple, les mercaderies provinents d’Àsia que ara es descarreguen als ports nordeuropeus s’estalviarien fins a tres dies de viatge si hi hagués una xarxa ferroviària que connectés els ports catalans amb Europa.

Som una nació mil·lenària que tard o d’hora decidirà com vol fer sentir la seva veu al món. Els arguments hi són. L'opció de ser sobirans i responsables de les pròpies decisions, és exclusivament nostra.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats